Els Marges
«El 1974 arribava a bon terme una iniciativa llargament perseguida: la creació d’una revista catalana dedicada als estudis de llengua i literatura. Era la concreció d’esforços anteriors que havien apuntat cap a una revista literària que duia el nom de Tretzè Vent. De manera natural, ens situàvem en un marc concret, proper al món universitari però amb vocació de no circumscriure’ns-hi i abastar interessos culturals més generals i un públic més ampli. La vam estructurar adaptant models similars, des de Cambridge Quaterly a l’antiga Revista de Catalunya i a Recerques. Per primera vegada, era possible publicar (dins els condicionants polítics i ideològics d’aquells darrers anys de la dictadura) en català estudis de llengua i literatura, catalanes o no, d’una certa extensió (una funció que la contemporitzadora Serra d’Or no podia fer) en una revista que mirava al públic, que tenia coses a dir i que volia dir-les ben dites. Lluny de l’anquilosi de revistes erudites com Estudis Romànics.
El disseny de Jaume Vallcorba va interpretar de ple les intencions: el ninot i la tinta verda del primer número servien per proporcionar una imatge, dins de la qual debatre temes d’història literària i erudició (des dels orígens poètics a Carles Riba a les polèmiques sobre els moviments culturals), de lingüística i poètica (plataforma d’entrada del generativisme), actualitat de la vida cultural (com a exemple, el manifest que encapçalava el número quinze), traduir peces de crítica de referència inevitable (Friedman, Jauss, Lodge, Wellek o Jameson), per publicar poemes o contes (Rodoreda, Calders, Pedrolo, Comadira, Mesquida o Monzó, per esmentar models diferents).
Els Marges passaven a ser una peça importantíssima per a la renovació dels estudis literaris i lingüístics a Catalunya en el moment en què la llengua i literatura estaven accedint al món acadèmic i universitari. Allò que tenia de revista de grup la salvava de convertir-se en revista per fer currículum, allò que condiciona les publicacions institucionals i universitàries. La nostra llibertat, la garantia del rigor, és la capacitat per dir que no a allò que no interessa (i que pot no interessar al marge de la qualitat intrínseca). Aquesta llibertat s’ha mantingut a costa de la precarietat econòmica.».
Castellanos, Jordi. «Als ‘unhappy few’». Avui, 29 setembre 1994, p. 44
Petita història
ELS MARGES És una «revista de llengua i literatura», de periodicitat quadrimestral, fundada el 1974 per Joaquim Molas, en sincronia amb la titulació dels primers llicenciats en filologia catalana que sortien de les aules universitàries del país. La redacció estava formada per Josep Maria Benet i Jornet, Jordi Castellanos, Josep Murgades i Enric Sullà. Al llarg dels anys hi ha passat Manuel Jorba, Josep Maria Nadal, Joan Argenter, Josep Maria Balaguer. Actualment és codirigida per Jordi Castellanos i Josep Murgades, amb Marina Gustà, Víctor Martínez-Gil, Josep Paré, Maria Pilar Perea i Neus Real com a redactors. És una revista d’alta cultura, on, a més d’estudis de síntesi o d’investigació, i al costat de documents d’interès lingüístic i literari, apareixen textos de creació literària actual inèdits, ressenyes crítiques sobre publicacions recents, notes de reflexió sospesada i notes amb voluntat polèmica, a més d’editorials que expressen el parer de la redacció.
La nòmina de col·laboradors que han desfilat per qualsevol de les seves seccions demostra el caràcter obert –a partir dels mínims de qualitat exigibles en aquests casos– de la revista.
Encara que la màxima notorietat li ha pervingut de la publicació d’escrits a l’entorn de la llengua (el famós «manifest» de 1979 «Una nació sense estat, un poble sense llengua?» sobre la situació del català, l’article de 1998 a propòsit del Diccionari de la llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans), ELS MARGES és de fet una revista preferentment centrada a l’entorn de la literatura –de la catalana contemporània en especial, però sense per això menystenir la d’altres èpoques o, si s’escau, la d’altres llengües i cultures. Podeu llegir aquí un text de Josep Murgades sobre la història d’ELS MARGES publicat a la revista Estudis romànics (volum 32, 2010, p. 419-424).
ELS MARGES s’ha publicat, fins al 2003 sota l’empara de Curial Edicions Catalanes i, a partir del 2004, és a dir, del número 72, apareix publicada per L’Avenç S.L., Mallorca 221, sobreàtic. (telèfon 93 245 79 21).
