Carles Fages de Climent

“El dring indiscutible i propi de Fages que he dit abans és, naturalment, una suma de coses: entre altres, la riquesa de la llengua, el seu original estil d’escriure, la manera com situa cada una de les seves obres en un indret específic o altre del món de l’esperit, i potser, també, un cert distanciament a l’hora d’expressar-se, un control conscient del material, la mínima fredor necessària per no perdre mai el fil sintàctic i semàntic que aguanta els versos i els fa entenedors. No vol dir que sigui fred ni que s’ho miri de lluny: s’ho pot mirar de molt a prop, i potser bullint per dins, però sense perdre del tot el seny, mantenint almenys un pèl de distància. I és així, amb aquesta contenció, que arriba a volar per les altures màximes, fora de la gravetat, i que s’escalfa fins a les temperatures de fusió de les idees, amb les fames blaves de la inspiració.“

Enric Casasses Figueres
Fragment de la Llindera. Publicat a: Carles Fages de Climent, Poema dels Tres Reis (Figueres: Brau, 2001, p.14-15).

Carles Fages de Climent
(Figueres, 1902-1968)

Fou poeta, narrador i dramaturg. Fill de dues notables nissagues empordaneses, va repartir la seva vida entre l’Empordà, Barcelona i el Penedès, que va conèixer arran del seu casament.

Els seus estudis universitaris el duen a Barcelona, on coneix els intel·lectuals noucentistes i estableix una gran amistat amb Eugeni d’Ors, de qui serà un fidel seguidor. Aquesta influència impregna la seva obra que, determinada per la geografia física i humana de l’Empordà, bascula entre les fonts clàssiques i les tradicionals. Ningú com ell ha estat capaç d’utilitzar ambdós registres amb igual mestratge i així podem trobar entre els seus escrits des del cultisme refinat fins al terme més popular.

Ex-libris de C. Fages de Climent

De molt jove inicia una fecunda activitat literĂ ria, centrada principalment en la poesia. Destaquen Les bruixes de Llers (1924) amb il·lustracions de Salvador DalĂ­, Tamarius i roses (1925), Sonets a Maria Clara (1938), Poema dels Tres Reis (1950), Balada del sabater d’Ordis (1954), la seva obra mĂ©s representativa, Sonets. Primer i segon llibre (1979) i Somni del Cap de Creus (2003). A banda d’aquesta lĂ­nia mĂ©s clĂ ssica, i com a bon empordanès, mai va deixar de banda una certa murrieria que el va dur a aportacions poètiques com els Epigrames (2002) o Zoo (2013), un bestiari amb dibuixos de Miquel Capalleras.

Home de mĂşltiples interessos, va cultivar tambĂ© el teatre, on va optar per la recreaciĂł de motius populars –El bruel (1928), El jutge estĂ  malalt (1935) i La dama d’AragĂł (1955)- o pel divertiment sobre el carĂ cter empordanès que desenvolupĂ  a Empòrion, la de les tres muralles (2012).

La seva inadequació permanent al moment polític –va ser conservador quan tocava ser progressista i massa agosarat quan no era recomanable sortir dels paràmetres establerts- li va donar una certa aparença d’estar sempre fora de lloc. Aquest tret de caràcter l’ha mantingut, malauradament, en un mig oblit que l’ha apartat de les antologies habituals de la història oficial de la literatura.

Extret de: Compartim l’univers Fages de Climent, blog oficial sobre Carles Fages de Climent

POESIA

NARRATIVA

TEATRE

CARLES FAGES DE CLIMENT. Algunes cerques

Carles Fages de Climent i la poesia: l’epigrama i el sonet

Carles Fages de Climent i el teatre

Carles Fages de Climent i els gèneres prosístics (periodisme, dietaris, biografies, memòries, etc.)

Ideologia literĂ ria de Carles Fages de Climent

Carles Fages de Climent i l’Empordà

Carles Fages de Climent oral (Maig 1967)
VĂ­deo elaborat amb fragments de l’entrevista que, el mes de maig de l’any 1967, Joan Bosco GimĂ©nez va fer al poeta Carles Fages de Climent. Aquesta Ă©s l’Ăşnica gravaciĂł coneguda de la veu del poeta.

