Josep Vallverdú
Vist des de fora, la vostra dedicació a la literatura juvenil apareix com una mena de continuació de les inquietuds pedagògiques…
«Escriure relats i novel.les juvenils ha estat sempre, per a mi, una activitat paral.lela a la docència. Mai no vaig deixar de donar classes per poder tenir temps per escriure. Alternava com podia aquestes dues activitats; després de la meva jornada laboral em posava a escriure. I crec que no m’ha anat pas tan malament, ja que he estat capaç, malgrat els condicionants, de crear una obra literària extensa.
Publicar novel.les juvenils ha significat, a la pràctica, la realització plena de la meva vocació. Penso que he nascut per a escriure contes per als nanos. A la dècada que va de l’any setanta al vuitanta, vaig escriure dues novel.les cada any. Va ser una etapa molt prolífica; gairebé totes les editorials venien a demanar la meva col.laboració. M’agrada imaginar històries per després traspassar-les al paper: aventures de nois i noies joves, centrades algunes d’elles en segles anteriors, explicades d’una manera positiva i sense missatge explícit; aventures amb personatges no del tot simples, però que milloren al llarg del text, que s’emporten el lector. La canalla necessita aquests contes, necessita llegir i acostumar-se a agafar llibres, hàbit que de mica en mica s’està perdent.»
Josep Vallverdú (Lleida, juliol 1923)
De signe cranc, diu el poemari. Conegut sobretot com a escriptor llarg de ficcions, és un home de factura polièdrica, de resultes de la qual, n’és, semblantment, la seva obra, que arrenca amb la narrativa juvenil a partir dels primers anys seixanta, quan l’edició de llibres per a nois i noies es comença a fer més abundant i variada i inicia el camí cap a una certa normalitat, intentant de recuperar, des de l’escola, la pedagogia perduda de crear lectors en llengua catalana. I amb dos Premis Folch i Torres, un dels quals per a Rovelló, amb més de vint-i-vuit edicions en català i traduccions a l’eusquera, al francès, a l’italià, al rus i al castellà, i un Premi Joaquim Ruyra per Trampa sota les aigües, esdevé, ja llavors, un dels escriptors vius més llegits. Per això és que La Galera i l’Institut d’Estudis Ilerdencs inicien l’any 1996 la “Biblioteca Vallverdú”, que publica l’Obra Completa per a joves.
Paral·lelament, van prenent molta força els llibres personals; i excel·leix en el gènere testimonial en tota la diversitat de registres de què se serveix per confegir-lo, aquest seu testimoniatge. Des de la biografia més íntima i familiar, passant pels dietaris, la crònica de viatge, la memòria i el retrat literari. Amb títols que ja han esdevingut clàssics com Proses de Ponent, Indíbil i la boira, Catalunya visió i Rius de Lleida, conjuntament amb Ton Sirera, Pelegrí dels mots, Quasi nou llunes o Ciutadà s/n.
I en aquestes tantes formes narratives dels llibres personals, hi aboca records, opinions, anècdotes, confessions, crítiques i interrogants. I digressions. I la conrea, la digressió, tal com han fet Sterne i Josep Pla: amb elegància, ironia i una bona dosi d’efectivitat. En aquests seus llibres personals, Vallverdú deixa constància de la seva vida i, de retruc, de la del país.
Però si hi ha un corpus bibliogràfic de referència en tot el seu conjunt d’obra, i que ha estat una de les seves activitats intel·lectuals més destacades, és el de les traduccions. Filòleg de formació, llicenciat en Filologia clàssica, respecte de la setantena de llibres traduïts, bàsicament de l’anglès, i molts per a “La cua de palla”, diu: “reconec la condició d’estímul que el procés inclou. Traduir és fer treballar una colla de connexions cerebrals a gran velocitat.” D’ell hem llegit, en català, entre altres, Chesterton, Jack London, Elliot, Oscar Wilde, Stevenson, Steinbeck, Dashiel Hammett, London, Poe o Luter King.
Deixeble del Dr. Jordi Rubió, amic del Dr. Jordi Carbonell, amb una admiració profunda per Gaziel, seduït per Grècia o convençut de l’exclusiva vàlua que els algueresos donen a les realitats catalanes com a comunitat cultural, Josep Vallverdú, més enllà de fer feina de conscienciació nacional a Lleida durant la llarga nit del franquisme i potser pels anys d’haver viscut entre Barcelona i Sant Feliu de Guíxols, és presentat, i conegut, com “l’home de Lleida”. L’home de Lleida quan a Barcelona es tractava qualsevol tema sobre les Terres de Lleida o quan calia escriure sobre Ponent. I a l’home de Lleida és a qui s’encarrega el celebrat llibre Lleida, problema i realitat, que desisteix d’escriure tot sol i el signen, conjuntament, Joan Gabernet, Josep Lladonosa, Simeó Miquel i Francesc Porta.
Però tant l’escriptor com el traductor, l’articulista imparable, el conferenciant admirat, el pregoner envejat i el professor que ha deixat mestratge en aquells molts que n’han estat alumnes emergeixen d’aquella estructura sòlida de l’home que se serveix dels recursos que té a l’abast per lluitar contra el franquisme, tant en l’àmbit cultural com en l’ideològic. I sense fer-ne mai bandera, d’aquesta seva activitat resistent.
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi, candidat al Premi H. C. Andersen –que ve a ser el Nobel de la literatura per a joves–, finalista del Premi Josep Pla i Medalla d’Or i Dr. Honoris Causa per la Universitat de Lleida, ciutat on el Premi d’Assaig que convoquen conjuntament Paeria i Diputació duu el seu nom, i Medalla d’Or del Govern de la Generalitat, avui, des del seu recer balaguerí, es dedica, sobretot, a la poesia, donada a l’estampa per Pagès editors amb títols com Argila, Ronda de boires, A ull nu, Pa de forment o Atresorat silenci.
Enemic d’efusions. Contingut. Individualista al servei de la col·lectivitat. Solitari però no gens insolidari. Emotiu i sensible. La seva trajectòria, impecable –diu Josep M. Aloy, el seu biògraf–, s’ha anat construint lluny de focs d’artifici i només dominada pel testimoni d’una fidelitat rigorosa al país.
Font: Any Josep Vallverdú
NARRATIVA INFANTIL I JUVENIL
El venedor de peixos. Barcelona: Arimany, 1960.
Trampa sota les aigües. Barcelona: Estela, 1965.
Rovelló. Barcelona: La Galera, 1969.
A menjar confitura! Barcelona: La Galera, 1969.
En Roc drapaire. Barcelona: La Galera, 1971.
L’home dels gats. Barcelona: La Galera, 1972.
Bernat i els bandolers. Barcelona: La Galera, 1974.
Un cavall contra Roma. Barcelona: La Galera, 1975.
Tres xacals a la ciutat. Barcelona: La Galera, 1976.
Els inventors dels fantasmes. Barcelona: La Galera, 1977.
En Mir, l’esquirol. Barcelona: La Galera, 1978.
Els amics del vent. Barcelona: La Galera, 1979.
Homes, bèsties, facècies. Barcelona: La Galera, 1979.
Gira-sol d’històries. Barcelona: La Galera, 1980.
Aventura al terrat. Barcelona: La Galera, 1981.
La llegenda de Sant Jordi. Barcelona: Caixa de Pensions, 1981.
Les vacances del rellotge. Barcelona: La Galera, 1981.
L’alcalde Ferrovell. Barcelona: La Galera, 1981.
Marta i Miquel [amb Eulalia Sarrola]. Barcelona: Argos – Vergara, 1982.
La perla negra. Barcelona: La Galera, 1982.
Saberut i Cua-verd. Barcelona: La Galera, 1982.
Gasan i el lleopard. València: Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1984.
Narracions per a infant i joves [amb Josep Maria Folch i Torres]. Barcelona: Orbis, 1984.
El fill de la pluja d’or. Barcelona: La Galera, 1984.
