Ramon Llull

 

L’Art és un artefacte inteŀlectual en contínua evolució que vertebra de dalt a baix el pensament i l’escriptura de Ramon Llull. […] Llull estava convençut que la raó humana és capaç d’entendre tots els ordres de la realitat perquè estan regits per uns principis generals, que, com l’home mateix, tenen el seu origen en l’essència de Déu. […] La concordança entre allò que és ver i allò que és racionalment demostrable és la clau de volta del mètode que Ramon afirma que va rebre en la visió de Randa. L’Art de Ramon ha estat descrita com un sistema estructural de pensament: un mètode de presentar les relacions entre les operacions d’uns quants principis generals ben coneguts, amb la finalitat d’invenire (‘trobar’) i justificar per raons necessàries per demonstrare (‘demostrar’, ‘provar’) la veritat i la falsedat d’aquestes relacions. Es tracta d’una construcció mental que comparteix esquemes i pressupòsits amb diversos sectors del pensament del segle XIII, però que s’ofereix com una solució global alternativa per a la comprensió de totes les coses visibles i invisibles“.

Lola Badia, Joan Santanach i Albert Soler

"Llengua i literatura segons Ramon Llull”, Mot so razo, núm. 10-11, 2011-2012, p. 86

Ramon Lull (1232-1316/7) 

A. LA VITA COETANEA

Coneixem la biografia de Ramon Llull (1232-1316/7) gràcies a la Vita coetanea,una obra que va dictar a la Cartoixa de Vauvert, prop de París, cap al setembre de 1316. La primera redacció va ser en llatí, ja que havia de servir com a presentació de Ramon davant del concili general de l’Església que es va de celebrar aquell any a la ciutat de Viena del Delfinat. Dècades més tard, a finals de segle, va ser traduïda al català. Sent així, la font principal de materials biogràfics de Llull, més que una obra literària, és una justificació dels seus actes i una construcció de la imatge que volia projectar al món: es tracta del que es coneix com el personatge de Ramon.

B. LA CONVERSIÓ DE RAMON

Després d’uns anys de vida mundana i de gaudir dels plaer de la cort al servei de Jaume I, quan ultrapassa la trentena, el trobador Ramon Llull pateix la conversió a la penitència, paraules amb les quals ell mateix defineix el moment vital amb què s’inicia la Vita. Tal com explica J. Gayà, aquest “és un terme que situa l’experiència de Llull en el marc de l’espiritualitat popular i laïcal del temps, on se donaven casos de persones que, sense entrar en un orde mendicant o monàstic, procuraven, sols o amb altres, una vida religiosa més intensa, especialment marcada per la pobresa”. La conversió s’inicia amb la visió nocturna de Crist crucificat, que es repeteix cinc vegades en cinc nits diferents, una per cada ferida de Crist a la creu. Després de resistir-se a creure el que veu, Ramon acaba admetent el significat del missatge diví, que formula en un triple objectiu: la conversió dels infidels; la redacció d’un llibre, “el millor del món”, que demostri la veritat del Déu cristià, i, finalment, la fundació de monestirs on s’ensenyin les llengües necessàries als missioners (I, 5-6).

Al cap de tres mesos, Ramon decideix vendre els seus béns, deixant una part dels beneficis per al sosteniment de la seva família, i emprendre un pelegrinatge en solitari que acaba amb l’entrevista amb sant Ramon de Penyafort a Barcelona. Aquest, en conèixer els plans de Llull d’acudir a París per adquirir la formació necessària per dur endavant els seus propòsits, el convenç de tornar a Mallorca. “La unitat narrativa de la ‘conversió a la penitència’ se clou quan, de nou a Mallorca, Llull ‘vestí’s de l’hàbit molt honest e del pus gros drap que trobà’ (II, 11). Aquest signe extern resumia, segons els costums i les disposicions eclesiàstiques de l’època, l’estat tant de qui havia complert el pelegrinatge com de qui havia optat per una vida de pobresa.”

C. LA IL·LUMINACIÓ DE RANDA

Un cop retornat a l’illa natal, Llull es bolca, amb l’ajuda d’un esclau, a l’estudi del llatí i l’àrab, i també de la filosofia i la teologia. Donada la seva formació per acabada, Llull es retira a la muntanya de Randa i es lliura a la vida contemplativa. És així com, el 1274, rep la il·luminació de Randa, segons la qual Déu li mostra graciosament l’Art. Es tracta, és clar, d’una justificació: a Ramon li cal explicitar en què consisteix la seva autoria, ja que la gosadia i l’ambició de l’Art com a sistema de pensament podien ser enteses com un acte il·lícit de presumpció intel·lectual. Per aquest motiu Llull mai no va deixar d’atribuir a Déu la seva Art.

