Avel·lí Artís-Gener
(Barcelona 1912 – 2000)

Novel·lista, narrador, periodista, artista i ninotaire. És un destacat autor de novel·les, com 556 Brigada Mixta i Paraules d’Opòton el vell. Ha obtingut, entre d’altres, el premi Prudenci Bertrana (1969) amb Prohibida l’evasió; el Sant Jordi (1972) amb L’enquesta del canal 4; i el Ciutat de Barcelona (1989) i el de la Crítica Serra d’Or (1990) amb el llibre de memòries Viure i veure. També ha estat guardonat amb el Premi d’Honor Jaume I (1986), amb la Creu de Sant Jordi (1990), i amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1997). Estudiant de l’Escola de Belles Arts, de molt jove ja destaca com a periodista, tant de redactor com de dibuixant, i publica dibuixos a diversos diaris i setmanaris, entre els quals: L’Esquella de la Torratxa, La Rambla, La Publicitat, L’Opinió i El Be Negre, etapa durant la qual popularitza el pseudònim de Tísner. Combat a la guerra civil espanyola (1936-1939), allistat voluntari com a soldat ras, i acaba amb el grau de tinent coronel. S’exilia a Mèxic on continua amb les tasques periodístiques amb revistes com Pont Blau i La Nova Revista. A Mèxic coincideix amb altres escriptors exiliats, especialment amb Pere Calders, cunyat seu, amb qui manté una estreta relació tant a Mèxic com en el seu retorn a Catalunya el 1965. Establert novament a Barcelona, torna al periodisme i col·labora en publicacions com Tele-Exprés, Tele-Estel, El Noticiero Universal i l’Avui. Té una secció fixa de mots encreuats a La Vanguardia. Les últimes obres que publica, abans de morir, són Ciris trencats i Més ciris trencats, que recullen comentaris emesos per Catalunya Informació. L’any 1992 i en un espai de tres anys, l’editorial Pòrtic recopila en sis volums l’Obra completa de Tísner.

Impulsa la recuperació del Centre Català del Pen Club i participa en la fundació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser president del 1990 al 1994.

Font principal: AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana)