Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), com a actriu es formà a l’Institut del Teatre. Debutà el 1974 amb Les Troianes d’Eurípides. De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar El balcó (1980) de Jean Genet, Al vostre gust (1984) de Shakespeare, Oh, els bons dies (1984) de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda (1988) de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider (1989) de Sergi Belbel, Restauració (1990), d’Eduardo Mendoza, La Senyora Florentina i el seu amor Homer (1995) de Mercè Rodoreda, pel qual rebé el premi de la Crítica, Memorias de Adriano (1998) de Marquerite Yourcenar, Plaça dels Herois (2000) de Thomas Bernhard, La noche de Molly Bloom (2000), monòleg dramatitzat per Josep Sanchis Sinisterra, Unes polaroids explícites de Mark Ravenhill, dirigida per Josep M. Mestres, Coriolà (2002) de William Shakespeare, dirigida per Georges Lavaudant, Zona zero (2003) de Neil La Bute, dirigida per Mario Gas, Mòbil (2007), de Sergi Belbel, dirigida per Lluís Pasqual, Fedra (2007), dirigida per J.V. Plaza, Un dia. Mirall trencat, de Ricard Salvat a partir de la recreació de la novel·la homònima de Mercè Rodoreda i La dona justa (2010), a partir de la novel·la de Sándor Márai, dirigida per Fernando Bernués. Com a directora teatral cal destacar els muntatges Maria Rosa (1997) d’Àngel Guimerà, Olga sola de Joan Brossa, premi de direcció de la Crítica el 1998, i Les dones sàvies de Molière, Greus qüestions (2004) d’Eduard Mendoza, i Final de partida (2005) de Samuel Beckett, Vells temps (2006) de Harold Pinter, El dia del profeta (2008) de Joan Brossa, i Els missatgers no arriben mai (2012) de Biel Mesquida. Afectada d’un càncer des del 2013 que la deixà cega, abandonà temporalment els escenaris, als quals tornà a l’octubre del 2014 amb l’adaptació d’una altra novel·la de Sándor Márai, L’última trobada, dirigida per Abel Folk.).
Font principal: Gran Enciclopèdia Catalana