Extret de la pàgina web d’Els Marges
Narrativa
El venedor de peixos. Barcelona: Arimany, 1960
Trampa sota les aigües. Barcelona: Estela, 1965
Rovelló. Barcelona: La Galera, 1969
A menjar confitura! Barcelona: La Galera, 1969 *
En Roc drapaire. Barcelona: La Galera, 1971
L’home dels gats. Barcelona: La Galera, 1972
Bernat i els bandolers. Barcelona: La Galera, 1974
Un cavall contra Roma. Barcelona: La Galera, 1975
Tres xacals a la ciutat. Barcelona: La Galera, 1976
Els inventors dels fantasmes. Barcelona: La Galera, 1977
En Mir, l’esquirol. Barcelona: La Galera, 1978
Els amics del vent. Barcelona: La Galera, 1979 *
Homes, bèsties, facècies. Barcelona: La Galera, 1979
Gira-sol d’històries. Barcelona: La Galera, 1980 *
Aventura al terrat. Barcelona: La Galera, 1981
La llegenda de Sant Jordi. Barcelona: Caixa de Pensions, 1981 *
Les vacances del rellotge. Barcelona: La Galera, 1981 *
L’alcalde Ferrovell. Barcelona: La Galera, 1981
Marta i Miquel [amb Eulalia Sarrola]. Barcelona: Argos – Vergara, 1982 *
La perla negra. Barcelona: La Galera, 1982 *
Saberut i Cua-verd. Barcelona: La Galera, 1982
Gasan i el lleopard. València: Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1984 *
Narracions per a infants i joves [amb Josep Maria Folch i Torres]. Barcelona: Orbis, 1984 *
El fill de la pluja d’or. Barcelona: La Galera, 1984
El vol del falcó. Barcelona: La Galera, 1985
Els convidats del bosc. Barcelona: La Galera, 1986
Nàufrags a l’espai. Barcelona: La Galera, 1986 *
L’espasa i la cançó. Barcelona: La Galera, 1986 *
La caravana invisible. Barcelona: Grup Promotor d’Ensenyament i Difusió Català, 1981 *
L’illa groga. Barcelona: Noguer, 1986 *
La festa i la ganyota. Barcelona: Edicions del Mall, 1987
Ara mateix eren aquí (i altres relats). Lleida: Dilagro, 1987 *
La conquesta del barri. Barcelona: La Galera, 1989
El viatge del dofí rialler. Barcelona: Cruïlla, 1990
Mans de bronze. Barcelona: Cruïlla, 1990
La creu dels quatre anells. Barcelona: La Galera, 1991
Contes en òrbita. Barcelona: La Magrana, 1991
Lladres de cavalls. Barcelona: La Galera, 1992
Els genets de la tarda. Barcelona: Columna, 1992
Un estrany a l’arca. Barcelona: Cruïlla, 1992 *
L’home de Gregal. Barcelona: Barcanova, 1992
Silenci, capità! Barcelona: Cruïlla, 1993 *
Punta de fletxa. Manresa: Ed. Interconmarcals Regió 7, 1993
Joc d’eixerits. Barcelona: Barcanova, 1994 *
Germana veritat. Barcelona: Columna – La Galera, 1994 *
Una quarta a babord. Barcelona: Columna – La Galera, 1995 *
El vent de la història. Barcelona: La Galera, 1995
El vent de la mitologia. Barcelona: La Galera, 1995
El vent de la fantasia. Barcelona: La Galera, 1996 *
El vent de l’aventura I. Barcelona: La Galera, 1996 *
Aladí i la llàntia meravellosa [adaptació]. Barcelona: La Galera, 1997 *
L’aire del realisme. Barcelona: La Galera, 1997
Ventada de contes. Barcelona: La Galera, 1997
L’ombra del senglar. Barcelona: La Galera, 1997
El vent de l’aventura II. Barcelona: La Galera, 1998 *
Els fugitius de Troia. Barcelona: La Galera, 1998
El vent de la història II. Barcelona: La Galera, 1998
El vent del Far West. Barcelona: La Galera, 1999 *
Estimat Stavros. Barcelona: La Galera, 1999
El vent dels animals. Barcelona: La Galera, 1999
Gegants a Rocanegra. Barcelona: La Galera, 1999 *
Róvelló, el valent. Barcelona: La Galera, 2000
El vent de la marina. Barcelona: La Galera, 2000
El vent de la història III. Barcelona: La Galera, 2000
Ventada de relats. Barcelona: La Galera, 2001
Rovelló boletaire. Barcelona: La Galera, 2001 *
El patró Gombau. Lleida: Pagès Editors, 2001 *
El vent del teatre. Barcelona: La Galera, 2001 *
Rovelló fugitiu. Barcelona: La Galera, 2001 *
Rovelló al circ. Barcelona: La Galera, 2001
Les aventures del Rovelló. Barcelona: La Galera, 2001 *
El silenci i la pedra. Barcelona: La Galera, 2003
