“Sortosament, ha deixat escola”. Mor Joaquim Molas, mestre i referent de mestres

Paraules clau: , , ,

molas_joaquim

En la mort del crític i estudiós Joaquim Molas, recuperem dos fragments sobre el seu mestratge escrits per Jordi Castellanos:

 

“Vau projectar, doncs, un país normal, i tu vas fer-ho des de la literatura: un país normal en el qual la literatura no era vista com una cosa neutra i intocable, sinó una peça més de la dinàmica social en la qual lluiten grups i interessos diversos.
[…] Tractar la història de la literatura com si fos la història literària d’un país normal volia dir trencar amb una sèrie de tòpics que s’anaven arrossengant i que semblaven intocables; volia dir canviar el punt de vista des del qual analitzar el passat i volia dir fixar-se en uns espais, en uns estrats culturals que havien estat deixats de banda fins aleshores. Volia dir qüestionar tot allò tan assentat de la Decadència, els antecedents de la Renaixença i la Renaixença mateixa. Volia dir construir la història de la literatura no pas des del patriotisme, sinó per entendre la història de la literatura, des dels grans moments històrics fins a la lletra petita; una història de la literatura que havia de comprendre patriotes i antipatriotes, burgesos i obrers, Carles Riba i els cuplets de la Pilar Alonso, cultura establerta i cultura avantguardista, etc.”.
Jordi Castellanos“Projectar un país normal”. Serra d’Or, núm. 618 (Juny 2011, p. 21-23) 
“Porque Molas ha abierto muchos caminos. Los ha desbrozado y como el explorador que penetra en territorio desconocido, ha establecido mapas e itinerarios. Muchas de sus hipótesis serán, sin duda, completadas o rectificadas en el futuro. Pero sin él, estas rectificaciones ni tan sólo hubieran sido posibles. De hecho, ha sido él quien ha establecido las bases de la tradición académica en relación con el estudio de la literatura moderna y contemporánea, quien ha impulsado la creación del instrumental imprescindible, quien ha formado la mayoría de los especialistas.”
Jordi Castellanos“Mestre Molas”. La Vanguardia (19 de desembre de 2000, p. 42)