Empar Moliner

«Els articles d’opinió de caràcter literari, sobretot aquells que es basen en la ironia (i més encara si aquesta té un valor autoficcional), exigeixen un posicionament crític per part de l’autor i el lector, en la mesura que imposen una mirada distanciada sobre la realitat de què parlen. Els articles d’Empar Moliner solen partir d’una anècdota presa de l’actualitat i s’insereixen, generalment, en el que podríem anomenar l’agenda pública. Així i tot, l’atac als tòpics, al pensament políticament correcte i al lloc comú és un dels temes recurrents de l’autora, que no practica el proselitisme, ni adquireix un to prescriptiu o admonatori. A través del qüestionament de la seua pròpia veu i de la resta de recursos irònics que desplega, Empar Moliner fa una incitació constant a la discussió. Això no vol dir que li manque fermesa expositiva, sinó que aquesta es modalitza gràcies a la dicció irònica, cosa que, a més a més, li permet sobrepassar aquelles línies que, d’altra manera, no podria creuar mai. Les opinions d’Empar Moliner són discutibles i l’expressió és, sovint, contundent, però no es basen mai en el principi d’autoritat, destruït a través de la ironia autoficcional.»

López-Pampló, Gonçal. “Autoficció irònica en els articles d’Empar Moliner»”. A: Autobiografies, memòries i autoficcions. Catarroja : Afers, 2011 (p. 349-357)

Empar Moliner

Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 16 de desembre de1966) és l’única noia i la primogènita de sis germans. Després de cursar estudis de periodisme, comença a treballar als serveis informatius de COM Ràdio i, més tard, escriu articles d’opinió al diari El País. Té seccions fixes a diaris com l’Avui i l’Ara, i col·labora en diversos programes de ràdio i de televisió.

L’any 1999 publica el primer llibre, el recull de contes L’ensenyador de pisos que odiava els mims. El 2004 apareix T’estimo si he begut, llibre de relats amb què guanya el premi Lletra d’Or 2005. Altres reculls de narrativa curta són No hi ha terceres persones (2010), Tot això ho faig perquè tinc molta por (2016, Premi Mercè Rodoreda 2015), i És que abans no érem així (2020). En el gènere de la novel·la, guanya el premi Josep Pla amb Feli, esthéticienne (2000) i, anys més tard, publica La col·laboradora (2012). Amb Benvolguda guanya el Premi Ramon Llull 2022.

En l’àmbit de la prosa i del periodisme, el 2005 es publiquen les cròniques periodístiques Busco senyor per amistat i el que sorgeixi i l’any seguent apareix Desitja guardar els canvis? (2006), un recull dels articles de l’edició catalana d’El País, a mig camí entre la crònica i la narració. El 2017 apareix el dietari De què fuges, qui et persegueix?

Conte i novel·la

L’ensenyador de pisos que odiava els mims. Barcelona : Destino, 1999
Feli, esthéticienne. Barcelona : Empúries, 2000 (Premi Josep Pla 2000)
T’estimo si he begut. Barcelona : Quaderns Crema, 2004 (Premi Lletra d’Or 2005)
No hi ha terceres persones. Barcelona : Quaderns Crema, 2010
La col·laboradora. Barcelona : Columna, 2012
Tot això ho faig perquè tinc molta por. Barcelona : Proa, 2016 (Premi Mercè Rododreda 2015)
De què fuges, qui et persegueix? Barcelona : Columna, 2017
És que abans no érem així. Barcelona : Columna, 2020
Benvolguda. Barcelona : Columna, 2022 (Premi Ramon Llull 2022)

Reculls d’articles

Busco senyor per amistat i el que sorgeixi. Barcelona : Quaderns Crema, 2005
Desitja guardar els canvis? Barcelona : Quaderns Crema, 2006

SOBRE EMPAR MOLINER I LA SEVA OBRA

Entrevistes a Empar Moliner
Estudis de la seva obra
Els contes i la narrativa d’Empar Moliner
Les novel·les d’Empar Moliner
La prosa i el periodisme d’Empar Moliner

Els personatges literaris de la seva obra
L’humor i la ironia en l’obra d’Empar Moliner

Xavier Graset conversa amb Empar Moliner, escriptora (Més 324. TV3. 20 d’abril, 2022)
Empar Moliner ens presenta la seva darrera novel·la “Benvolguda”

 

La “Benvolguda” d’Empar Moliner (Tarragona Ràdio, 29 de març de 2022)
Entrevista a la guanyadora del 42è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, la periodista i escriptora Empar Moliner. La novel·la “Benvolguda’ parla sobre el pas del temps, la “vulnerabilitat de l’amor matrimonial”, la “drogodependència de la maternitat” i la “caducitat” de la vida artística.

