Diàleg

L'entrevista

"En la cultura àrab, el cos

Salwa Al Neimi Escriptora àrab
David Castillo

FRANCESC MELCION

Han subtitulat el seu llibre, El gust de la mel, amb Per què una dona àrab no pot parlar de sexe?, per què?

El subtítol no és meu [riu]. Escric sobre el sexe però no em faig aquesta mena de preguntes. Una dona àrab pot parlar de qualsevol tipus de qüestions. El mateix que explico a la novel·la ho he explicat als meus poemes, però ha tingut menys incidència perquè la gent no llegeix poesia.

Com són els seus poemes?

Els meus poemes parlen del cos, són íntims, carnals... Parlo de tot el que em passa per la consciència amb llibertat, sense problemes per expressar-me. En els poemes ha sigut més secret. A El gust de la mel ha sigut més directe. Sé que la novel·la l'han considerat una bomba, però no ho entenc gaire.

La inicia amb un explícit "hi ha qui invoca els esperits, jo, en canvi, invoco els cossos".

He volgut començar el llibre així per mostrar que en la cultura arabomusulmama no hi ha una separació entre cos i esperit. El meu cos és el meu esperit, l'ànima és el meu cos. Jo manifesto l'ànima a través del meu cos. És una diferència en relació amb la cultura cristiana, on hi ha una separació entre cos i esperit.

És una reivindicació?

Sí, la meva narradora reivindica aquesta unitat, gairebé com una qüestió filosòfica. En el món cristià, tot el que és el cos és sinònim de pecat, de brut. En la cultura àrab, el cos és el centre de la vida. El pecat no està lligat al cos, és una qüestió del desig. Des del començament volia portar l'atenció de la narradora i el lector sobre aquesta unitat.

També diu que procedeix "d'un altre planeta lingüístic, un planeta de llengua femenina que he d'inventar".

La narradora és una criatura lingüística que rep la seva vida i la construeix mitjançant les paraules. Està assedegada del món i té una necessitat molt forta lingüística, cosa que fa que no pugui utilitzar les paraules de manera banal. Té una relació física amb les paraules. La llengua àrab és molt apassionada, però avui dia s'utilitza massa vinculada a conceptes com la por o la submissió.

Com els assumeix?

Són conceptes que rebutjo. Insisteixo a dir que són conceptes que no pertanyen a la llengua sinó a la utilització que se n'ha fet. Tinc la impressió de venir d'un altre planeta.

L'acceptació sexual és una forma de submissió?

Em vaig voler fixar en els tractats eròtics àrabs antics on la llengua s'utilitza amb tota llibertat. No hi ha un judici moral, religiós al darrere, ningú dictava el que estava prohibit o no. Resulten com tractats filosòfics o escrits científics. En tots els dominis hi havia una llibertat que ara mateix ha desaparegut.

La societat va enrere?

Fent una comparació és evident. Hi ha un gran desnivell entre la cultura arabomusulmana d'ara i la d'abans. Podríem recuperar aquestes tradicions amb uns ponts que resten amagats. Si algú escriu un llibre com s'escrivia al món àrab al segle IX li tallarien el cap. Les coses han canviat moltíssim.

El seu llibre també implica la recuperació d'aquest tresor amagat.

Intento mostrar que no és veritat que la cultura àrab sigui una cultura de la submissió, que no coneix l'erotisme. Són clixés a trencar.

La protagonista declara la passió per escriptors eròtics occidentals, com Bataille, Henry Miller, Sade, Casanova o pel Kama Sutra, però es lamenta que ningú conegui els noms d'Assuiuti o Annafzaui. Marginació?

En el món àrab estem orgullosos de dir que hem llegit Sade o Bataille -autors que parlen des de la visió occidental-, però està mal vist dir que hem llegit els autors àrabs. Nosaltres mateixos marquem que els altres són superiors. ¿Si vull parlar de sexe per què he de canviar de llengua? L'objectiu del llibre era ensenyar l'orgull per la meva cultura.

Fa una aposta decidida per la cultura.

Fins i tot la meva protagonista és una bibliotecària i el llibre està basat sobre les lectures.

És molt francès?

No, és molt àrab. Els enciclopedistes àrabs fan llibres sobre tot el que han llegit o conegut. Estaven obsedits per la transmissió del saber.

Per què, no obstant, tant protagonisme per al sexe a la novel·la?

Em va agradar el comentari d'un lector àrab quan em va dir que jo havia fet per a la literatura àrab el que Alberto Moravia havia fet per a la italiana: centrar en el sexe la literatura.

Recorda que els àrabs eren l'única nació que considerava el sexe una benedicció i que dóna gràcies a Déu per aquest plaer.

No hi havia problemes per parlar del sexe, i els autors podien utilitzar les paraules més escaients per parlar-ne. És al segle XXI quan tenim problemes. Ens hauríem de plantejar per què fa segles es podia dir i ara no. Fer l'amor, tenir sexe són coses per a les quals hem sigut creats. Tot ens remet al concepte de llibertat. La llibertat no està dividida en política o sexual. La llibertat és un tot. De la llibertat política hem arribat a la sexual a tot arreu. És el problema que té el món àrab.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Dilluns, 29 de juny del 2009

Recomana

tanca

AVUI+ Paper

Dilluns, 29 de juny del 2009

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.

Especials

Edicions locals

<<

Juny

>>
<<

2009

>>
DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30
  • A+