Serra d’Or

El número 121 de Serra d’Or (octubre de 1969) té una importància cabdal pel que fa a l’establiment de la postmodernitat en la cultura catalana. Hi destaquen les quatre columnes escrites per: Joan Triadú («Sobre la planificació de la nostra cultura»), Joaquim Molas («L’adéu a la dècada dels seixanta»), Josep M. Castellet («Mitologies de la nova generació») i Terenci Moix («Anatemes per a ús de la meva generació»), els quals fan el balanç cultural de la dècada que se’n va  i subratllen les característiques de la nova generació d’escriptors. És essencial també l’article d’Alexandre Cirici («La generació dels seixantes»), en el qual es parla ja d’un temps postmodern. Xavier Fàbregas s’ocupa del teatre («Teatre de màscares i moviment») i Teresa Pàmies de la Nova Cançó («Des de París. La nova cançó, morta? Encallada!»). Les posicions sobre els nous temps culturals són objecte de l’enquesta «La generació de la T.V.» adreçada a onze intel·lectuals (Castellet, Jordi Garcia-Soler, Joaquim i Isidre Molas, Baltasar Porcel, Albert Ràfols Casamada, Pau Riba, Triadú, J. M. Benet i Jornet, Maria Aurèlia Capmany i J. M. Carandell), els quals responen les següents preguntes: «Creieu en l’existència d’una nova generació ben definida? Si és així, quins límits cronològics i quines característiques generals li atribuïu?».