 

Entrevista a Carles Fages de Climent (Maig 1967)
Entrevista completa de Joan Bosco GimĂ©nez al poeta Carles Fages de Climent.

 

Homenatge de Colònico a Carles Fages de Climent (3 de maig de 2013)
El dissabte 3 d’agost de 2013, a la Sala Fontova, es realitzĂ  l’homenatge al poeta figuerenc Carles Fages de Climent amb la segĂĽent estructura: Obertura de l’acte (Josep Cargol, president de Colònico);  Glossa inicial del poeta i presentaciĂł dels convidats (VĂ­ctor Pou, professor de l’IESE i membre de la junta de Colònico); Comentaris sobre la vida i l’obra del poeta (Carles PĂ©rez-Desoy Fages, diplomĂ tic i nĂ©t del poeta); Estudi sobre l’obra del poeta (Marcel FitĂ© i Argerich, escriptor i catedrĂ tic de llengua i literatura); Recital poètic (Laura FitĂ©, actriu,  i LluĂ­s Molinas, periodista); Cloenda de l’acte (MartĂ­ Fonalleras, Regidor de l’Ajuntament de Calonge).

 

PresentaciĂł del llibre inèdit de les “Memòries” de Carles Fages de Climent (Ateneu Barcelonès, 23 d’octubre de 2014)
Enregistrament de la presentaciĂł del llibre Memòries. A la recerca de mi mateix (Brau, 2014), de Carles Fages de Climent i de Climent (Figueres, 1902-1968). L’obra va ser presentada a Barcelona amb el suport del conseller Santi Vila, dels alcaldes Marta Felip i Xavier SanllehĂ­, del nĂ©t hereu del poeta Carles Climent, de l’editor Jenar Fèlix, de MariĂ ngela Vilallonga de la cĂ tedra Anglada-Fages, i, naturalment, de qui ha preparat el text que podem llegir, el Dr. NarcĂ­s Garolera.

 

Taula Rodona sobre els escriptors Carles Fages de Climent i Francesc Pujols (CĂ tedra de Patrimoni Literari Anglada Fages, 27 de juny 2017)
El divendres 19 de maig, a la Capella de Santa Clara de CastellĂł d’EmpĂşries, es va celebrar una taula rodona sobre Carles Fages de Climent i Francesc Pujols: s’hi van posar en relaciĂł les obres literĂ ries de tots dos autors i s’hi van repassar algunes de les vivències que van compartir. L’acte va comptar amb la participaciĂł de Joan FerrerĂłs, Manuel Jorba, Jordi Pla, SebastiĂ  Roig i MariĂ ngela Vilallonga.

© TRACES | Octubre 2018

Foto: ©Arxiu familiar Carles Fages de Climent

Carles Fages de Climent

com a autor a TRACES

Carles Fages de Climent

com a matèria a TRACES

“Crec que, en definitiva, com deia el Mestre [Eugeni d’Ors], hi ha les formes que pesen i les formes que volen. Crec que, per ser un bon poeta clĂ ssic, s’ha de llegir els romĂ ntics. I pers er un bon poeta romĂ ntic, s’ha de llegir els clĂ ssics”. Aquest acoblament entre cĂ non i efusiĂł sintetitza l’ampli espectre referencial que plana sobre la poètica fagesiana, una poètica que recolza en quatre pilastres: Horaci (el cĂ non), Ovidi (l’efusiĂł, particularment amorosa), la poesia popular, de referència miticohistòrica, i la tradiciĂł formalista (de Ronsard fins al modernisme preciosista d’arrel parnessiana, que a Catalunya Ă©s representada per Jeroni ZannĂ© i Vinceç SolĂ© de Sojo, aquest darrer especialment amic de Fages de Climent).”

Carles Fages de Climent (1902-1968). Poètica i mĂ­tica de l’EmpordĂ . CatĂ leg de l’exposiciĂł celebrada al Museu de l’EmpordĂ , publicat en ocasiĂł del centenari del naixement de Carles Fages de Climent. Figueres : Ajuntament de Figueres, 2002 (p. 80 i 83)

Totes les cerques guiades