Oriflama

El buidatge de la revista Oriflama (1961-1977) concentra el gruix d’articles i peces en els anys 1966-1975, és a dir, des que el contingut esdevé majoritàriament en català fins que, amb l’adveniment de la Transició, el fet cultural queda eclipsat pel polític. Durant aquests anys, la condició cultural postmoderna es comença a deixar veure en la secció «Temps de pensar» (1966-1967) d’un Miquel Martí i Pol molt preocupat pels nous mitjans de comunicació i la societat de consum però, sobretot, es desplega en les nombroses peces gràfiques que la revista, ja sigui en forma de còmic o de fotonovel·la, va publicar. Destaquen en aquest sentit l’històric «Lavínia 2016 o la guerra dels poetes» (núm. 68-76, 1968), d’Enric Sió i Emili Teixidor, un dels primers còmics de sàtira política del franquisme, i La Núria es perd (núm. 84, 1969), una fotonovel·la escrita pels mateixos autors i protagonitzada per l’actriu Núria Espert. Oriflama publicà també còmics de temàtica històrica i política com una biografia sobre l’Abat-bisbe Oliba, una explicació de la guerra del Vietnam i una de l’Alemanya nazi. Joaquim Molas, per la seva banda, en l’article «Enric Sió i el nou llenguatge del còmic» (núm. 78, 1968), reflexionà sobre l’origen del còmic, la seva evolució en el segle XX i els seus mecanismes narratius.