Pompeu Fabra
“Fabra […] era un lingüista competent i un gramàtic meravellosament hàbil […] que reclama que l’apreciem segons el valor de les seves idees. Fabra, l’enginyer […] no va perdre mai de vista que, contra d’allò que es pensen els estetes i els sentimentals […] una llengua és un objecte funcional, una eina de comunicació.”
Gabriel Ferrater
“Les gramàtiques de Pompeu Fabra”, Sobre el llenguatge (1990)
“Enmig d’aquell panorama Pompeu Fabra és no solament el centre del projecte de construcció de la llengua catalana nacional depurada, sinó que representa un clar contrast amb aquells depuradors coetanis, per la seva preparació filològica i el seu rigor científic. Fabra tenia una visió clara de l’evolució històrica de la llengua catalana i, a diferència dels altres, sabia que calia diferenciar els mots evolutius dels mots savis manllevats al llatí i al grec, per aquesta raó coincidents en totes les llengües romàniques amb lleugeres diferències d’adaptació.“
Gabriel Bibiloni
“Pompeu Fabra i la interferència”. Conferència pronunciada a la sala d’actes de la Banca March, dia 29 d’abril de 1999, dins el cicle «L’obra de Pompeu Fabra i les Illes Balears».
Pompeu Fabra i Poch
(Gràcia, 1868 – Prada de Conflent, 1948)
Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona (1886-1890), on va conèixer el grup d’intel·lectuals joves que s’aglutinaven al voltant de la revista L’Avenç i que impulsaven la modernització cultural i el catalanisme progressista.
Els de L’Avenç van promoure una campanya (1890-1892) a favor d’un sistema gramatical i ortogràfic funcional, acostat a l’idioma parlat i desproveït de rutines castellanitzants, amb la intenció que es convertís en la llengua nacional de Catalunya. En plena campanya, el 1891, van publicar la primera gramàtica de Fabra, amb el títol d’Ensayo de gramática de catalán moderno.
En els anys següents Fabra va participar intensament en el moviment modernista i va continuar perfilant i difonent les seves propostes lingüístiques per mitjà de conferències, cursos i publicacions. L’any 1902 es va traslladar al País Basc, per treballar com a catedràtic de química a l’Escola d’Enginyers de Bilbao. La seva participació en el Primer Congrés Internacional de la Llengua (1906) va contribuir a la seva notorietat pública.
Va tornar de Bilbao el 1912, cridat per Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, per encarregar-se d’una càtedra de llengua catalana i participar en els treballs de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La Secció Filològica va publicar les Normes ortogràfiques el 1913, obra col·lectiva però elaborada principalment per Fabra.
El treball de codificació es va completar amb el Diccionari ortogràfic(1917), la Gramàtica catalana(1918) i el Diccionari general de la llengua catalana(1932), totes tres obres signades ja exclusivament per Fabra. La proposta lingüística de Pompeu Fabra va tenir una gran acceptació ―la va adoptar el 1914 la Mancomunitat de Catalunya, el primer òrgan d’autogovern català des del 1714―, malgrat l’oposició d’escriptors rellevants.
En els anys següents el prestigi social de Fabra es va consolidar, i en els temps de la dictadura de Primo de Rivera el seu nom va començar a adquirir caràcter de símbol de la resistència lingüística i cultural. Durant el període de la República va ser nomenat president del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Després de la Guerra Civil es va exiliar i, amb moltes penalitats materials i morals, va dedicar els seus darrers anys a Prada a continuar treballant per la llengua catalana (la seva darrera gramàtica, de 1948, es va publicar pòstumament el 1956). El 1945 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. Va morir el 1948. El seu enterrament es va convertir en un símbol de la unitat catalana a l’exili.
Extret de: Any Pompeu Fabra
Ensayo de gramática del catalán moderno. Barcelona : L’Avenç, 1891.
Contribució a la gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Tipografia L’Avenç, 1898.
