Marià Villangómez

“Els seus vuit llibres de versos conformen un paisatgista diari íntim ple de fondes reflexions metafisicopoètiques que amb els anys s’han anat tenyint de nostàlgia i de tristesa. Un poc cansat d’etiquetes, ell mateix es lamentava que el reduïssin a epígon de l’Escola Mallorquina o el qualificassin simplistament de postsimbolista. Poeta de culte i obert al món a través de les seves acurades i exquisides traduccions, no crec (…) que cerqués només la poesia pura tot i que em reconeixia inevitables influència de la Generació del 27 castellana i de la tradició simbolista europea. Tampoc no va voler fer mai de Balansat o d’Eivissa un Bearn o una Sinera. El seu vers musical, precís, elaborat, fruit d’un procés selectiu de depuració lèxica, va anar tendint a una concentració i una essencialitat verbal que defugia les floridures, les rauxes textuals i els focs d’artifici.”

Ponç Pons

“Illa Marià Villangómez”, Avui, 13 de maig de 2002.

Marià Villangómez Llobet
(Ciutat d’Eivissa 1913 – 2002)

Poeta i traductor. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1933), inicia els estudis de lletres el 1935, estudis que abandona el 1938 en ser destinat al front. Fou mestre durant vint-cinc anys a Palma, a Cornellà de Llobregat i a Eivissa. Apareixen els primers poemes en diaris i revistes dels anys trenta com Diario de Ibiza, L’Almanac de les Lletres i La Nostra Terra. Publica nou poemaris: Sonetos mediterráneos (1945), Terra i somni (1948), Elegies i paisatges (1949), Els dies (1950), Els béns incompartibles (1954), Sonets de Balansat (1956, premi de poesia de les Festes Pompeu Fabra de Cantonigròs 1955), Ceguesa de l’estel (1956), inclòs a La miranda (1958), El cop a la terra (1962), i Declarat amb el vent (1963). El 1986 apareixen els tres volums de tota la seva obra poètica a càrrec d’Edicions del Mall. Destaca també com a traductor de poesia, tasca que inicia amb Versions de poesia moderna (1971), i continua, entre d’altres, amb Recull de versions poètiques (1974), Darrers versos i altres poemes, de Jules Laforgue (1979), Poemes, de Guillaume Apollinaire (1983), Trenta-quatre poemes, de W.B.Yeats (1983), Isabel o el test d’alfàbrega i La vigília de Santa Agnès, de John Keats (1984), Altres ales sobre una veu, amb poemes de Leopardi, Baudelaire, Valéry, etc. (1985), i Vint-i-un poemes de Thomas Hardy (1988). El 1991 l’editorial Columna publica les seves versions de poesia en tres volums. En prosa escriu L’any en estampes (1956) i les síntesis Llibre d’Eivissa (1957) i Eivissa. La terra, la història, la gent (1974), D’adés i d’ahir (1998), Parlar i escriure (1994), i El llambreig en la fosca (2000). És autor també d’un Curs d’iniciació a la llengua (1972), d’una multitud d’articles i opuscles, i d’obres i adaptacions teatrals, signant a voltes amb el pseudònim de Marc Arabí, entre les quals destaca Les germanes captives (1998, premi Cavall Verd el 1999).

Se li atorga la Creu de Sant Jordi (1984) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1989). El 1995 la Universitat de les Illes Balears l’investeix doctor honoris causa.

Font principal: Enciclopèdia Catalana

SOBRE L’OBRA

POESIA

Terra i somni. Palma de Mallorca : Moll, 1948
Elegies i paisatges. Eivissa : l’autor, 1949
Els dies. Barcelona : La Revista, 1950
Els béns incompartibles. Barcelona : Torrell de Reus, 1954
Sonets de Balansat. Barcelona : Óssa Menor, 1956
Ceguesa de l’estel. Palma de Mallorca : La Font de les Tortugues, 1956
La Miranda. Palma de Mallorca : Moll, 1958
El cop a la terra. Palma de Mallorca : Moll, 1962
Declarat amb el vent. Barcelona : Barcino, 1963
Antologia poètica. Barcelona : Selecta, 1969
Obres Completes Poesia. 3 vol. Barcelona : Llibres del Mall, 1986