Les raons de Divendres. Barcelona: Proa, 2003
Primi quatre estrelles. Barcelona: La Galera, 2003
El testament de John Silver. Barcelona: La Galera, 2007
Xau, el gos nàufrag. Barcelona: La Galera, 2008
La germana de la núvia i altres relats. Lleida: Pagès Editors, 2008
Blai Joncar. Barcelona: La Galera, 2009
Un segrest ecologista. Valls : Cossetània, 2009
La presó de Lleida. Lleida: Pagès Editors, 2010
Terra de llops. Lleida: Pagès, 2012
I tiro perquè em toca. Barcelona: Fil d’Aram, 2012 *
Balau, l’heroi del riu. Lleida: Pagès, 2015 *
Prosa
Festa Major. Barcelona: Albertí, 1961
Proses de ponent. Barcelona: Destino, 1970
Pregoner de Ponent. Lleida: Fundació SVC, 1982 *
Indíbil i la boira. Barcelona: Destino, 1983 / Lleida: Pagès, 2013
Les vuit estacions. Lleida: Pagès Editors, 1991
Vagó de tercera. Barcelona: Proa, 1996
Garbinada i ponent: els meus anys cinquanta. Barcelona: Proa, 1998
Desmudat i a les golfes. Barcelona: Proa, 2000
Hora nona. Lleida: Pagès Editors, 2005
Quasi nou llunes. Lleida : Institut d’Estudis Ilerdencs, 2007
Finestra i espill. Articles de premsa. Juneda: Fonoll, 2008
Viatge al segle XX i altres proses. Lleida: Diputació de Lleida, 2009
Quadern de les coves. Lleida: Pagès Editors, 2010
Ciutadà s/n. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010
Veïnats i fesomies. Crònica de llocs i gent. Lleida: Pagès Editors, 2010
Però plou poc. Lleida: Pagès Editors, 2012 *
Relats per al Passeig. Lleida: Pagès Editors, 2013
La llengua viscuda. València: Tres i Quatre, 2023
Poesia
Poemes del gos. Agramunt: Urgell, 1977
De signe cranc. Lleida: Pagès Editors, 2009 *
Bestiolari. Barcelona: Fil d’Aram, 2010
Argila. Lleida: Pagès Editors, 2014
Ronda de boires. Lleida: Pagès Editors, 2016 *
Bestiolari 2. Barcelona: Fil d’Aram, 2017 *
A ull nu. Lleida: Pagès Editors, 2018
Pa de forment. Lleida: Pagès Editors, 2020
Atresorat silenci. Lleida : Pagès Editors, 2022
Teatre
La caputxeta i el llop. Barcelona: La Galera, 1972; Barcelona: Millà. Llibreria Editorial Arxiu_Teatral, 1984
El vent del teatre. Barcelona: La Galera, 1981 *
Sant Jordi mata l’aranya. Barcelona: La Galera, 1982 *
Nerta. Lleida: Pagès Editors, 1996
Crítica literària i assaig
Història de la literatura catalana. Barcelona: Arimany, 1978
De Morera i Galícia a Guillem Viladot. Lleida: Dilagro, 1980; Lleida: Universitat de Lleida, 2004
Magí Morera i Galícia, traductor de Shakespeare. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 1982 *
El rector de Vallfogona i la llengua del barroc. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 1982 *
Entrada lliure. Lleida: Pagès Editors, 1993 *
Pelegrí dels mots: Viatge pels meus llibres. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2007 *
Obres completes
El vent de la història. Barcelona: La Galera, 1995
El vent de la mitologia. Barcelona: La Galera, 1995
El vent de la fantasia. Barcelona: La Galera, 1996
El vent de l’aventura I. Barcelona: La Galera, 1996
Ventada de contes. Barcelona: La Galera, 1997
L’aire del realisme. Barcelona: La Galera, 1997
El vent de l’aventura II. Barcelona: La Galera, 1998 *
El vent de la història II. Barcelona: La Galera, 1998
El vent del Far West. Barcelona: La Galera, 1999 *
El vent dels animals. Barcelona: La Galera, 1999
El vent de la marina. Barcelona: La Galera, 2000
El vent de la història III. Barcelona: La Galera, 2000
El vent del teatre. Barcelona: La Galera, 2001 *
Ventada de relats. Barcelona: La Galera, 2001
Altres
Viatges i geografia
Lleida, problema i realitat. Barcelona: Edicions 62, 1967
Catalunya continental. Barcelona: Taber, 1968
Catalunya visió. Barcelona: Taber – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 8 vols., 1968-1974
Catalunya pel món. Barcelona: Taber, 1969 *
Viatge entorn de Lleida. Barcelona: Selecta, 1972
Els rius de Lleida. Barcelona: Destino, 1972