 

TEM: L’humor dels contes d’Empar Moliner inunda el Teatre Poliorama (Tot es mou, 3Cat, 19 d’octubre de 2021)
“T’estimo si he begut” fa temporada al Teatre Poliorama, a Barcelona. Dirigida per David Selvas, és una producció musical amb les companyies La Brutal, T de Teatre i Dagoll Dagom. Ambientada entre les parets d’un bingo, el personal i els clients posaran un mirall en les nostres relacions de parella i més íntimes a través de l’humor dels contes d’Empar Moliner. N’hem parlat amb ella i les actrius Carme Pla i Mercè Martínez, que ens ha regalat la interpretació d’un dels temes.

 

Empar Moliner: “A mi m’agrada explicar que el matrimoni unes vegades fa riure i unes altres fa pena” (Diari Ara, 5 d’octubre de 2021)
El Milano Bar és l’escenari on l’Empar Moliner va presentar la seva obra de teatre ‘T’estimo si he begut’. David Selvas és el director de l’obra i explica que els contes de l’Empar parlen de l’amor i el desamor i tothom s’hi pot trobar identificat. Les T de Teatre amb Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca donaran vida als protagonistes dels contes amb altres actors com Ernest Villegas, David Bagés i Mercè Martínez.

 

TEM: Empar Moliner ens presenta “És que abans no érem així” (Tot es mou, 3Cat, 12 de febrer de 2020)
Descobrim el nou llibre d’Empar Moliner, “És que abans no érem així”, un conjunt d’onze històries sobre el món en què vivim, amb personatges, com calia esperar, molt peculiars. Connectem també amb el Teatre Poliorama, on la Mireia Mallol està envoltada dels actors i actrius que donaran vida a les històries de l’escriptora amb l’obra “T’estimo si he begut”, que s’estrena el pròxim 21 de març.

 

Ànima: Empar Moliner (3cat, 5 de novembre de 2018)
Empar Moliner ha fet d’actriu, escriptora, guionista, columnista, tertuliana i col·laboradora a diversos mitjans. Precisament, La col·laboradora és el títol de la seva segona novel·la. No hi ha res autobiogràfic, diu, però retrata amb una enorme agudesa el món editorial, que coneix molt bé. Seu a plató una dona amb una envejable capacitat de radiografiar la vida.

 

Empar Moliner: “Crec que tinc por de tot però la mateixa por em fa tirar i seguir” (Els Matins, 3Cat, 16 de febrer de 2016)
Empar Moliner és la guanyadora del Premi Mercè Rodoreda 2015 amb el recull de contes “Tot aìxò ho faig perquè tinc molta por”. Parlant del seu llibre, ens descobreix algunes de les seves pors, desitjos i neguits

 

Empar Moliner, “Un dosi d’Empar” (Bestiari il·lustrat, 3Cat, 21 de gener de 2013)
En aquest capítol només ens ha fet falta recórrer els passadissos de TV3 per trobar-nos amb una escriptora mordaç, d’estil inconfusible: Empar Moliner.

© TRACES | Maig 2024 |

Foto: © Adiva Koenigsberg

Empar Moliner

com a autora a TRACES

Empar Moliner

com a matèria a TRACES

«Diria que quan escrius contes els lectors entren en la convenció que allò que els expliques és en realitat el que tu penses. Et veuen a tu. A tu veient el món. I no diré que no hi hagi part de veritat, en això. Alguns contes (meus o de col·legues) són com articles allargats. No ho dic com un demèrit, al contrari. Si en un conte descrius un sopar on ella s’avorreix, sense voler, el lector t’hi veu a tu. Les novel·les tenen una altra pantalla i tu, si vols ser honest, hauries de desaparèixer.»

Moliner, Empar. «Empar Moliner». Caràcters, Núm. 63 (Primavera 2013), p. 25.

Totes les cerques guiades