Tractat d’ortografia catalana. Barcelona: Tipografia L’Avenç, 1904.
Sil·labari català. Barcelona : L’Avenç, 1904.
Qüestions de gramàtica catalana. Barcelona: L’Avenç, 1911.
Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Tipografia L’Avenç, 1912.
Normes ortogràfiques. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 1913.
Diccionari ortogràfic. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1917.
Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1918.
Curs mitjà de gramàtica catalana. Barcelona: Editorial Pedagògica, 1918.
Gramàtica francesa. Barcelona: Catalana, 1919.
L’obra de depuració del català. Barcelona: Ateneu Barcelonès, [1924].
Gramàtica anglesa. Barcelona: Catalana, 1924.
Ortografia catalana. Barcelona: Barcino, 1925.
Les principals faltes de gramàtica. Barcelona: Barcino, 1925.
Abrégé de grammaire catalane. París: Les Belles Lettres, 1928.
Compendio de gramática catalana. Barcelona: Librería Catalonia, 1929.
Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932.
El català literari. Barcelona: Barcino, 1932.
La conjugació dels verbs en català. Barcelona: Barcino, 1937.
Grammaire catalane. París: Les Belles Lettres, 1941.
Gramàtica catalana. París: Cultura Catalana, 1946.
Gramàtica catalana. Barcelona : Teide, 1956.
Converses filològiques. Barcelona: Barcino, 1954-1956 (Edhasa, 1983-1984).
Diccionari Manual de la Llengua Catalana. Barcelona: Edhasa, 1983.
Introducció a la Gramàtica Catalana. Barcelona: Edicions 62, 1987.
La llengua catalana i la seva normalització. Barcelona: Edicions 62, 1992.
Ensayo de gramática de catalán moderno. Contribució a la gramàtica de la llengua catalana. Edició de Sebastià Bonet. Barcelona: Alta Fulla, 1993.
OBRES COMPLETES
Obres completes. A cura de Joan Solà i Jordi Mir. Barcelona : València : Palma de Mallorca : Enciclopèdia Catalana : Edicions 62 : Edicions 3i4 : Moll, 9 vols., 2005-2013. Conté:
-Vol. 1. Gramàtiques de 1891, 1898, 1912
-Vol. 2. Sil·labari. Gramàtiques de 1918 (curs mitjà), 1928, 1929, 1941. Cursos orals
-Vol. 3. Articles erudits. Gramàtiques francesa i anglesa
-Vol. 4. Obra ortogràfica. Tractat d’ortografia (1904), les Normes ortogràfiques (1913) i el Diccionari ortogràfic (1917-1937). Manuals divulgatius de Barcino (1925-1926)
-Vol. 5. Diccionari general de la llengua catalana (1932)
-Vol. 6. Gramàtiques de 1918-1933, 1946, 1956. Traduccions de teatre
-Vol. 7 Converses filològiques
-Vol. 8. Epistolari. Curs de llengua catalana per correspondència
-Vol. 9. Textos i materials. Cronologia general. Recepció de l’obra i la figura. Bibliografia
EPISTOLARIS
Epistolari de Pompeu Fabra a mossèn Antoni M. Alcover. A cura de Francesc de Borja Moll. Tàrrega: F. Camps Calmet, 1969.
Pompeu Fabra. 31 cartes. Edició a cura d’Albert Manent. Barcelona: Barcanova, 1990.
Fabra, Pompeu; Pius Font i Quer; Miquel de Garganta. Un epistolari fonamental per a la lexicografia científica catalana (1928-1953). Edició de Carles Riera i Joan Vallès. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1991.
Pompeu Fabra i Joan Coromines. La correspondència dels anys de l’exili. A cura de Joan Ferrer, Josep Ferrer i Joan Pujadas. Barcelona: Fundació Pere Coromines, 1998.
Fabra abans de Fabra. Correspondència amb Joaquim Casas Carbó. A cura de Lluís Marquet. Vic : Girona : Eumo: Universitat de Girona : Universitat de Vic, 2002.