TRADUCCIONS

De poesia anglesa
De poesia nord-americana
De poesia francesa
De poesia italiana

TEATRE

El més alt embruixament. Se suspèn la funció. Eivissa : Institut d’Estudis Eivissencs, 1983 o 1981
Les germanes captives. Eivissa : Edicions Can Sifre, 1998
L’anell és més que un joc [ed. lit. Enric Ribes i Marí]. Palma de Mallorca : Edicions Can Sifre, 2003
Amor d’avar, avar d’amor [ed. lit. Enric Ribes i Marí]. Palma de Mallorca : Edicions Can Sifre, 2006
S’assemblea de ses dones. Versió de l’obra d’Aristòfanes. Eivissa : Edicions Ítaca, 1978
Somni d’una nit de Sant Joan. Versió de l’obra de William Shakespeare. Palma de Mallorca : Edicions Can Sifre, 1989

PROSA

L’any en estampes: visions d’Eivissa. Barcelona : Barcino, 1956
Curs d’iniciació a la llengua. Eivissa : Institut d’Estudis Eivissencs, 1972
Parlar i escriure. Barcelona : Columna, 1994
El llambreig en la fosca. Eivissa : Institut d’Estudis Eivissencs, 2000
Llocs viscuts . Eivissa : Institut d’Estudis Eivissencs, 2012

Flors de balandre en un torrent (IBIZAPOCAPOC TV, 2009)
Lletra de Marià Villangómez i música d’Isidor Marí (Trobada en es Pou d’en Labritja)


Videolit: La paraula, de Marià Villangómez (Ajuntament d’Eivissa. Gener 2014)

Un videolit és una càpsula audiovisual breu el fil conductor de la qual és la paraula literària. Un videolit uneix imatge i literatura.

 

Converses sobre Marià Villangómez: teatre  (UIB. 20 de maig, 2013)
Bernat Joan
, professor de Llengua Catalana i Literatura de l’IES Santa Maria d’Eivissa, i Vicent Ferrer, professor de l’IES Marc Ferrer de Formentera, parlen de teatre.

 

Converses sobre Marià Villangómez: poesia (UIB. 27 de maig, 2013)
Damià Pons, professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, UIB, i Isidor Marí, professor dels estudis d’Humanitats i Filologia, UOC i president de la Secció Filològica de l’IEC, parlen de poesia


Terra natal
(Eivissaweb.net, Maig de 2002)
Marià Villangómez recita el poema “Terra natal” (VI Trobada d’Escoles a Eivissa).

Amb motiu de la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 1989

  A.A / C.S.: “Marià Villangómez obté el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes”

Maria Antònia Oliver: “La presència humana a l’illa”

Avui, 9 de maig de 1989, p. 3
Document pdf (665 KB)

  Albert de la Torre: “L’honor de les lletres, per l’illenc Marià Villangómez

Pau Faner: “Un glop de gin, si us plau”

Mirador, 9 de maig de 1989
Document pdf (453 KB)
  Montse Frisach: “Marià Villangómez: “Els joves ho fan molt bé”. Balanç optimista de 40 anys de feina”

Avui, 12 de maig de 1989, p. 35
Document pdf (664 KB)
  Arcadi Espada: “Vida d’estampes solitàries, refinades, desaparegudes”.

Diari de Barcelona, 16 de maig de 1989, p. 3 (Llibres)
Document pdf (881 KB)

Antonio Colinas: “La autenticidad del ser poeta”

El País, 16 de maig de 1989, p. 38
Document pdf (109 KB)

Rosa Mora: “La cultura d’un paisatge. Les tres maneres com Marià Villangómez escriu el català

El País, 18 de maig de 1989, p. 6 (Quadern)
Document pdf (505 KB)

Ramon Pinyol i Balasch: “M. Villangómez Llobet: Poemes mediterranis

Gerard Vergés: “Marià Villangómez, poeta de llargs silencis”

En: Avui, 22 de maig de 1989, p. 15
Document pdf (184 KB)

 

© TRACES | Juliol 2012 | Revisió: setembre 2014

Marià Villangómez

com a autor a TRACES

Marià Villangómez

com a matèria a TRACES

Totes les cerques guiades