Carles Fages de Climent
“El dring indiscutible i propi de Fages que he dit abans és, naturalment, una suma de coses: entre altres, la riquesa de la llengua, el seu original estil d’escriure, la manera com situa cada una de les seves obres en un indret específic o altre del món de l’esperit, i potser, també, un cert distanciament a l’hora d’expressar-se, un control conscient del material, la mínima fredor necessària per no perdre mai el fil sintàctic i semàntic que aguanta els versos i els fa entenedors. No vol dir que sigui fred ni que s’ho miri de lluny: s’ho pot mirar de molt a prop, i potser bullint per dins, però sense perdre del tot el seny, mantenint almenys un pèl de distància. I és així, amb aquesta contenció, que arriba a volar per les altures màximes, fora de la gravetat, i que s’escalfa fins a les temperatures de fusió de les idees, amb les fames blaves de la inspiració.“
Enric Casasses Figueres
Fragment de la Llindera. Publicat a: Carles Fages de Climent, Poema dels Tres Reis (Figueres: Brau, 2001, p.14-15).
Carles Fages de Climent
(Figueres, 1902-1968)
Fou poeta, narrador i dramaturg. Fill de dues notables nissagues empordaneses, va repartir la seva vida entre l’Empordà, Barcelona i el Penedès, que va conèixer arran del seu casament.
Els seus estudis universitaris el duen a Barcelona, on coneix els intel·lectuals noucentistes i estableix una gran amistat amb Eugeni d’Ors, de qui serà un fidel seguidor. Aquesta influència impregna la seva obra que, determinada per la geografia física i humana de l’Empordà, bascula entre les fonts clàssiques i les tradicionals. Ningú com ell ha estat capaç d’utilitzar ambdós registres amb igual mestratge i així podem trobar entre els seus escrits des del cultisme refinat fins al terme més popular.
Ex-libris de C. Fages de Climent
De molt jove inicia una fecunda activitat literària, centrada principalment en la poesia. Destaquen Les bruixes de Llers (1924) amb il·lustracions de Salvador Dalí, Tamarius i roses (1925), Sonets a Maria Clara (1938), Poema dels Tres Reis (1950), Balada del sabater d’Ordis (1954), la seva obra més representativa, Sonets. Primer i segon llibre (1979) i Somni del Cap de Creus (2003). A banda d’aquesta línia més clàssica, i com a bon empordanès, mai va deixar de banda una certa murrieria que el va dur a aportacions poètiques com els Epigrames (2002) o Zoo (2013), un bestiari amb dibuixos de Miquel Capalleras.
Home de múltiples interessos, va cultivar també el teatre, on va optar per la recreació de motius populars –El bruel (1928), El jutge està malalt (1935) i La dama d’Aragó (1955)- o pel divertiment sobre el caràcter empordanès que desenvolupà a Empòrion, la de les tres muralles (2012).
La seva inadequació permanent al moment polític –va ser conservador quan tocava ser progressista i massa agosarat quan no era recomanable sortir dels paràmetres establerts- li va donar una certa aparença d’estar sempre fora de lloc. Aquest tret de caràcter l’ha mantingut, malauradament, en un mig oblit que l’ha apartat de les antologies habituals de la història oficial de la literatura.
Extret de: Compartim l’univers Fages de Climent, blog oficial sobre Carles Fages de Climent
POESIA
- Les bruixes de Llers. Barcelona: Políglota, 1924; Barcelona: Quaderns Crema, 2003 (amb il·lustracions de Salvador Dalí i pòrtic de Ventura Gassol).
- Tamarius i roses. Barcelona: Edicions de la Revista de Poesia, 1925.
- Sonets a Maria Clara. Barcelona: Impremta Altés, 1938 (amb traducció castellana de Valentín Moragas).
- Poema dels Tres Reis. Barcelona: Pérgamo, 1950; Figueres: Brau, 2001 (Llindera d’Enric Casasses, pròleg d’Octavi Saltor i il·lustracions de J. Commeleran).
