Oriflama

El buidatge de la revista Oriflama (1961-1977) concentra el gruix d’articles i peces en els anys 1966-1975, és a dir, des que el contingut esdevé majoritàriament en català i fins que, amb l’adveniment de la Transició, el fet cultural queda eclipsat pel polític. Durant aquests anys, la condició cultural postmoderna es comença a deixar veure en la secció Temps de pensar (1966-1967) d’un Miquel Martí i Pol molt preocupat pels nous mitjans de comunicació i la societat de consum però, sobretot, es desplega en les nombroses peces gràfiques que la revista, ja sigui en forma de còmic o fotonovel·la, va publicar. Destaquen en aquest sentit l’històric Lavínia 2016 o la guerra dels poetes (núm. 68-76, 1968), d’Enric Sió i Emili Teixidor, un dels primers còmics de sàtira política del franquisme, i La Núria es perd (núm. 84, 1969), una fotonovel·la escrita pels mateixos autors i protagonitzada per l’actriu Núria Espert. Oriflama publicà també còmics de temàtica històrica i política com una biografia sobre l’Abat-bisbe Oliba, una explicació de la guerra del Vietnam i una de l’Alemanya nazi. Joaquim Molas, per la seva banda, en el seu article “Enric Sió i el nou llenguatge del còmic” (núm. 78, 1968), reflexionà sobre l’origen del còmic, la seva evolució en el segle XX i els seus mecanismes narratius.