Josep M. Llompart
Josep M. Llompart (1925-1993)
Josep Maria Llompart de la Penya (Palma, 1925-1993) fou una de les personalitats literàries més importants de la cultura en llengua catalana de la segona meitat del
segle XX. Poeta, editor, crític literari, traductor, intel·lectual i activista cultural, fou també un dels prologuistes més prolífics de la nostra literatura, sempre per
ajudar els autors més joves o bé per fer grans introduccions a les obres dels clàssics.
Fill de militar, passà la infantesa a Galícia, circumstància que li permeté tenir contacte amb la llengua gallega i la portuguesa. D’aquí es deriven algunes de les seves traduccions i estudis crítics sobre la literatura galaicoportuguesa entesa en sentit ampli.
Llompart va treballar en publicacions, com ara en Papeles de Son Armadams, que dirigia Camilo José Cela, de la qual arribà a ser el gerent i el sotsdirector, on féu moltes traduccions d’autors catalans cap a l’espanyol, així com també del francès. Com a poeta són imprescindibles els seus llibres: La terra d’Argensa (1972), Mandràgola (1982), Jerusalem (1990) o Spiritual (1992), on hi ha algunes de les seves millors creacions.
El 1961 començà a treballar, a les tardes, a l’Editorial Moll com a lector d’originals i editor, i on donà a conèixer i impulsà bona part de l’obra dels escriptors més joves de les Illes. Segons la seva biògrafa, Pilar Arnau, «com a investigador, Llompart ha de considerar-se el fundador de la crítica literària contemporània a Mallorca», en un enfocament basat sobretot en mètodes historicistes i descriptius i amb voluntat didàctica, com ho testimonia el llibre, de 1964, La literatura moderna a les Balears. A banda dels seus articles en revistes específiques, va ser un col·laborador assidu dels mitjans de comunicació, entre els quals cal esmentar: Última Hora i Diario de Mallorca.
A més de la seva tasca intel·lectual, fou docent a la Universitat de les Illes Balears (1987-1991), president de l’Obra Cultural Balear (1978-1986) i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-1987). Durant el franquisme adquirí una postura clara i ferma envers la recuperació dels valors democràtics i de la llengua catalana.
Extret de: Sebastià Bennassar: “Josep Maria Llompart de la Penya”. Visat núm. 13 (Abril 2012)
Poesia
Poemes de Mondragó. Palma: Moll, Col. Balenguera, núm. 1, 1961.
La Terra d’Argensa. Mallorca-Barcelona: Llibres Rai, 1972; Palma: Moll, 1990.
Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona. Palma: Moll, Col. Balenguera, núm. 13, 1974.
Urbanitat i cortesia. Tarragona: Èpsilon, Col. Quaderns Foc Nou, núm. 12, 1979.
Mandràgola. Barcelona: Edicions 62, Col. El Galliner, núm. 57, 1980.
La Capella dels Dolors i altres poemes. València: Editorial 3i4, 1981; Palma: Moll, 1990.
Obra poètica. Barcelona: Llibres del Mall, 1983.
Jerusalem. Barcelona: Edicions 62, els Llibres de l’Escorpí, Poesia, ním. 135, 1990.
Spiritual. Barcelona: Columna, 1992.
Joc de la mort i de les estacions. Mataró: Vèrtex, núm. 20, 1993. *
Camins. Palma: Cort, 1993.
Antologies ???
Crítica literària i assaig
La literatura moderna a les Balears. Palma: Moll, 1964.
Retòrica i poètica (I i II). Palma: Moll, 1982.
Aproximació a Verdaguer. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1987.
Països Catalans? i altres reflexions. Palma: Moll, 1991.
Fotobiografia. Palma: Moll, 1991. *
La narrativa a les Illes Balears. Palma: Moll, 1992.
Vocabulari privat [en col·laboració amb Antònia Vicens]. Barcelona: Columna, 1993.
Converses amb Josep M. Llompart [a cura de Manel-Claudi Santos i Jeroni Salom]. Palma: Publicacions de “Sa Nostra”, Caixa de Balears, 1993. *
Els nostres escriptors. Palma: Moll, 1996.
El llac i la flama. Palma: Moll, 1997.
Paisatges poètics del Romanticisme al Noucentisme. Palma: Moll, 2003. (A cura de Maria Antònia Perelló) *
???”Països Catalans?”, dins PONS, Damià (ed.): Països Catalans, en plural. Palma: Moll, Col. Pròsper, 5, 2005.