El vol del falcó. Barcelona: La Galera, 1985.
Els convidats del bosc. Barcelona: La Galera, 1986.
Nàufrags a l’espai. Barcelona: La Galera, 1986.
L’espasa i la cançó. Barcelona: La Galera, 1986.
La caravana invisible. Barcelona: Grup Promotor d’Ensenyament i Difusió Català, 1981; Barcelona: Aliorna, 1986; Barcelona: Columna, 1997.
L’illa groga. Barcelona: Noguer, 1986.
La festa i la ganyota. Barcelona: Edicions del Mall, 1987.
La conquesta del barri. Barcelona: La Galera, 1989.
El viatge del dofí rialler. Barcelona: Cruïlla, 1990.
Mans de bronze. Barcelona: Cruïlla, 1990.
La creu dels quatre anells. Barcelona: La Galera, 1991.
Contes en òrbita. Barcelona: La Magrana, 1991.
Lladres de cavalls. Barcelona: La Galera, 1992.
Els genets de la tarda. Barcelona: Columna, 1992.
Un estrany a l’arca. Barcelona: Cruïlla, 1992.
L’home de Gregal. Barcelona: Barcanova, 1992.
Silenci, capità! Barcelona: Cruïlla, 1993.
Punta de fletxa. Manresa: Ed. Interconmarcals Regió 7, 1993.
Joc d’eixerits. Barcelona: Barcanova, 1994.
Germana veritat. Barcelona: Columna – La Galera, 1994.
Una quarta a babord. Barcelona: Columna – La Galera, 1995.
El vent de la història. Barcelona: La Galera, 1995.
El vent de la mitologia. Barcelona: La Galera, 1995.
El vent de la fantasia. Barcelona: La Galera, 1996.
El vent de l’aventura I Barcelona: La Galera, 1996.
Aladí i la llàntia meravellosa [adaptació]. Barcelona: La Galera, 1997.
L’aire del realisme. Barcelona: La Galera, 1997.
Ventada de contes. Barcelona: La Galera, 1997.
L’ombra del senglar. Barcelona: La Galera, 1997.
El vent de l’aventura II. Barcelona: La Galera, 1998.
Els fugitius de Troia. Barcelona: La Galera, 1998.
El vent de la història II. Barcelona: La Galera, 1998.
El vent del Far West. Barcelona: La Galera, 1999.
Estimat Stavros. Barcelona: La Galera, 1999.
El vent dels animals. Barcelona: La Galera, 1999.
Gegants a Rocanegra. Barcelona: La Galera, 1999.
Róvelló, el valent. Barcelona: La Galera, 2000.
El vent de la marina. Barcelona: La Galera, 2000.
El vent de la història III. Barcelona: La Galera, 2000.
Ventada de relats. Barcelona: La Galera, 2001.
Rovelló boletaire. Barcelona: La Galera, 2001.
El patró Gombau. Lleida: Pagès, 2001.
El vent del teatre. Barcelona: La Galera, 2001.
Rovelló fugitiu. Barcelona: La Galera, 2001.
Rovelló al circ. Barcelona: La Galera, 2001.
Les aventures del Rovelló. Barcelona: La Galera, 2001.
El silenci i la pedra. Barcelona: La Galera, 2003.
Les raons de Divendres. Barcelona: Proa, 2003.
Primi quatre estrelles. Barcelona: La Galera, 2003.
El testament de John Silver. Barcelona: La Galera, 2007.
Els testaments de John Silver. Barcelona: La Galera, 2007.
Xau, el gos nàufrag. Barcelona: La Galera, 2008.
Blai Joncar. Barcelona: La Galera, 2009.
La presó de Lleida. Lleida: Pagès, 2010.
Terra de llops. Lleida: Pagès, 2012.
I tiro perquè em toca. Barcelona: Fil d’Aram, 2012.
Balau, l’heroi del riu. Lleida: Pagès, 2015.
En castellà
NARRATIVA BREU
Ara mateix eren aquí (i altres relats). Lleida: Dilagro, 1987.
