Molta gent m’ha definit com un especialista en gramàtica històrica. I tenen part de raó. Però, ben mirat, jo em definiria com una mica tastaolletes. De fet, sempre he tirat cap a àmbits d’estudi inèdits, mogut pel desig que les diverses metodologies s’expressessin en català. En aquesta línia estic orgullós d’haver aconseguit que l’estructuralisme, per dir-ho d’alguna manera, parlés català. Com també d’haver-me dedicat a la fonètica experimental, la sociolingüística, la toponímia o la dialectologia.
Font: Pere Tobaruela; Joan Tort: “Antoni M. Badia i Margarit, llengua i compromís“. En: Revista de Catalunya, núm. 197 (juliol-agost 2004), p. 29-30 i 23.
Antoni M. Badia i Margarit