Articles i traduccions a “Papeles de son armadans” (1956-1961). Barcelona: Abadia de Montserrat, 2007. (A cura de Pilar Arnau)
Obres completes ??
Traduccions
Camilo José Cela, Viatge al Pirineu. Barcelona, Alfaguara, 1966
Poesia galaico-portuguesa. Barcelona: Edicions 62, 1984.
Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna. Barcelona, Edicions 62, 1988
Totes les aus del món. Versions de poesia galaicoportuguesa. Palma, Consell de Mallorca, 2012
Epistolaris
Diàlegs entre tres: cartes de Pau Faner, Josep M. Llompart i Francesc de Borja Moll. Maó: Institut Menorquí d’Estudis, 2012. (Pilar Arnau Ed. lit.)
* [els títols amb asterisc no tenen resultats. Cerca feta el 27/05/2025]
SOBRE JOSEP VALLVERDÚ I LA SEVA OBRA
Entrevistes a Josep Vallverdú
Estudis de la seva obra
La literatura infantil i juvenil de Josep Vallverdú
Els contes i la narrativa de Josep Vallverdú
Les novel·les de Josep Vallverdú
La prosa de Josep Vallverdú
La poesia de Josep Vallverdú
La ideologia literària de Josep Vallverdú
Els personatges de la seva obra
Les traduccions de Josep Vallverdú
Pàgina web sobre Josep Vallverdú
Fons Josep Vallverdú (Universitat de Lleida)
Josep Vallverdú a la Viquipèdia
Josep Vallverdú a l’Enciclopedia Catalana
Josep Vallverdú, membre numerari de l’IEC
Retrats: Josep Vallverdú (AELC)
Josep Vallverdú a Gènius (Biblioteca Virtual. Diputació de Barcelona)
Auca de Josep Vallverdú (INS Pius Fons i Quer)
Exposició “Geografies Josep Vallverdú (Biblioteca Pública de Lleida)”
ARTICLES I BLOGS
Josep Vallverdú: “El meu ofici ara és fer poesia” (sies.tv)
Josep Vallverdú: “Als 89 anys em vaig tornar a enamorar” (Catorze.cat)
Homenatge a Josep Vallverdú (Blog de l’escola Martí Poch)
Josep Vallverdú (“No t’ho puc dir”, blog d’en Salvador Vergés i Cubí)
Lluís Llort: “Josep Vallverdú, un centenari envejable” (El Punt Avui)
Lluís Llort: “Josep Vallverdú, el mestre” (El Punt Avui)
Susana Paz: “Josep Vallverdú es ‘retroba’ amb Josep Maria Aloy” (Regió 7)
Tot el temps del món: Vallverdú (TV3, 25 de maig de 2023)
Aquest 2023 és l’Any Vallverdú, i tenim la sort de poder celebrar-lo amb un Josep Vallverdú encara enèrgic, lúcid i reivindicatiu. El visitem a casa seva, a Balaguer, quan només falten dos mesos perquè faci els 100 anys. La conversa gira al voltant de la seva trajectòria com a escriptor, que ens permet passejar-nos també per la seva vida més personal, determinant per a la seva obra.
Tothom el reconeix, amb justícia, com l’autor de “Rovelló” (La Galera), segurament la seva novel·la juvenil més reconeguda, de les més de setanta que ha escrit. L’Any Vallverdú, però, vol reivindicar el que ell anomena la seva literatura més personal, potser menys coneguda, on hi trobem assaigs, dietaris, autobiografia i, des de fa uns quants anys, poesia. Parlem de tot això amb un autor que també ha volgut ser activista de la llengua i del país, i que Isidor Cònsol anomenava “escriptor totterreny”.
Josep Vallverdú: “El català està en perill, cal implantar-lo” (Els matins, TV3. 4 de maig de 2023)
Segons l’escriptor Josep Vallverdú, el català està en perill. “Ens hi hem de posar de ferm”, afirma. L’escriptor creu que amb un sistema autonòmic és difícil fer progressar el català: “És un marc molt restrictiu.”
A punt de fer 98 anys, repassem la seva vida i la seva obra. Actualment, Vallverdú escriu poesia, “fruit de l’experiència i de la memòria”. L’escriptor de Ponent agraeix la gran quantitat de premis que ha rebut: “No augmenten la vanitat, refermen la necessitat de continuar treballant per construir el país.”
Entrevista a Josep Vallverdú amb motiu del seu centenari (Espluga FM Ràdio, 1 d’abril de 2023)
El periodista Òscar Palau conversa amb l’escriptor Josep Vallverdú just després del primer acte del seu centenari a l’Espluga de Francolí. L’entrevista, al voltant de la seva obra i la vinculació amb el municipi, es va enregistrar el dissabte 1 d’abril de 2023 al Museu de la Vida Rural.