- Primer llibre d’epigrames. Vila-sacra: 1953 (edició mecanografiada).
- Balada del sabater d’Ordis. Barcelona: Pérgamo, 1954; Barcelona: Quaderns Crema, 2003 (pròleg d’Eugeni d’Ors i dibuixos de Salvador Dalí).
- Segon llibre d’epigrames. Vila-sacra: 1957 (edició mecanografiada); Figueres: Brau, 2015 (edició de Joan Ferrerós).
- Cent consells d’amor. Vila-sacra: 1960; Figueres: Carles Vallès editor, 1990 (edició de bibliòfil); Pérgamo, 1994.
- Sonets. Primer i segon llibre. Olot: Aubert, 1979.
- Epigrames. Figueres: Brau, 2002 (edició de Joan Ferrerós).
- Primera antologia. Figueres: Brau, 2002 (introducció i tria de Joan Ferrerós).
- Tots els sonets. Barcelona: Quaderns Crema, 2003 (edició de Jordi Pla Planas).
- Somni de cap de Creus. Barcelona: Quaderns Crema, 2003 (edició de Jordi Pla Planas).
- Trena de set aigües. Figueres: Brau, 2014 (edició de Jordi Pla Planas).
- Auques i balades: auques, balades, cançons, elegies, glosses i sonets epigramàtics. Girona: Brau, 2015 (edició de Joan Ferrerós).
- Segon recull d’epigrames. Girona: Brau, 2015 (edició de Joan Ferrerós).
- Zoo. Figueres: Brau, 2013 (edició de Joan Ferrerós i Jordi Pla Planas).
- Auca de mi mateix. Figueres : Brau, 2016 (edició de Jordi Pla Planas).
NARRATIVA
- Fortuny, la mitad de una vida. Bilbao: Espasa-Calpe, 1932 (en col·laboració amb Alfons Maseras).
- Climent. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1933; Pérgamo, 1969; Diputació de Girona, 2009
- Vila-sacra, capital del món. Barcelona: Pérgamo, 1967, 1977 i 1993; Gaüses: Llibres del Segle, 2003 (pròleg d’Alexandre Deulofeu).
- Anecdotari del senyor Carbona. Figueres: Llibre Viu, 1984 (pròleg d’Anna Maria Dalí).
- Memòries. A la recerca de mi mateix. Figueres: Brau, 2014 (a cura de Narcís Garolera).
- Articles. Figueres: Brau, 2003 (a cura de Jaume Guillamet i Anna Teixidor).
- El meus difunts. Figueres: Brau, 2017 (edició de Narcís Garolera).
TEATRE
- El bruel. Barcelona: Publicacions de La Revista / Impremta Altés, 1928.
- El jutge està malalt. Barcelona: El Nostre Teatre, 1935.
- La dama d’Aragó. Barcelona: Pérgamo, 1955 (pròleg d’Agustí Esclasans).
- Empòrion, la de les tres muralles. Figueres: Brau, 2012; Figueres: Brau, 2014.
- La capsa de música. Figueres: Brau, 2018 (edició de Joan Ferrerós).
CARLES FAGES DE CLIMENT. Algunes cerques
Carles Fages de Climent i la poesia: l’epigrama i el sonet
Carles Fages de Climent i el teatre
Carles Fages de Climent i els gèneres prosístics (periodisme, dietaris, biografies, memòries, etc.)
Ideologia literària de Carles Fages de Climent
Carles Fages de Climent i l’Empordà
Compartim l’univers Fages de Climent, blog oficial sobre Carles Fages de Climent
Twitter de l’Any Fages de Climent
Facebook de l’Any Fages de Climent
Carles Fages de Climent a l’AELC
Carles Fages de Climent al Qui és Qui
Carles Fages de Climent a la Viquipèdia
Carles Fages de Climent a CIVTAT
Carles Fages de Climent a Espais Escrits
Carles Fages de Climent al Mapa Literari Català
Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent (Universitat de Girona)
Itinerari literari Carles Fages de Climent a Castelló d’Empúries
Carles Fages de Climent oral (Maig 1967)
Vídeo elaborat amb fragments de l’entrevista que, el mes de maig de l’any 1967, Joan Bosco Giménez va fer al poeta Carles Fages de Climent. Aquesta és l’única gravació coneguda de la veu del poeta.
