TRACES a SIBHIL·LA

Un servei científicotècnic de la UAB

L’any 1987, en el marc de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, naixien dos projectes amb objectius i característiques molt similars: el Fons d’Història Local, una base de dades que recull la bibliografia existent sobre història local de Catalunya, i TRACES, una base de dades que recull la informació relacionada amb la llengua i la literatura catalanes.

L’any 2012 es van celebrar els 25 anys amb la integració dels dos projectes en un nou servei cientificotècnic de l’àmbit de les humanitats.

La creació de SIBHIL·LA respon a l’objectiu de consolidar-se com una eina clau de transferència del coneixement en l’àmbit de les disciplines humanístiques, amb la voluntat de donar visibilitat al fons bibliogràfic documental més complet sobre la història i l’art de Catalunya i sobre la llengua i la literatura catalanes. Com a servei, SIBHIL·LA ofereix l’elaboració de productes culturals digitals (bases de dades, bibliografies especialitzades, pàgines web, exposicions virtuals…) i assessorament tècnic en la consulta i difusió de dades bibliogràfiques i documentals de les diferents disciplines humanístiques.

Els projectes que integra SIBHIL·LA

Actualment SIBHIL·LA és la conjunció de tres projectes d’especial rellevància com són el FONSHLuna base de dades sobre bibliografia d’història local de Catalunya, la base de dades TRACES que recull la informació relacionada amb la llengua i la literatura catalanes, ambdues creades l’any 1987, i la base de dades IFMuC, iniciada l’any 2001 que recull la informació catalogràfica i digital de fons musicals catalans.

La creació del SIBHIL·LA pretén potenciar aquestes infraestructures de recerca i donar-los un major impacte i visibilitat per tal que esdevinguin eines que, més enllà dels estrictes centres d’investigació, responguin a les necessitats i demandes d’un públic amb interessos culturals generals.

 

FONSHL: Fons d'Història Local de Catalunya

https://sibhilla.uab.cat/iah/ca/index.htm

El Fons d’Història Local de Catalunya és una base de dades bibliogràfica que recull informació sobre història, societat i cultura. Aquest catàleg, amb una descripció especialitzada del contingut del document segons el Tesaurus d’Història de Catalunya, conté més de 135.00 referències de llibres, articles, tesis… i és avui dia un referent fonamental de consulta per a qualsevol investigació sobre història de Catalunya.

El FONSHL és una iniciativa del Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (SDHC), adscrit al Departament d’Història Moderna i Contemporània i dirigit pel catedràtic Borja de Riquer, que va néixer l’any 1987 com a grup de recerca (Grup d’Història Local), amb l’objectiu de facilitar l’accés a la informació bibliogràfica i donar suport a la comunitat científica i universitària davant l’escassa difusió i/o manca de circuits de distribució de la literatura local. L’any 1995 la UAB aprova el seu reconeixement com a servei de suport a la recerca S3.

D’ençà de la seva creació, l’objectiu fonamental del SDHC ha estat l’elaboració, producció, actualització i difusió d’una infraestructura de recerca que permetés superar les dificultats d’accés i difusió de la bibliografia d’història de Catalunya. Aquest objectiu es va materialitzar en la creació l’any 1990, en conveni amb la Diputació de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, del Fons d’Història Local de Catalunya, una base de dades bibliogràfica que recull referències de documents (monografies, articles, revistes, tesis, parts de monografies, actes de congressos, documents electrònics, etc.) sobre història de Catalunya a biblioteques i centres d’informació de tot Catalunya. És un catàleg unificat amb una descripció exhaustiva i especialitzada del contingut del document (segons el Tesaurus d’Història de Catalunya elaborat pel SDHC), amb una difusió amigable per l’usuari i, en alguns casos, amb accés directe al document en format PDF. L’objectiu final és que l’usuari accedeixi a la informació d’una forma ràpida i precisa. Des de la signatura d’aquest acord, es van realitzar les bases de dades de les onze comarques de Barcelona i d’alguns grans municipis mitjançant convenis de col·laboració específics amb centres d’estudis i altres entitats locals i comarcals.

Des d’aleshores el SDHC ha realitzat l’actualització anual de les novetats bibliogràfiques i ha continuat el buidatge retrospectiu de monografies i articles en publicacions periòdiques sobre història de Catalunya, d’àmbit català, espanyol i internacional.

