Maria Antònia Salvà

“Per tot s’escampa la poesia,
I un bell desordre ple d’harmonia”

Maria Antònia Salvà

“De passada”, Hores serenes

Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 – Llucmajor, 1958)

Formada en l’ambient culte de la Renaixença mallorquina i sota el mestratge de Costa i Llobera, es donà a conèixer com a poeta a finals del segle XIX. Destacà amb composicions de temàtica rural, punt de contacte amb l’Escola Mallorquina, i evolucionà cap a l’essencialització dels elements naturals com a expressió de la interioritat. Es relacionà amb diversos escriptors de les Illes i del Principat, entre els quals destaca la figura de Josep Carner, amb qui mantingué una bona amistat. Entre els seus reculls cal remarcar Poesies (1910), Espigues en flor (1926) El retorn (1934) i Lluneta de pagès (1952). També conreà la traducció, amb Mireia (1917) de Mistral i Els promesos (1923-24) de Manzoni, i la prosa, amb Viatge a Orient (1907) i Entre el record i l’enyorança (1955). Fou una dona de gran vitalitat, col·laborà en múltiples publicacions i esdeveniments culturals, i avui dia és considerada la pionera de la poesia catalana moderna escrita per dones.

Documental sobre Maria Antònia Salvà: “La petxina” (Agost 2011)
El poema “La petxina”, interpretat per Maria del Mar Bonet, amb imatges del capvespre a Llucmajor.


“L’encís que fuig” (TiCorn & Blai & Brahm & Donald, 201)

Blai Vidal canta amb TiCorn, Brahm Heidl and Donald Holtermanns la cançó composada per la seva mare, amb la lletra del poema de Maria Antonia Salvà: “L’encís que fuig”.


“Els captius” (Universitat de les Illes Balears, 1989)

Llegenda basada en un poema de Maria Antònia Salvà . Homes i dones eren capturats pels moros per ser venut com a esclaus.
Escrit i presentat per Gabriel Janer Manila

 

© TRACES | Juliol 2007 | Revisió: setembre 2014

Font: Lluïsa Julià: “Maria Antònia-Salvà i les seves contemporànies” (Fundació Lluís Carulla: Nadala 2005)

Maria Antònia Salvà

com a autora a TRACES

Maria Antònia Salvà

com a matèria a TRACES

Totes les cerques guiades