• Imprimir
• Enviar

L'entrevista

"Tant de bo la Costa Brava seguís el model de la Toscana"

Xavier Moret Periodista, escriptor i viatger

Marta Monedero

RUTH MARIGOT

Conec més d'un periodista que vol ser Xavier Moret.

Jo també vull ser Xavier Moret! Mai m'hauria atrevit a somiar que viuria d'escriure sobre viatges, un gènere més popular als països anglosaxons que aquí. És un luxe i un plaer, perquè abans viatjava pel meu compte i, un dia, el director d'un diari em va proposar d'escriure els reportatges per al suplement dominical.

En un viatge a Síria, va canviar 20 euros a l'aeroport i, a la tornada, n'hi havien sobrat la meitat.

És cert. Els deu euros els vaig invertir en alguna cervesa i en una paperina de pistatxos per a casa. Quan viatges tant, aprens a prescindir de coses que, després, tampoc saps on posar-les. Per a mi el premi és el viatge, quan torno en tinc prou amb l'experiència i algunes fotos.

Si vostè fos anglosaxó seria Bill Bryson?

Ja m'agradaria, però no m'hi puc comparar. He viatjat bastant i acostumo a fer reportatges cada cop més literaris, que és el que fa Bryson, amb to irònic i coneixent la gent del país. Però ell ven llibres a tot el món i jo, aquí, i gràcies.

El seu últim llibre no l'ha dut gaire lluny, a la Costa Brava, i té Josep Pla com a referent.

La guia del Pla, del 1941 i revisada el 1970, n'és el punt de partida. Des de llavors s'han perdut oficis i pensava que si no l'escrivia ja, d'aquí deu anys no podria recuperar la gent que ha viscut la Costa Brava abans de l'allau del turisme, que l'ha despersonalitzada. La idea era tenir present Pla, però el meu és un viatge de periodista actual. Pla, que era molt puta, quan la revisa diu que, en moltes de les cales que ell havia descrit com a idíl·liques, s'hi havia construït massa, i afegeix: quan ho vegin, facin com jo, dissimulin. Però ja no podem dissimular!

Lloret és la guarderia d'Europa?

I tant! I a l'hivern el geriàtric. S'han despersonalitzat els pobles per vendre-hi allò que el turisme hi espera trobar i no el que hi ha de debò. Però la guarderia no és el país real, per veure'l has d'anar terra endins.

Però vostè la deixa de banda.

Sí, perquè volia parlar de la costa.

¿Aquest estiu, amb la crisi, vindrà el turisme de baix cost?

Els anglesos ja no vénen. Com a mínim, aquests gastaven en cervesa i sex on the beach. Ara hi ha el turisme de l'Est, que gasta poc, perquè ve amb uns vals amb el drinking i la discoteca inclosos. Gairebé són com el turisme de polsereta!

S'Agaró i Begur són els llocs que més li agraden?

I el cap de Creus! A S'Agaró hi ha un model d'una costa que, d'acord que és per a rics, però no va apostar per la construcció ràpida d'apartaments. Des del mar continues veient la línia de costa, amb roques i pins. Begur té moltes cales diferents i també m'agrada molt la zona entre Llafranc i Palamós. Per sort, la Costa Brava és variada, amb molta cala, platja llarga, monestirs, poblets...

Cadaqués segueix catalitzant el màxim glamur.

El primer que s'espatlla són les platges més assequibles: Blanes, Lloret i Roses. En canvi, Cadaqués era un lloc més aïllat, com una illa dins la Costa Brava, i continua més ben conservat, tot i que ara hi han fet 400 cases a la banda de Portlligat. Abans, d'aquestes construccions, en donàvem la culpa al franquisme, però amb la democràcia s'han continuat fent nyaps.

Dedica força espai a Dalí i se'l carrega bastant.

No me'l carrego, el mostro en situació. Dalí era un personatge contradictori, molt de vendre una imatge, però quan rasques una mica, veus que no n'hi havia tant. Era un producte de la societat de la promoció, més enllà de veure'n quin és el contingut. En canvi, crec que era un gran escriptor, però després es va vendre al dòlar i al franquisme.

El seu llibre posa l'èmfasi en una idea preocupant: si hem de salvar tantes coses (la platja del Castell, els Aiguamolls...) el país no va bé.

És evident. M'agradaria tenir un model com el de la Toscana, envoltat d'infraestructures, i a dins hi han deixat les carreteretes. D'acord que tots són rics i anglesos, en diuen la Toscanashire, però almenys l'han preservat. Aquí l'obsessió ha estat fer carreteres per arribar a primera línia de cala.

¿També pretenia fer un repàs dels estiuejants més glamurosos que han passat per la Costa Brava?

Era conscient que aquesta Costa Brava s'acaba i volia explicar-ne les histories humanes. Parlo amb la Rosa Regàs, però també amb pescadors com el Xicu Florian i el dibuixant Joaquim Muntanyola. Perquè la memòria la forma la gent que hi viu i els estiuejants il·lustres que li han donat glamur.

¿Si haguéssim de triar una història emblemàtica seria la preservació de la platja del Castell?

Sí, un lloc fantàstic. És com si els Pirineus caiguessin al mar i això fa que la costa no sigui monòtona, sinó rebregada, amb roques i pins.

¿I la història humana podria seria la del Tío Alberto, a qui Serrat va dedicar una cançó?

Cal remuntar-se als anys 30, quan s'hi instal·la Josep Maria Sert, en un intent de convertir la Costa Brava en una costa internacional. El Tío Alberto [Albert Puig Palau] n'és l'epígon: el bon vivant, amant del flamenc i les curses de cotxes. Gràcies a una nit de gresca del Puig Palau, el Serrat acaba escrivint Mediterráneo, tot un cant a la vida, com la Costa Brava mateixa.