La germana de la núvia i altres relats. Lleida: Pagès, 2008.
PROSA
Festa Major. Barcelona: Albertí, 1961.
Proses de ponent. Barcelona: Destino, 1970.
Pregoner de Ponent. Lleida: Fundació SVC, 1982.
Indíbil i la boira. Barcelona: Destino, 1983 / Lleida: Pagès, 2013.
Les vuit estacions. Lleida: Pagès, 1991
Vagó de tercera. Barcelona: Proa, 1996.
Garbinada i ponent: els meus anys cinquanta. Barcelona: Proa, 1998.
Desmudat i a les golfes. Barcelona: Proa, 2000.
Hora nona. Lleida: Pagès, 2005.
Segle XXI, 2009.
Viatge al segle XX i altres proses. Lleida: Diputació de Lleida, 2009.
Quadern de les coves. Lleida: Pagès, 2010.
Ciutadà s/n. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010.
Veïnats i fesomies. Crònica de llocs i gent. Lleida: Pagès, 2010.
Però plou poc. Lleida: Pagès, 2012.
Relats per al Passeig. Lleida: Pagès, 2013.
POESIA
De signe cranc. Lleida: Pagès, 2009.
Argila. Lleida: Pagès, 2014.
Ronda de boires. Lleida: Pagès, 2016.
POESIA INFANTIL I JUVENIL
Poemes del gos. Agramunt: Urgell, 1977.
Bestiolari. Barcelona: Fil d’Aram, 2010. (Il·lustr. Manuel Cusachs)
Bestiolari 2. Barcelona: Fil d’Aram, 2017. (Il·lustr. Manuel Cusachs)
TEATRE
La caputxeta i el llop. Barcelona: La Galera, 1972; Barcelona: Millà. Llibreria Editorial Arxiu_Teatral, 1984.
El vent del teatre. Barcelona: La Galera, 1981.
Sant Jordi mata l’aranya. Barcelona: La Galera, 1982.
Nerta. Lleida: Pagès, 1996.
CRÍTICA LITERÀRIA I ASSAIG
Història de la literatura catalana. Barcelona: Arimany, 1978.
De Morera i Galícia a Guillem Viladot. Lleida: Dilagro, 1980; LLeida: Universitat de LLeida. Servei de Publicacions, 2004.
Magí Morera i Galícia, traductor de Shakespeare. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 1982.
El rector de Vallfogona i la llengua del barroc. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 1982.
Entrada lliure. Lleida: Pagès, 1993.
Pelegrí dels mots: Viatge pels meus llibres. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2007.
TRADUCCIONS REALITZADES PER L’AUTOR
De l’alemany
De l’anglès
Del castellà
Del francès
De l’italià
Obres traduïdes
Al castellà
A l’èuscar
Al gallec
A l’italià
GUIONS
La imatge. Revista El Pont, núm 9-11, 1958.
La perla de Sabir. Barcelona: La Galera, 1982.
OBRES COMPLETES
El vent de la història I. Barcelona: La Galera, vol. 2, 1995.
El vent de la mitologia. Barcelona: La Galera, vol. 1, 1995.
El vent de l’aventura I. Barcelona: La Galera, vol. 7, 1996.
El vent de la fantasia. Barcelona: La Galera, vol. 3, 1996.
Ventada de contes. Barcelona: La Galera, vol. 6, 1997.
L’aire del realisme. Barcelona: La Galera, vol. 11, 1997.
El vent de l’aventura II. Barcelona: La Galera, vol. 8, 1997.
El vent de la història II. Barcelona: La Galera, vol. 4, 1998.
El vent dels animals. Barcelona: La Galera, vol. 10, 1999.
El vent del Far West. Barcelona: La Galera, vol. 9, 1999.
El vent de la història III. Barcelona: La Galera, vol. 5, 2000.
El vent de la marina. Barcelona: La Galera, vol. 12, 2000.
El vent del teatre. Barcelona: La Galera, vol. 14, 2001.
