El fons documental de TRACES

Característiques, criteris de buidatge i col·leccions
Característiques del fons

Temàtica del fons

La llengua i la literatura catalanes en les seves diferents disciplines (llengua, lingüística, literatura i crítica literària) constitueixen l’eix central del fons documental de TRACES.

Tot i que cobreix només temàtica catalana, inclou també la bibliografia sobre literatura estrangera traduïda al català i la seva recepció als Països Catalans, així com els estudis teòrics en català i traduïts al català sobre llengua i literatura en general (especialment, sobre teoria lingüística i literària).

 

Tipologia documental

La base de dades s’ha elaborat a partir del buidatge de monografies, actes de col·loquis, miscel·lànies, tesis, treballs de recerca, pròlegs d’obres de creació i publicacions periòdiques (premsa diària i revistes generals i especialitzades).

Això vol dir que inclou una tipologia molt àmplia de documents: estudis especialitzats, guies de lectura escolars, ressenyes, bibliografies, crítiques teatrals, edicions de textos, enquestes, entrevistes, taules rodones, diccionaris, antologies i informacions de caràcter general.

 

Particularitats i criteris de buidatge

publicacions periòdiques

El buidatge de les publicacions periòdiques  suposa la part central i de més volum del fons. La data d’inici del buidatge és, en la majoria dels casos, el 1988, excepte en aquelles publicacions més rellevants de les quals s’ha fet un buidatge retrospectiu complet. Podeu consultar la llista de publicacions fitxades amb el seu estat de buidatge.

monografies:
article per article

En segon lloc, es prioritza el fitxatge de monografies d’autor col·lectiu (especialment actes de congressos, simposis i miscel·lànies). En aquest sentit, és significatiu destacar una de les particularietats de TRACES quant al tractament del material fitxat: el fons documental aplega el buidatge, article per article, d’un número d’una revista, de les parts integrants d’una miscel·lània i les d’una acta d’un congrés o simposi. Això permet la localització independent d’estudis publicats en un sol volum (per exemple, aquest és el cas de tots els articles sobre la matèria de Serra d’Or, dels volums de la col·lecció Estudis de Llengua i Literatura Catalanes de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i de les actes de tots els congressos de la NACS i la AILLC, posem per cas).

Descripció del contingut de les fonts documentals

L’estructura dels camps dels registres, que segueixen el format MARC21, integren dos tipus d’informació:
V

descripció externa del document

la que ateny a la referència bibliogràfica clàssica, la pròpia de qualsevol catàleg de biblioteca i que permet accedir a la font mitjançant la cerca per autor, per títol, per editorial i per ISBN.

W

descripció interna del document

és la que possibilita l’accés al document segons el seu contingut, i permet recuperar material divers amb temàtiques afins. Els camps temàtics dels registres corresponen a quatre categories diferents: els autors o institucions que s’estudien (persones, entitats, actes culturals…), l’àmbit geogràfic que és matèria d’estudi (poblacions, comarques, regions, països…), els períodes cronològics que delimiten l’abast del document, i els descriptors temàtics que sintetitzen el seu contingut.

descriptors temàtics

Els descriptors temàtics que descriuen el contingut dels documents corresponen al Tesaurus de Llengua i Literatura Catalanes, una eina documental que el projecte TRACES ha anat elaborant i ampliant al llarg de la seva trajectòria i que conté el llenguatge controlat gràcies al qual el corpus bibliogràfic és tractat amb paràmetres semàntics uniformes, fet que constitueix un dels eixos que donen coherència i potencialitat a la base de dades. L’usuari el pot consultar a la web del projecte però no és estrictament necessari el seu coneixement per moure’s còmodament pel catàleg documental.

COL·LECCIONS DEL FONS DOCUMENTAL

En la seva nova aparença, el fons documental de la base de dades es presenta distribuït i classificat en col·leccions i subcol·leccions. N’hi ha de dos tipus: les regulars i les virtuals

Col·leccions regulars

Les col·leccions regulars contenen la part substancial de la base de dades i són de caràcter permanent. Són les següents:

 

  1. Referències: engloba tres subcol·leccions que comparteixen qüestions relatives a l’estat i al control terminològic de la base de dades:
  • Publicacions periòdiques: conté els registres amb la descripció bibliogràfica general i l’estat de fitxatge de les publicacions periòdiques buidades.
  • Tesaurus: inclou aquells termes del Tesaurus de Llengua i Literatura Catalana que necessiten d’alguna precisió sobre el seu ús i abast semàntics. Està previst que en el futur la subcol·lecció contingui tots els termes.
  • Autoritats: reuneix aquells autors que tenen pseudònims associats i aquells noms que requereixen d’algun aclariment o que, per similitud amb altres, poden donar peu a equívocs.
  1.  Catàleg: és la base de dades pròpiament dita, on s’allotja tot el corpus bibliogràfic de TRACES.

Col·leccions virtuals

Les col·leccions i subcol·leccions virtuals estan pensades per destacar cerques que són útils per acotar resultats. Tipus de document, per exemple, prioritza el gènere o forma del document.

També se situen en aquest espai aquelles cerques més circumstancials i de caràcter temporal que responen a esdeveniments lligats a l’estricta actualitat: aniversaris, commemoracions, centenaris i altres efemèrides del panorama lingüístic i literari català de l’any en curs. Aquestes cerques virtuals, que van desapareixent d’any en any, queden recollides en l’apartat d’Efemèrides, per a la seva posterior consulta.

TOTA LA INFORMACIÓ SOBRE LA BASE DE DADES

La base de dades

Programaris i gestors de dades

El programa CDS-Invenio