Tele/estel

El setmanari Tele/estel, dirigit per Andreu-Avel·lí Artís (àlies Sempronio, cosí de Tísner), va néixer el 22 de juliol de 1966 i va sortir regularment fins al número 190 el 12 de juny de 1970 (amb una aturada l’estiu de 1969). A partir del número 23 (23 de desembre de 1969), la revista va tenir color.

De la revista destaca la publicació d’un conte o narració curta il·lustrats gairebé en cada número, escrits per una gran nòmina d’autors (hi trobem Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Lola Anglada, Estanislau Torres, Ferran de Pol, Aurora Bertrana, entre molts altres). Dels contes n’hi ha diversos que es poden inscriure al gènere negre: «Una mica de plom» (Pedrolo, núm. 3), «El cas de l’anunci lluminós» (J. M. Espinàs, núm. 6), «L’assassí d’il·lusions» (Francesc Lorenzo Gràcia, núm. 25) o «La cadena invisible» (Joan Barat, núm. 52). I n’hi ha d’altres que es poden inscriure al gènere de la ciència-ficció: «Sòsia» (Antoni Ribera, núm. 11), «Viatge pel temps» (Ribera, núm. 36), «El senyor Quimet, home de l’espai» (Jaume Ministral, núm. 42), «La vedellada de Míster Bigmoney» (Pere Verdaguer, núm. 51), «El marcià poeta» (Màrius Lleget, núm. 57), «Ranvespre» (Ribera, núm. 70), «Un problema pelut» (Verdaguer, núm. 84), «Miniliteratura: any 2000» (Lleget, núm. 112), «Pavel Nasdebitx» (Verdaguer, núm. 124), «La píndola vital» (Joan-Baptista Xuriguera, núm. 129) i «El trasplantament de cor» (Maria del Carme Ribé, núm. 135).

Al marge dels contes, Tele/estel va publicar diversos articles relacionats amb la literatura popular i de consum: dos de Terenci Moix sobre el còmic nord-americà i espanyol (núm. 35-36) (més tard, en el número 128 en va dedicar un a Charlie Brown), dos de Jaume Fabre sobre el boom de la novel·la per entregues («La fasciclemania», núm. 93) i sobre la literatura infantil («Què llegeixen els vailets?», núm. 107), un de Leandre Amigó sobre Fahrenheit 451 (núm. 103), un de J. M. Huertas sobre l’Oest com a gènere literari d’aventures (núm. 108), dos de J. M. Cadena sobre la història de les revistes infantils catalanes (núm. 114) i la història d’El Papitu (núm. 128), i un de Joan Torrent sobre la vida i l’obra de Joan Junceda (núm. 123).

Al costat d’aquests articles, Josep Faulí s’encarregava de la secció «Notes de lectura» i més tard «Lletres», i dedicà ressenyes a Rafael Tasis (núm. 22), al «Temps Obert» de Pedrolo (núm. 98), a Dashiel Hammet (núm. 117), a Folch i Torres (núm. 132), a Joaquim Carbó (núm. 145 i núm. 174), a Guillem Frontera (núm. 149 i 168), a Astèrix (núm. 155), a Tísner (núm. 171) i a Terenci Moix (núm. 178), entre altres.

La revista també va publicar una llarga llista d’entrevistes a escriptors: a Ricard Salvat (núm. 61), a Joaquim Carbó (núm. 89), a Tísner (núm. 96), a Llorenç Villalonga (núm. 96 i 178), a Maria Aurèlia Capmany (núm. 101 i 128), a Pedrolo (núm. 103), a Terenci Moix (núm. 107), a Víctor Mora (núm. 125), a Xavier Benguerel (núm. 170), a Papillon (núm. 175) i a Aurora Bertrana (núm. 183); així com una enquesta sobre alcohol i escriptura (núm. 189) i articles sobre teatre i cinema (de Ricard Salvat i de Terenci Moix). Cal destacar-hi igualment les col·laboracions de Pedrolo, Sempronio (amb la secció «Les hores del migdia», sobre temes com la societat de consum), Perucho (amb la secció «Indagacions i cronologies») i Calders (amb la secció «Pas a desnivell», la qual reprendria més tard a Canigó, on escrivia sobre temes diversos, també sobre el final de l’època del Realisme històric: «D’un extrem a l’altre», núm. 163).

Logotip Projecte Traces
Logotip UAB
Logotip UB
Logotip Ministerio