Antoni M. Badia i Margarit «És una evolució inevitable, almenys des del segle XVIII, i em sembla de primera: cal que molts sàpiguen molt sobre molt poc. […] Perfecte: resignadament perfecte, què hi farem, això és la ciència, siga la biologia o la filologia. Allò...
Joan Perucho “Perquè Perucho, que és un pur i entusiasta admirador del passat (més il·lustrat que no pas romàntic i, per tant, amb dret a enaltir-lo, distanciar-se’n o fer-hi broma amb dosis equiparables), no es limita a donar-nos una línia única, ordenada per...
Josep Carner «Tot el món literari és poesia o emanació poètica. Diguem, doncs, al literat, poeta, sobretot per una raó de bell llenguatge. La poesia és l’obra més perfecta del món en el sentit que és la menys tributaria de la contingència. Quan una literatura ha...
Teresa Pàmies “Quatre anys abans i amb el títol La Xiqueta de Balaguer havia enviat el mateix text [Filla de pres] al premi Joaquim Ruyra […] No em contestaren, però mesos després vaig rebre una carta de Rafael Tasis, datada del gener de 1964. […] En...
Dolors Monserdà “Monserdà coneixia les obres dels seus contemporanis. Per a ella, escriure novel·la era més que un repte. Sabia que trencava motlles. Era la primera dona que s’atrevia a fer novel·la a Catalunya. I, no només a escriure, sinó a utilitzar la...
