• Imprimir
• Enviar

A tall d'homenatge

Teresa Pàmies / Escriptora

El 28 d'agost van morir dos homes que foren els meus editors en ple tardofranquisme, quan, per les escletxes obertes per l'acció contra la dictadura, començaren a publicar-se obres condemnades d'antuvi pels inquisidors. El professor Joaquín Ruiz-Giménez dirigia la revista Cuadernos para el Diálogo, a la qual molts exiliats republicans ens havíem subscrit perquè ens informava dels canvis esdevinguts a Espanya quan n'érem forçosament absents. Publicar els meus escrits en aquell context requeria assumir-ne les conseqüències. Quan ens vam conèixer a Barcelona, en ocasió de la seva primera conferència al Club Mundo, convidat per Sebastià Auger, vaig poder agrair-li que m'hagués obert les pàgines d'una revista tan prestigiosa i amb tanta projecció internacional. En morir, tenia 96 anys, 35 més que Isidor Cònsul, mort el mateix dia a Badalona però nascut a Bellvís. També fou el meu editor, quan assumí la direcció literària de Proa i em proposà reeditar Dona de pres, que Joan Oliver gosà publicar quan li retornaren el manuscrit de Madrid "desaconsejado" per Ricardo de la Cierva.

Ja en democràcia, Dona de pres s'imposà i Cònsul hi afegí la documentació relativa a la seva prohibició com un valor afegit a una novel·la inspirada en el combat de les famílies dels presos condemnats a molts anys de presó per les seves idees. En l'Isidor vaig trobar-hi un editor de les noves fornades, continuadores de l'obra dels homes i les dones de la generació precedent, vençuts en la Guerra Civil però coherents en la defensa dels valors que salvaguardaven els perdedors. Com proclamà Salvador Espriu durant la llarga nit, visqueren "per a salvar-nos els mots i el nom de cada cosa". Cònsul ho visqué activament, des de la redacció de Serra d'Or. A més de la relació professional, ens unia la terra. En trobar-nos, enraonàvem en "lleidatà de perdigonada", com diria mossèn Ballarín. Jo també puc dir, com ha escrit Joan Triadú en carta necrològica a la Bústia de l'AVUI, "viure molt i moure's poc comporta la servitud de no poder fer adéu a un amic". Però espero, amb candeletes, la seva darrera obra, un recull de contes titulat Ànima de bolero.