Felip Cid

Escriptor i metge. Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació. Fundà el Museu d’Història de la Medicina (1979), que dirigí fins el 1995.

D’entre molts títols de caràcter mèdic, fou autor del Diccionari històric d’instruments i tècniques mèdiques I (1990).

La seva obra poètica comprèn els reculls Sonets del zoo (1963), Veus i remors de la meva ciutat (1965), Record d’uns aparadors (1967), El Testament (2003), Vint poemes i un càntic desolat (2004), Soledats i crepuscles (2005), Salvatge amor (2006), Obra poètica (1963-2006) (2007), Tankas taciturnes (2008) i Espais solitaris (2010). Fou també director de la col·lecció de poesia Beatriu de Dia i de la col·lecció bilingüe (castellà-català) La Senda. Publicà també unes Memòries inútils (2000).

Font principal: Enciclopèdia Catalana