El projecte sobre la postmodernitat i la paraliteratura
postmodernitat 1 f. [AR] [FLL] Actitud artística, al principi arquitectònica, que posa en qüestió la línia dogmàtica de la modernitat consolidada durant el segle xx a través de camins diversos. 2 f. [FLL] Època dominada pel pensament i la cultura del postmodernisme.
El projecte s’ocupa del binomi postmodernitat i paraliteratura en la literatura catalana. És sobretot a partir dels anys seixanta del segle xx que es produeixen un seguit de canvis en les formes culturals de producció i de consum caracteritzats, si seguim Andreas Huyssen (After the Great Divide. Modernism, Mass Culture, Postmodernism, 1986), per la fusió entre alta i baixa cultura i per noves dinàmiques textuals. Una de les marques més definidores de la postmodernitat és que permet llegir paraliteràriament la literatura i literàriament la paraliteratura.
paraliteratura f. [FLL] Conjunt de la producció escrita, amb criteris industrials, que se sol situar al marge de la producció estrictament literària.
Aquestes noves dinàmiques van provocar que molts crítics i estudiosos comencessin a valorar no tan sols la literatura anomenada de consum, sinó també altres territoris i canals de creació considerats populars (ràdio, cinema, televisió, còmic, fotonovel·la…). La paraliteratura, que com a concepte ha estat molt debatut per les seves possibles connotacions negatives, ha esdevingut així cada cop més una intermedialitat.
postmodernisme 1 m. [AR] [FLL] Conjunt de tendències i d’estils individuals que després del Modernisme representen la consolidació de nous conceptes de modernitats artístiques. 2 m. [FLL] [AR] Moviment artístic i literari caracteritzat per l’eclecticisme formal, la ironia i el joc constant sobre les mateixes convencions artístiques i literàries.
Malgrat el franquisme i les dificultats per crear-se un mercat, la literatura catalana també va viure aquesta revolució en l’estratificació cultural i va ingressar en la postmodernitat. De manera paral·lela a estudiosos com Umberto Eco, en català es van encetar debats de la mà de crítics que, com Joaquim Molas, van assumir i van anar més enllà de la idea de consum i de la divisió de Mcdonald entre midcult i masscult. Aquesta col·lecció virtual vol oferir un primer mapa representatiu de les forces postmodernes i paraliteràries que, dels anys seixanta ençà, han permès la creació de noves formes de complexitat discursiva en la literatura catalana. I vol incitar a continuar-hi aprofundint.
