Carles Miralles era catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual també havia estat vicerector (1981-1986). Fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica), president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics i del Consell Supervisor del Termcat. Estudiós del mite i de la poesia dels grecs antics, s’havia ocupat també de la narrativa i la poesia llatines. Va traduir, sobretot, textos filosòfics, poesia hel·lenística, novel·la grega i poesia neogrega. Va estudiar poetes del segle XV i alguns de moderns, com Jacint Verdaguer, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix i Salvador Espriu. Va treballar sobre temes diversos de literatura comparada i tradició clàssica. Dirigí la revista Ítaca i col·laborà a El Pont, Serra d’Or, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons i Quimera, entre d’altres.
La seva obra poètica va ser distingida amb el Premi Salvat-Papasseit (1967), per On m’he fet home, i amb el Premi Nacional de Poesia (1992), per La mà de l’arquer. Va aplegar els seus poemes en els volums D’aspra dolcesa. Poesia: 1963-2001 (2002) i No me n’he anat (2008), una antologia comentada a càrrec de diversos autors. Posteriorment, va publicar L’ombra dels dies roja (2009), que va ser guardonat amb el Premi de la Crítica Literària en llengua catalana de l’any 2010. El 1980 va rebre el Premi Josep Carner de l’IEC per Lectura de les ‘Elegies de Bierville’ de Carles Riba, i el 1994, el Premi Serra d’Or d’assaig per Sobre Foix. El 2013 fou guardonat amb el Premi Extraordinari Salvador Espriu dels Jocs Florals de Barcelona per Hi ha feres d’altre temps, a hores d’ara increïbles.
Font principal: IEC