Dolors Monserdà

“Monserdà coneixia les obres dels seus contemporanis. Per a ella, escriure novel·la era més que un repte. Sabia que trencava motlles. Era la primera dona que s’atrevia a fer novel·la a Catalunya. I, no només a escriure, sinó a utilitzar la novel·la com a vehicle ideològic. Volia arribar a un públic ampli, un públic femení, de dones que compartien problemàtiques i a qui volia transmetre uns missatges molt concrets. Aquest era el seu compromís literari i social”.

Maria Carme Mas i Morillas

Dolors Monserdà (Tarragona : Arola, 2006)

Dolors Monserdà
(Barcelona 1845-1919)

Dolors Monserdà i Vidal és una escriptora catalana que incideix de manera notable en el devessall de canvis, tant individuals com col·lectius, que pateix la societat catalana del segle XIX i principis del XX. En tot moment, el focus de la seva activitat pública i literària ‒la qual sempre se sosté, això sí, en ideals conservadors‒ recau en la problemàtica social contemporània i, en especial, en la condició de la dona. De fet, Monserdà esdevé una pionera del feminisme al nostre país i, partint d’una doctrina moral que es fonamenta en un realisme de base religiosa, comença a publicar articles a revistes com ara «Models i Labors», «La Mujer que vive de su Trabajo» i «Feminal» com també reculls diversos com El feminisme a Catalunya (1907), Estudi Feminista (1909) i Tasques socials (1916).

L’autora, que acostuma a signar els seus escrits com a Dolors Monserdà de Macià, publica el primer poema, dedicat a Josep Anselm Clavé, el 1862 i de seguida desenvolupa una intensa activitat periodística i literària que aviat s’amplia amb d’altres poemes, incursions puntuals en la narrativa breu ‒algunes d’elles aplegades a Del món (1908)‒ i algunes peces de teatre. A partir de la dècada dels setanta, comença a escriure la major part de les seves obres en català i publica poesies ‒tostemps emmarcades dins les convencions floralesques‒ a «La Renaixença» i «Lo Gai Saber». En efecte, moltes d’elles són premiades i Monserdà esdevé, el 1909, la primera dona que presideix els Jocs Florals de Barcelona. Més endavant, moltes d’aquestes composicions veuen la llum a través dels reculls Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911).

Amb tot, la novel·la és, sens dubte, el gènere més característic de Monserdà. La seva escriptura parteix de la voluntat de dreçar un panorama de la societat catalana coetània i de difondre els mateixos valors que emanen dels seus articles. Tal com s’ha dit, la prosa de Monserdà és ben sensible als estímuls d’Oller, escriptor al qual, en més d’una ocasió, reconeix com a mestre i, sobretot, es basteix a partir d’una barreja de costumisme, realisme i romanticisme que mostra l’enfrontament entre les diverses opcions estètiques de l’època. Les seves novel·les, La Montserrat (1893), La família Asparó (1900), La Fabricanta (1904), La Quitèria (1906), Maria Glòria (1917) i Buscant una ànima (1920) ‒aquesta última publicada pòstumament‒ ofereixen una visió de la burgesia barcelonina que contemplada des d’una òptica actual esdevé crítica.

Dolors Monserdà tingué una participació molt activa en la vida cultural catalana de les darreres dècades del segle XIX i les primeres del segle XX. Fou autora d’una obra literària prolífica i variada en diversos gèneres: poesia, narrativa, teatre, assaig i periodisme. Va començar escrivint poemes i va ser repetidament premiada en els Jocs Florals. Fou una de les primeres dones periodistes del nostre país, i col·laborà i dirigí també diaris i revistes. La seva obra novel·lística, dins del realisme i amb escenaris i problemàtiques del seu temps, és extensa i és una de les primeres teòriques del feminisme a Catalunya. Dolors Monserdà, des de la seva condició de dona de la burgesia catalana, conservadora i catòlica, escrivia sobre les dones i per a les dones, amb uns missatges i uns models concrets, conscient que els seus textos eren un vehicle de transmissió ideològica. El seu feminisme, dins d’aquestes coordenades de “Llar, Art, Pàtria i Déu”, incidia en l’educació de les dones i la seva capacitat intel·lectual, però no es qüestionava l’ordre social existent.

Fonts principals: AELC, Enciclopèdia Catalana i Diccionari de la literatura catalana (Enciclopèdia Catalana, 2008, p. 655-656)

NARRATIVA

  • Del mónBarcelona: L’Avenç, 1908

NOVEL·LA

POESIA

TEATRE

CRÍTICA LITERÀRIA O ASSAIG

Font: AELC

SOBRE DOLORS MONSERDÀ I LA SEVA OBRA

Dolors Monserdà: la novel·la i la narrativa
Dolors Monserdà: la dona, la condició de la dona, el feminisme i la crítica feminista
Dolors Monserdà i la poesia
Dolors Monserdà i el teatre
Dolors Monserdà i el periodisme

Homenatge a Dolors Monserdà, una de les primeres feministes catalanes (Betevé, 15 d’abril de 2019)
Amb motiu del centenari de la mort de Dolors Monserdà s’ha volgut homenatjar aquesta figura de la burgesia sarrianenca amb una exposició al Centre Cívic Sarrià organitzada per M. Carmen Mas i Sofia Esteban, especialistes en l’escriptora. A l’homenatge es poden veure fotografies originals, cartes, poemes i llibres d’aquesta personalitat barcelonina.

 

Carme Karr i Dolors Monserdà (Ateneu Barcelones, Cicle “Dones a la palestra”. 12 de febrer de 2019)
Commemoració dels 100 anys de la mort de Dolors Monserdà i Vidal, amb Isabel Segura Soriano, historiadora i investigadora, especialitzada en història de les dones, i Montserrat Palau i Vergés, professora de Filologia Catalana (URV). Modera: Susanna Tavera, catedràtica d’Història Contemporània (UB). Presenta: Araceli Bruch Pla, vocal de la Junta Directiva de l’Ateneu. 

 

© TRACES | Setembre 2019 |

Totes les cerques guiades