[Font: AELC i Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística]
POMPEU FABRA I LA LLENGUA
– La normativa de la llengua
– La codificació lingüística
– La lexicografia
– La llengua estàndard
– La llengua literària
– La sociolingüística
– La teoria lingüística
– L’ortografia
– La ideologia lingüística
ASPECTES CONCRETS
– Pompeu Fabra i els barbarismes i les interferències lingüístiques
– Pompeu Fabra i la prosòdia
– Pompeu Fabra i la fonètica
– Pompeu Fabra i la morfologia: la derivació, el verb, l’adjectiu, l’adverbi, la preposició
– Pompeu Fabra i la sintaxi
ALTRES TEMES
– Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans
– Pompeu Fabra de la revista l’Avenç
– Pompeu Fabra i el Congrés Internacional de Llengua Catalana (1906)
– Epistolaris i cartes
CERCA PER TIPUS DE DOCUMENTS
Llibres a TRACES
Capítols de monografies, d’acta de congrés o de miscel·lània
Articles de publicacions periòdiques
Espai Pompeu Fabra de l’Institut d’Estudis Catalans
Pompeu Fabra, el mestre. Càtedra Pompeu Fabra (UPF)
Portal Pompeu Fabra: Obres Completes
Pompeu Fabra a la Gran Enciclopèdia Catalana
Ruta Pompeu Fabra a Badalona (Espais Escrits)
Pompeu Fabra per Josep Pla (un Homenot)
En record de Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès, 18 d’abril de 2018)
Acte amb motiu de l’Any Pompeu Fabra, en el 150è aniversari del naixement del lingüista i gramàtic català i president de l’Ateneu Barcelonès (1924-1926). Amb Jordi Ginebra, professor de Filologia Catalana (URV) i comissari de l’Any Fabra; Jordi Casassas Ymbert, president de l’Ateneu Barcelonès, i Joan Safont, ponent de la secció de Llengua i Literatura de l’Ateneu Barcelonès.
Presentació del còmic Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua (IEC, 14 de març de 2018)
Dins dels actes de l’Any Pompeu Fabra, es presenta el còmic Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua, d’Oriol Garcia Quera i Gemma Pauné Xuriguera, i editat per Dalmau Editors. En la presentació intervenen el president de l’IEC, Joandomènec Ros; el vicerector adjunt al rector de la UPF, Pelegrí Viader; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; el director de TV3, Vicent Sanchis, que presenta l’obra, i la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC i directora de la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF, Teresa Cabré, que dialoga amb els autors sobre la gestació de la novel·la.
Presentació del Portal Pompeu Fabra (IEC, 5 de març de 2018)
La presentació del Portal Pompeu Fabra forma part de les activitats de celebració del 150è aniversari del naixement del gramàtic català. L’acte va comptar amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC. L’acte va tenir lloc el 5 de març de 2018 a l’IEC.
Coneixent a Pompeu Fabra (Badalona 360ª, Badalona Comunicació. 22 de febrer, 2018)
L’any 2018 està dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra. Se celebren els 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i els 100 de la publicació de la Gramàtica catalana. A la taula rodona, coneixem la figura de Fabra gràcies al filòleg i biògraf de Fabra, Jordi Manent, la Mila Segarra biògrafa de Pompeu Fabra i Vicepresidenta secció filològica de l’IEC i el filòleg badaloní Valentí Sallas.
Acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra (21 de febrer de 2018)
Acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra, “Quan arrela el llenguatge clar”, al Teatre Zorrilla de Badalona. L’esdeveniment, amb direcció de Xavier Albertí, director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, inaugura l’Any Fabra, dedicat a commemorar la figura i obra de Fabra amb motiu dels 150 anys del seu naixement i dels 100 anys de la Gramàtica catalana normativa.