Baix Camp-Tarragonès-Baix Penedès. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1974 *
Història de Lleida, explicada als joves. Lleida: Dilagro, 1979
La lluna amb les dents. Lleida: Virgili i Pagès, 1989
Guimerà, pedra i llum. Barcelona: Fundació Roger de Bellfort, 1996 *
El tresor dels canals d’Urgell [amb Josep Ripoll i Jaume Mateu]. Lleida: Pagès Editors, 1996 *
Balaguer riu [amb Joan Farré]. Barcelona: Lunwerg, 1999 *
La llum dels herois: retalls de Grècia. Lleida: Pagès Editors, 2000 *
Lleida, cordialment [amb Xavier Goñi i Cracenea]. Lleida: Pagès Editors, 2005 *
* [els títols amb asterisc no tenen resultats. Cerca feta el 19/06/2023]
SOBRE JOSEP VALLVERDÚ I LA SEVA OBRA
Entrevistes a Josep Vallverdú
Estudis de la seva obra
La literatura infantil i juvenil de Josep Vallverdú
Els contes i la narrativa de Josep Vallverdú
Les novel·les de Josep Vallverdú
La prosa de Josep Vallverdú
La poesia de Josep Vallverdú
La ideologia literària de Josep Vallverdú
Els personatges de la seva obra
Les traduccions de Josep Vallverdú
Divulgació i crítica literària: el paper de les revistes literàries (Ateneu Barcelonès. 28 de febrer, 2022)
Amb la presència d’Irene Pujadas i Irene Selvaggi, fundadores de la revista Branca; Jesús Argentó Raset, editor i creador de la revista Stroligut; Marc Rovira, membre del Consell editorial de la revista La Lectora, i Jordi Marrugat, filòleg i cofundador de la revista Els Marges.
Conferència «Josep Murgades i Els Marges: l’home que treballa i que juga» (Centre de Lectura de Reus. 19 d’abril, 2021)
Cicle «Josep Murgades: 70 anys». Conferència «Josep Murgades i Els Marges: l’home que treballa i que juga», a càrrec de Víctor Martínez-Gil, historiador de la literatura.
© TRACES | Maig 2024 |
«De totes les activitats prescriptives que Joaquim Molas exercia a començaments de la dècada dels setanta (la més preuada, la docència, però també la creació de col·leccions i, ja residualment, la crítica) la de director d’Els Marges era, amb tota lògica, la més deseixida. La idea vaga de crear una revista, tal com ell va repetir més d’un cop i com l’altre implicat confirma, va quallar en decisió en algun moment de 1973, en una conversa amb Josep M. Benet i Jornet en el paper d’incordi recalcitrant. La tardor d’aquell any, no pas sense sorpresa (Molas mateix ho havia recordat en una entrevista), els permisos van arribar i van convertir en viable un projecte que, ni que fos en latència, era probablement molt més antic. Amb un afortunat canvi de nom (per evitar doblar el d’una publicació infantil del moment), el nonat Tretzè Vent va mutar en el ribià i molt més encertat Els Marges. I amb una escuderia de quatre deixebles, Molas posava així una altra baula en la cadena de transmissió de la història de la literatura catalana contemporània que havia començat a bastir i difondre a inicis dels seixanta sobretot a través de la docència, exercida primer de manera irregular i, des de feia poc, ja oficialment –s’havia incorporat com a docent a la Universitat Autònoma el 1969 i hi guanyà la càtedra el 1972. Es tractava, és clar, de tenir una plataforma on es poguessin fer visibles els fruits de la passió compartida amb aquella colla de deixebles antics i recents, joves tots, primer nucli dur dels que han entomat el conegut apel·latiu que es volia insultant. Es tractava d’obrir una porta perquè tots ells poguessin bregar en un dels caires d’una professionalització incipient i insegura per no dir il·lusòria. Aquells Marges acolorits no s’assemblaven gaire a les publicacions acadèmiques cinquantenàries o centenàries habituals del món de la filologia, totes amb el patrocini d’institucions venerables».
Redacció. «Joaquim Molas Batllori (1930-2015)». Marges, Els: revista de llengua i literatura, 2015, Núm. 106, p. 7-8
Totes les cerques guiades