IFMUC: Inventari dels Fons Musicals de Catalunya

La base de dades IFMuC, iniciada l’any 2001, recull la informació catalogràfica i digital de fons musicals catalans. El seu objectiu és permetre el lliure accés a la consulta de més de 8.000 registres de composicions musicals desconegudes dels segles XVII al XX, per facilitar que el contingut catalogràfic dels fons musicals de Catalunya sigui accessible als investigadors de la comunitat científica internacional i als intèrprets d’arreu del món.

El  curs acadèmic 2001-2002 Josep Maria Gregori i Cifré, Catedràtic de Patrimoni Musical a la Universitat Autònoma de Barcelona, va obrir una línia de recerca amb la prioritat immediata d’assolir la recuperació dels fons de manuscrits i impresos musicals que constitueixen el patrimoni musical de Catalunya, mitjançant la confecció i l’edició, impresa i telemàtica dels seus respectius inventaris.

El principal objectiu del projecte IfMuC és el d’oferir inventaris analítics dels fons musicals catalans amb l’objectiu de facilitar el coneixement de les riqueses que contenen amúsics i musicòlegs; als primers per a que puguin interpretar i incorporar en els seus repertoris el llegat artístic dels nostres avantpassats i als segons per tal que el puguinestudiar acuradament i fer-ne edicions crítiques. El sistema de descripció incorpora ladigitalització dels íncipits musicals, la qual cosa permet visualitzar, tal com pinta, les característiques paleogràfiques del manuscrit; d’altra banda, la seva agilitat i comoditat d’execució és incomparable si hom pensa en la lentitud que representa entrar els íncipits musicals en Finale o en sistemes de traducció alfanumèrica.

La confecció de cada inventari arriba al seu terme amb la redacció d’una presentació metodològica que va acompanyada d’un estudi introductori en el que es fa esment de la personalitat dels fons, la seva història i les principals aportacions musicals que aquest conté per al coneixement de la història de la música a Catalunya. Aquest estudi que precedeix l’inventari, conté un capítol historiogràfic elaborat amb dades extretes de la documentació conservada a l’arxiu històric al qual pertany el fons, les quals ajuden a complementar els aspectes històrics de la institució mare que ha generat l’existència del fons musical —magisteris de capella, organisties, escolanies i cobles de ministrers o músics—, així com els perfils biogràfics dels compositors que hi són representats, molt dels quals han romàs desconeguts fins a l’edició dels inventaris.

Els objectius i motivacions del projecte se centren en promoure la recuperació de la memòria històrica de la música catalana dels segles XVII al XIX mitjançant:

  1. L’edició impresa dels inventaris-catàlegs dels seus fons.
  2. La construcció de l’espai web IFMuC –Inventaris dels Fons Musicals de Catalunya– en català, castellà i anglès per a la consulta en xarxa de les dades relacionals dels inventaris-catàlegs dels fons catalans dins la plataforma Sibhil·la (Servei d’Informació Bibliogràfica i de Documentació d’Història, llengua, Literatura i Art de Catalunya) de la UAB.
  3. La digitalització –en una primera fase que podriem qualificar d’urgència–només de les composicions d’autor i la seva incorporació en els respectius registres del web IFMuC.
  4. L’edició crítica en partitura impresa de les obres més significatives d’aquest immens repertori desconegut de la història de la música catalana dins la col·lecció Mestres Catalans Antics.

Des del 2011 i fins a principis de 2014 s’han localitzat 178 arxius (públics, eclesiàstics i particulars) alguns dels quals contenen més de dos fons musicals, la qual cosa permet establir un índex de prop de 300 fons de manuscrits amb obres desconegudes de compositors catalans.

TRACES: Base de dades de llengua i literatura catalanes

TRACES és una base de dades de prop de 100.000 registres sobre llengua i literatures catalanes, sobre teoria lingüística i literària i sobre literatura estrangera traduïda al català, que s’ha consolidat com una porta d’accés ineludible en l’estudi de la filologia catalana gràcies al seu fons documental i al seu projecte de L’Actualitat, amb més de 5.400 obres.