El meu avi: Pompeu Fabra, des de la distància (TV3, 21 de febrer de 2018)
Des de l’exili del seu avi, la família es va quedar a França. “Això que digui “bueno” no els ha d’estranyar, perquè el meu avi ho deia.” Els néts recorden l’home que lluitava per fixar un català pràctic, pròxim al parlat al carrer.
Tres lingüistes discuteixen sobre Pompeu Fabra (ARA, 18 de febrer de 2018)
Antoni Bassas conversa amb Mila Segarra, vicepresidenta de la secció filològica de l’IEC, Jordi Ginebra, comissari de l’any Pompeu Fabra i Albert Pla Cap de Llengua de l’ARA.
Acte en record de Pompeu Fabra amb motiu dels 150 anys del seu naixement (IEC, 20 de febrer de 2018)
El 20 de febrer de 2018 va fer cent cinquanta anys del naixement de Pompeu Fabra, el codificador de la llengua catalana moderna. Per aquest motiu, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar un acte d’homenatge davant del bust de Pompeu Fabra al pati de la Casa de Convalescència. Hi van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, i Jordi Mir, membre de la Secció Filològica, queva glossar la figura del Mestre.
La nostra gent: Pompeu Fabra (TVE Catalunya, 24 de març de 2018)
Documental biogràfic sobre el gramàtic i lexicògraf Pompeu Fabra i Poch, autor d’una Gramàtica Catalana que ha estat reconeguda oficialment. Mostra pintures i fotos de Fabra a Prada de Conflent i d’altres llocs i també dels Fets d’Octubre de 1934, quan va ser detingut. Imatges de la seva vida, l’ esquela que li publicà l’Institut d’Estudis Catalans, del barri de Gràcia, Prada, el Canigó i també records de Fabra que es guarden a Montserrat. Manifestacions del 1933, la platja de Badalona on passejava i del tranvia.
Intervenen Ibáñez Escofet i Ainaud de Lasarte.
La llengua catalana (Delfi Dalmau, 1933 / Respostes 1968)
L’any 1933, Delfí Dalmau va iniciar la gravació d’una sèrie de discos per ajudar a parlar correctament el català. En el primer disc va intervenir Pompeu Fabra amb una proposta clara. Trenta-cinc anys després, en el centenari del naixement de Fabra, Joan Fuster i Josep Maria Llompart responien a les paraules de Fabra.
L’home de llengua: Pompeu Fabra (1) (Giravolt, TVE Catalunya. 1 de març de 1978)
Reportatge sobre la important figura de Pompeu Fabra, amb guió de Lulú Martorelll i la col.laboració de Francesc de Borja Moll, filòleg i lingüísta.
L’home de llengua: Pompeu Fabra (2) (Giravolt, TVE Catalunya. 1 de març de 1978)
Reportatge sobre la important figura de Pompeu Fabra, amb guió de Lulú Martorelll i la col.laboració de Francesc de Borja Moll, filòleg i lingüísta.
© TRACES | Juny 2018
Foto: ©Pere Català i Pic
“Al vespre, llegeixo la Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra. Fa pensar en una gramàtica normal europea -en la Gramàtica francesa d’Augier, per exemple- i fa sobretot oblidar els sinistres textos que convertiren el nostre batxillerat en un turment. Quina bella cosa pot ésser una gramàtica clara, simple, precisa, intel·ligible!”
Josep Pla
El quadern gris (1966)
“No hi havia gramàtiques catalanes. Estaven prohibides. Si n’hi hagués hagut, tampoc no n’hauria pogut comprar cap. No tenia diners. Vaig anar a la biblioteca pública i em van deixar d’amagat una gramàtica de Pompeu Fabra. La vaig copiar tota a mà, en una llibreta, lletra a lletra. Així vaig aprendre la llengua que ja sabia. La llengua que parlava a casa, amb els amics, amb la gent, arreu. La llengua de tothom. La llengua exterminada.”
Lluís Solà
Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016)
Totes les cerques guiades