Ventada de relats. Barcelona: La Galera, vol. 13, 2001.
ALTRES
SOBRE JOSEP VALLVERDÚ I LA SEVA OBRA
Entrevistes a Maria Barbal
Els contes de Maria Barbal
Les novel·les de Maria Barbal
La ideologia literària de Maria Barbal
Els personatges de la seva obra
Els espais literaris (el Pallars, els Pirineus, Barcelona…)
El tractament literari, les tècniques, l’estil, la veu narrativa
La llengua literària
Alguns temes i motius: la guerra civil, la identitat, la memòria, la mort, la dona, el silenci,…
Pàgina web sobre Josep Vallverdú
Fons Josep Vallverdú (Universitat de Lleida)
Josep Vallverdú a la Viquipèdia
Josep Vallverdú a l’Enciclopedia Catalana
Josep Vallverdú, membre numerari de l’IEC
Retrats: Josep Vallverdú (AELC)
Dubtes:
Josep Vallverdú a Gènius (Biblioteca Virtual. Diputació de Barcelona)
Auca de Josep Vallverdú (INS Pius Fons i Quer)
Exposició “Geografies Josep Vallverdú (Biblioteca Pública de Lleida)”
ARTICLES I BLOGS
Revisar:
Josep Vallverdú: “El meu ofici ara és fer poesia” (sies.tv)
Josep Vallverdú: “Als 89 anys em vaig tornar a enamorar” (Catorze.cat)
Homenatge a Josep Vallverdú (Blog de l’escola Martí Poch)
Josep Vallverdú (“No t’ho puc dir”, blog d’en Salvador Vergés i Cubí)
Lluís Llort: “Josep Vallverdú, un centenari envejable” (El Punt Avui)
Lluís Llort: “Josep Vallverdú, el mestre” (El Punt Avui)
Susana Paz: “Josep Vallverdú es ‘retroba’ amb Josep Maria Aloy” (Regió 7)
Tot el temps del món: Vallverdú (TV3, 25 de maig de 2023)
Aquest 2023 és l’Any Vallverdú, i tenim la sort de poder celebrar-lo amb un Josep Vallverdú encara enèrgic, lúcid i reivindicatiu. El visitem a casa seva, a Balaguer, quan només falten dos mesos perquè faci els 100 anys. La conversa gira al voltant de la seva trajectòria com a escriptor, que ens permet passejar-nos també per la seva vida més personal, determinant per a la seva obra.
Tothom el reconeix, amb justícia, com l’autor de “Rovelló” (La Galera), segurament la seva novel·la juvenil més reconeguda, de les més de setanta que ha escrit. L’Any Vallverdú, però, vol reivindicar el que ell anomena la seva literatura més personal, potser menys coneguda, on hi trobem assaigs, dietaris, autobiografia i, des de fa uns quants anys, poesia. Parlem de tot això amb un autor que també ha volgut ser activista de la llengua i del país, i que Isidor Cònsol anomenava “escriptor totterreny”.
Josep Vallverdú: “El català està en perill, cal implantar-lo” (Els matins, TV3. 4 de maig de 2023)
Segons l’escriptor Josep Vallverdú, el català està en perill. “Ens hi hem de posar de ferm”, afirma. L’escriptor creu que amb un sistema autonòmic és difícil fer progressar el català: “És un marc molt restrictiu.”
A punt de fer 98 anys, repassem la seva vida i la seva obra. Actualment, Vallverdú escriu poesia, “fruit de l’experiència i de la memòria”. L’escriptor de Ponent agraeix la gran quantitat de premis que ha rebut: “No augmenten la vanitat, refermen la necessitat de continuar treballant per construir el país.”
Entrevista a Josep Vallverdú amb motiu del seu centenari (Espluga FM Ràdio, 1 d’abril de 2023)
El periodista Òscar Palau conversa amb l’escriptor Josep Vallverdú just després del primer acte del seu centenari a l’Espluga de Francolí. L’entrevista, al voltant de la seva obra i la vinculació amb el municipi, es va enregistrar el dissabte 1 d’abril de 2023 al Museu de la Vida Rural.