Entrevista a Carles Fages de Climent (Maig 1967)
Entrevista completa de Joan Bosco Giménez al poeta Carles Fages de Climent.
Homenatge de Colònico a Carles Fages de Climent (3 de maig de 2013)
El dissabte 3 d’agost de 2013, a la Sala Fontova, es realitzà l’homenatge al poeta figuerenc Carles Fages de Climent amb la següent estructura: Obertura de l’acte (Josep Cargol, president de Colònico); Glossa inicial del poeta i presentació dels convidats (Víctor Pou, professor de l’IESE i membre de la junta de Colònico); Comentaris sobre la vida i l’obra del poeta (Carles Pérez-Desoy Fages, diplomàtic i nét del poeta); Estudi sobre l’obra del poeta (Marcel Fité i Argerich, escriptor i catedràtic de llengua i literatura); Recital poètic (Laura Fité, actriu, i Lluís Molinas, periodista); Cloenda de l’acte (Martí Fonalleras, Regidor de l’Ajuntament de Calonge).
Presentació del llibre inèdit de les “Memòries” de Carles Fages de Climent (Ateneu Barcelonès, 23 d’octubre de 2014)
Enregistrament de la presentació del llibre Memòries. A la recerca de mi mateix (Brau, 2014), de Carles Fages de Climent i de Climent (Figueres, 1902-1968). L’obra va ser presentada a Barcelona amb el suport del conseller Santi Vila, dels alcaldes Marta Felip i Xavier Sanllehí, del nét hereu del poeta Carles Climent, de l’editor Jenar Fèlix, de Mariàngela Vilallonga de la càtedra Anglada-Fages, i, naturalment, de qui ha preparat el text que podem llegir, el Dr. Narcís Garolera.
Taula Rodona sobre els escriptors Carles Fages de Climent i Francesc Pujols (Càtedra de Patrimoni Literari Anglada Fages, 27 de juny 2017)
El divendres 19 de maig, a la Capella de Santa Clara de Castelló d’Empúries, es va celebrar una taula rodona sobre Carles Fages de Climent i Francesc Pujols: s’hi van posar en relació les obres literàries de tots dos autors i s’hi van repassar algunes de les vivències que van compartir. L’acte va comptar amb la participació de Joan Ferrerós, Manuel Jorba, Jordi Pla, Sebastià Roig i Mariàngela Vilallonga.
© TRACES | Octubre 2018
Foto: ©Arxiu familiar Carles Fages de Climent
“Crec que, en definitiva, com deia el Mestre [Eugeni d’Ors], hi ha les formes que pesen i les formes que volen. Crec que, per ser un bon poeta clàssic, s’ha de llegir els romàntics. I pers er un bon poeta romàntic, s’ha de llegir els clàssics”. Aquest acoblament entre cànon i efusió sintetitza l’ampli espectre referencial que plana sobre la poètica fagesiana, una poètica que recolza en quatre pilastres: Horaci (el cànon), Ovidi (l’efusió, particularment amorosa), la poesia popular, de referència miticohistòrica, i la tradició formalista (de Ronsard fins al modernisme preciosista d’arrel parnessiana, que a Catalunya és representada per Jeroni Zanné i Vinceç Solé de Sojo, aquest darrer especialment amic de Fages de Climent).”
Carles Fages de Climent (1902-1968). Poètica i mítica de l’Empordà. Catàleg de l’exposició celebrada al Museu de l’Empordà, publicat en ocasió del centenari del naixement de Carles Fages de Climent. Figueres : Ajuntament de Figueres, 2002 (p. 80 i 83)
Totes les cerques guiades