La raó de ser i l’activitat principal del projecte TRACES ha estat, des dels seus inicis, el buidatge de la bibliografia sobre llengua i literatura catalanes per tal d’esdevenir una eina de consulta ineludible per a l’estudiós de les disciplines filològiques i una font documental de primer ordre per abordar l’estat de la qüestió de qualsevol aspecte que sigui objecte d’estudi de la filologia.

El projecte va néixer el 1987 per iniciativa d’un grup de professors del Departament de Filologia Catalana de la UAB, sota la direcció del professor Jordi Castellanos. Més tard, ha desenvolupat les seves activitats sota l’empara del grup de recerca consolidat Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC).

La voluntat del projecte sempre ha estat abastar la producció científica sobre la llengua catalana, la lingüística, la literatura estrangera traduïda al català i la teoria lingüística i literària. Amb aquest propòsit es va iniciar un buidatge sistemàtic de la bibliografia publicada sobre la matèria (revistes literàries i culturals, premsa periòdica, miscel·lànies, actes de congressos i simposis, monografies, tesis…), que va acabar concretant-se en la creació de TRACES, un catàleg que s’ha consolidat com a l’única base de dades que centralitza la recerca bibliogràfica de les disciplines filològiques mitjançant uns criteris i un llenguatge documental homogenis gràcies als quals l’usuari arriba a resultats útils i satisfactoris.

Actualment el projecte TRACES compta amb una base de dades de prop de 100.000 registres. Cal destacar que el projecte prioritza el buidatge de les publicacions periòdiques, tot i que també hi tenen cabuda les monografies (especialment d’autoria corporativa, tesis i actes de congressos). D’entre les 260 capçaleres del corpus documental, s’hi troba el buidatge retrospectiu de, per exemple, Serra d’Or, Els Marges, Randa, Faig, Reduccions, Límits, Llengua & Literatura, Caplletra, Revista de Catalunya, Estudis Escènics i Quaderns Crema.

Vint-i-set anys més tard, l’objectiu és el mateix però l’abast del servei s’ha estès, s’ha completat i s’ha diversificat. En aquest sentit, destaquem el paper de la base de dades com a repositori digital (més del 33% dels registres enllacen al text complet), la importància de TRACES com a porta d’entrada de la recepció de la literatura escrita en català o traduïda al català (així ho avala una prestatgeria de més de 5.400 títols i 78 aparadors d’actualitat durant els darrers sis anys), i la rellevància del projecte com a peça clau, i única, dels estudis bibliomètrics i d’impacte de la literatura científica sobre les disciplines filològiques catalanes. Tot plegat explica per què la base de dades TRACES és present en els recursos de les pàgines web més destacades de la filologia catalana.

Els serveis que ofereix SIBHIL·LA

Servei d'atenció personalitzada a consultes dels usuaris

Elaboració d’estratègies expertes de cerca a la base de dades i lliurament  d’un document digital amb el llistat de referències resultants de la cerca, acompanyat d’un índex d’autors, matèries, topònim geogràfic, etc. Servei adreçat a estudiants, personal docent i investigador de la UAB, biblioteques i centres d’informació i a qualsevol usuari extern interessat.

 

Servei de creació de productes amb la informació recollida a la base de dades

  • Elaboració de bases de dades temàtiques i/o territorials.
  • Col·lecció de bibliografies de temàtica històrica en format digital.

Servei d'assessorament documental

  • Organització, indexació i visibilitat de fons documentals i digitals
  • Elaboració de llenguatges documentals i vocabularis controlats d’una terminologia especialitzada.

Servei de gestió i disseny de projectes. Suport tècnic a la recerca

  •  Realització de bases de dades bibliogràfiques i/o documentals i formació. Oferim la possibilitat de fer un estudi de les necessitats d’informació d’un projecte de recerca, disseny del sistema de gestió documental més idoni per organitzar i recuperar la informació i formació dels tècnics i/o becaris que han d’introduir les dades i/o gestionar el sistema.
  • Disseny d’aplicacions web específiques per difondre i donar visibilitat als resultats d’una investigació i/o projecte o grup de recerca.
  • Elaboració de pàgines web per a grups de recerca o esdeveniments (congressos, anys commemoratius, etc.) adaptades a les pautes i plantilles elaborades per l’Oficina Autònoma Interactiva Docent (OAID) , amb el programari Drupal.