L’Any Vallverdú, amb Josep Vallverdú (Més 324. 17 de febrer, 2023)
Xavier Graset conversa amb Josep Vallverdú, escriptor.
Acte d’obertura de l’Any Josep Vallverdú – Centenari del naixement de l’escriptor lleidatà (Lleida, 5 de febrer de 2023)
L’acte, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ajuntament de Lleida se celebrà a l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida el diumenge 5 de febrer de 2023 per donar el tret de sortida oficial de l’any commemoratiu.
Roda de premsa de l’Any Josep Vallverdú (11 de gener de 2023)
Acte de lliurement del títol de fill predilecte de la ciutat de Lleida a Josep Vallverdú (Ajuntament de Lleida, 23 d’octubre de 2023)
L’acte de nomenament de fill predilecte ha comptat amb la presència de regidors i regidores de l’Ajuntament de Lleida, del president de la Diputació, Joan Talarn; del secretari general de Cultura, Lluís Baulenas, de les principals autoritats de la demarcació de Lleida, i d’un nombre de lleidatans i lleidatanes que han seguit l’acte in situ, a la nau central de la Seu Vella. L’Ajuntament de Lleida ha habilitat el sistema de reserva prèvia per poder accedir amb tota seguretat a aquest acte d’àmbit cultural perquè pugues estar obert a la ciutadania. El fil conductor de la commemoració ha estat la referència a la seva obra més coneguda, Rovelló (Premi Folch i Torres any 1968) i poesies com “La Infantesa”, el primer poemari que va escriure Josep Vallverdú, titulat “Poemes del gos”.
La celebració ha comptat amb un fort contingut simbòlic per mitjà de les oliveres que han estat presents a l’escenari i que formen part de l’univers vital de Vallverdú. La Paeria ha anunciat que es plantarà una olivera entorn de la Seu Vella en record de la seva àmplia i destacada petjada literària. L’actriu Sandra Pujol i l’actor Jan- Marc Salamanca han estat els encarregats de posar l’ambientació de la vetllada. Carme Vidal ha estat l’encarregada de glossar la trajectòria de Josep Vallverdú, amb un text propi, ‘L’home parla de l’obra’, abans de llegir el signat per Josep Lluís Carod Rovira, que ha excusat la seva presència per motius de salut.
Conversa amb Josep Vallverdú. 01. Vida. 02. Obra (Institució de les Lletres Catalanes, 2014)
Entrevista a Josep Vallverdú, enregistrada el 14 de desembre del 2014, que consta de dues parts: vida i obra.
(S)avis: Josep Vallverdú (TV3, 31 de gener de 2014)
L’escriptor, creador del popular Rovelló, explica a Josep Puigbó la seva passió per la literatura i recorda les seves etapes de traductor i mestre. Diu que no li agrada que l’encasellin només com un autor de literatura infantil i juvenil, a pesar que és en aquest camp on ha obtingut el major reconeixement. Creu que, avui, més que mai, fa falta educar la sensibilitat.
Veus literàries amb Josep Vallverdú (AELC, 2005-2010)
Josep Vallverdú (Lleida, 1923) ha alternat la docència amb la traducció, l’assaig, la narrativa i el teatre. Llicenciat en Filologia clàssica, és autor d’una prolífica i diversificada obra, especialment coneguda per les narracions destinades als lectors més joves. També tradueix obres de Chesterton, Elliot, Graham Greene, Jean Piaget, Jack London, Martin Luther King, Stevenson, Oscar Wilde, entre d’altres. Part de la seva obra ha estat traduïda a l’èuscar, al castellà, al francès, a l’italià i al rus. És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Identitats: Josep Vallverdú (TV3, 6 de març de 1985)
El programa “Identitats”, dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevistava en aquesta ocasió, el 6 de març de 1985, l’escriptor Josep Vallverdú.
© TRACES | Maig 2023 |
Foto: © Marcel Bergé
Totes les cerques guiades