L’Any Vallverdú, amb Josep Vallverdú (Més 324. 17 de febrer, 2023)
Xavier Graset conversa amb Josep Vallverdú, escriptor.
Acte d’obertura de l’Any Josep Vallverdú – Centenari del naixement de l’escriptor lleidatà (Lleida, 5 de febrer de 2023)
L’acte, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ajuntament de Lleida se celebrà a l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida el diumenge 5 de febrer de 2023 per donar el tret de sortida oficial de l’any commemoratiu.
Roda de premsa de l’Any Josep Vallverdú (11 de gener de 2023)
Acte de lliurement del títol de fill predilecte de la ciutat de Lleida a Josep Vallverdú (Ajuntament de Lleida, 23 d’octubre de 2023)
L’acte de nomenament de fill predilecte ha comptat amb la presència de regidors i regidores de l’Ajuntament de Lleida, del president de la Diputació, Joan Talarn; del secretari general de Cultura, Lluís Baulenas, de les principals autoritats de la demarcació de Lleida, i d’un nombre de lleidatans i lleidatanes que han seguit l’acte in situ, a la nau central de la Seu Vella. L’Ajuntament de Lleida ha habilitat el sistema de reserva prèvia per poder accedir amb tota seguretat a aquest acte d’àmbit cultural perquè pugues estar obert a la ciutadania. El fil conductor de la commemoració ha estat la referència a la seva obra més coneguda, Rovelló (Premi Folch i Torres any 1968) i poesies com “La Infantesa”, el primer poemari que va escriure Josep Vallverdú, titulat “Poemes del gos”.
Conversa amb Josep Vallverdú. 01. Vida. 02. Obra (Institució de les Lletres Catalanes, 2014)
Entrevista a Josep Vallverdú, enregistrada el 14 de desembre del 2014, que consta de dues parts: vida i obra.
(S)avis: Josep Vallverdú (TV3, 31 de gener de 2014)
L’escriptor, creador del popular Rovelló, explica a Josep Puigbó la seva passió per la literatura i recorda les seves etapes de traductor i mestre. Diu que no li agrada que l’encasellin només com un autor de literatura infantil i juvenil, a pesar que és en aquest camp on ha obtingut el major reconeixement. Creu que, avui, més que mai, fa falta educar la sensibilitat.
Honoris Causa UdL: Jordi Solé Tura i Josep Vallverdú Aixalà (Universitat de Lleida. 18 de març, 2005)
Josep Vallverdú (Lleida, 1923) ha alternat la docència amb la traducció, l’assaig i la narrativa. Llicenciat en filologia clàssica. Autor d’una prolífica i diversificada obra, és especialment conegut per les narracions destinades als lectors més joves, per les quals ha aconseguit el màxim reconeixement.
«La llengua com a eina d’ofici» (“Passeig d’aniversari. Vallverdú al món”. Homenatge a Josep Vallverdú en el seu norantè aniversari. IEC. 12 de febrer de 2013)
«La llengua com a eina d’ofici» és el títol de la conversa que es va celebrar a l’IEC en el marc de la commemoració del norantè aniversari de l’escriptor i membre de l’Institut Josep Vallverdú. Va ser a càrrec de Joan Veny i Gemma Rigau, membres de la Secció Filològica de l’IEC, i la va moderar el periodista i membre també de la Secció Joaquim M. Puyal. El president de l’IEC, Salvador Giner, i el director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Josep M. Solé Sabaté, van obrir l’acte.
Veus literàries amb Josep Vallverdú (AELC, 2005-2010)
Josep Vallverdú (Lleida, 1923) ha alternat la docència amb la traducció, l’assaig, la narrativa i el teatre. Llicenciat en Filologia clàssica, és autor d’una prolífica i diversificada obra, especialment coneguda per les narracions destinades als lectors més joves. També tradueix obres de Chesterton, Elliot, Graham Greene, Jean Piaget, Jack London, Martin Luther King, Stevenson, Oscar Wilde, entre d’altres. Part de la seva obra ha estat traduïda a l’èuscar, al castellà, al francès, a l’italià i al rus. És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Identitats: Josep Vallverdú (TV3, 6 de març de 1985)
El programa “Identitats”, dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevistava en aquesta ocasió, el 6 de març de 1985, l’escriptor Josep Vallverdú.
© TRACES | Juny 2025 |
Totes les cerques guiades
