Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.

Traces. Servei d'Informació Bibliogràfica de Llengua i de Literatura Catalanes

La plaça del Diamant

Breu història

Mercè Rodoreda: La plaça del Diamant
(Barcelona : Club Editor, 1962)

La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, fou publicada l'any 1962 al Club Editor. La novel·la, a través del monòleg de la seva protagonista, evoca la joventut i maduresa d'una dona de la menestralia del barri de Gràcia de Barcelona, la Natàlia / Colometa, des d'abans de la República fins a una postguerra indeterminada. A través de les experiències i la vida interior de la protagonista en forma de records i evocacions del passat viscut, es tipifica la vida col·lectiva d'una Barcelona republicana, sota les bombes i morta de fam.
Poc després de la seva publicació, el novembre de 1962 i des de les pàgines de Destino, Joan Fuster la ressenyava de la següent manera: "Mercè Rodoreda ha captado con una singular habilidad eso que, en último término, es la 'vida' de tantos seres humanos: una sucesión de rutinas y de azares, resginadamente aceptadas, definitivamente ininteligible. Y nos lo da a entender sin que se le escape ni una línea de eso que suele llamarse 'análisis psicológicos', sin apostillar la narración con una sola reflexión de pretensiones filosóficas. El lector accede a la honda tristeza que ha sido la 'vida' de Natàlia, a través de las meras e insignificantes peripecias que la constituyeron."

La peripècia de Natàlia, simbolitzada entre d'altres coses per la pèrdua del seu nom pel de Colometa i la posterior recuperació de la identitat, ha esdevingut un mite de la literatura catalana contemporània, no només per la seva popularitat aquí i arreu (ha estat traduïda a una trentena de llengües) sinó perquè, tal i com diu Joan Fuster, es tracta d'una obra d'art: "En cuanto al idioma, y también en cuanto al estilo -naturalidad emotiva-, la ilación de los hechos y las observaciones, la óptica general de la protagonista, Mercè Rodoreda ha conseguido una afinada ecuación entre el propósito y los medios: esto es lo que, en arte, recibe el nombre de perfección. No hará falta indicar que a ello aplicó toda su perícia y toda su inteligencia de escritora. Pocas obras tenemos en la literatura catalana como ésta, que aparenten tanta espontaneidad y a la vez respondan a un trabajo literario tan sutil."

Font principal: Fuster, Joan: "Una vida de mujer". En: Destino, núm. 1318 (10 de novembre de 1962, p. 47)

"La plaça del Diamant" com a MATÈRIA a Traces

TRACES   UAB    GELCC   Amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes  •  Disseny de Quadratí