D. LA PREDICACIÓ

El pas següent és convèncer Jaume II de Mallorca de la fundació d’una escola d’àrab per als missioners a Miramar, que ell mateix dirigeix, presumiblement, de 1276 fins a 1279. A finals dels 70 i principis dels 80, Ramon decideix acudir a les més altes instàncies polítiques i religioses per tal d’emprendre una croada de conversió a Terra Santa, així com tot un seguit de viatges per la costa mediterrània. D’aquesta manera comença una etapa agitada de la seva biografia. El 1288 li és concedit el títol de magisteri en arts, equivalent al de doctor, a la Sorbona de París. El 1289 fa una estada a Montpeller, on escriu una versió abreujada de l’Art. El 1290 visita el Papa Nicolau IV amb una proposta que és rebutjada: un projecte de croada evangelitzadora. Malgrat la negativa del pontífex, però, Ramon decideix emprendre el viatge pel seu compte, convençut que, a través de l’Art, podia demostrar la veritat cristiana arreu. No obstant això una crisi personal l’aclapara i decideix, abans d’embarcar des d’Itàlia cap a Tunis, abandonar la seva condició de laic i ordenar-se clergue franciscà.

A Tunis és fet pres i condemnat a mort, pena que finalment eludeix. En el seu retorn a Europa, Llull continua bregant amb els infidels, d’una banda, i amb les més altes autoritats polítiques (principalment, Aragó i França) i religioses, de l’altra. El 1300 aconsegueix el beneplàcit de Jaume II d’Aragó per viatjar fins a Xipre en un nou periple cristianitzador. Durant tota la dècada, les anaves i vingudes per la Mediterrània són constants, amb estades conegudes a Barcelona, Gènova, Pisa i Montpeller.

Malgrat no obtenir el reconeixement i el suport desitjat durant dècades, el Concili de Viena del Delfinat de 1311 sembla obrir-li perspectives. Tot plegat, però, acaba en paper mullat i Llull, malalt, decideix retirar-se a Mallorca, on continua escrivint fins el 1313. Abans de morir el nostre Ramon encara té oportunitat d’emprendre un últim viatge a Sicília, de la mà de Frederic II. Allà predica entre les comunitats jueves i, el desembre de 1315, està documentada la seva presència a Tunis, poc abans de la seva mort el 1316, en circumstàncies encara poc conegudes, bé en el viatge de tornada, bé a la seva Mallorca natal.

Text: Albert Tomàs

ID

TÍTOL EN CATALÀ
(OCCITÀ I FRANCÈS)

TÍTOL EN LLATÍ

ANY

1

Lògica del Gatzell

Compendium logicae Algazelis

1271-2 (?)

2

Llibre de contemplació en Déu

Liber contemplationis

1273-4 (?)

3

L’art de trobar la veritat i compendiada

Ars compendiosa inveniendi veritatem

1274-ca.

4

 

Lectura compendiosa super Artem inveniendi veritatem

1274-6 (?)

5

 

Ars notatoria

1274-6 (?)

6

Llibre de demostracions

 

1274-6

7

Llibre de l’orde de cavalleria

 

1274-6

8

Doctrina pueril
Livre de la Doctrine puerile (francès)

Liber de doctrina puerili

1274-6

9

Oracions e contemplacions de l’enteniment

Liber de orationibus et contemplationibus intellectus

1274-6 (?)

10

Llibre contra Anticrist

Liber contra Antichristum

1274-6 (?)

11

Llibre del gentil e dels tres savis

Liber de gentili et tribus sapientibus

1274-6 (?)

12

Començaments de medicina

Liber principiorum medicinae

1274-83

13

 

Liber principiorum philosophiae

1274-83

14

 

Liber principiorum theologiae

1274-83

15

 

Liber principiorum juris

1274-83

16

 

Ars universalis

1274-83

17

 

Liber de Sancto Spiritu

1278-81

18

Llibre d’intenció

Liber de prima et secunda intentione

1276-83

19

 

De adventu Messiae

1276-83

20

Romanç d’Evast e Blaquerna
Romans de Evast e de – Blaquerna (occità);
Romanz d’Evast et de Blaquerne (francès)

Liber de Evast et Blanquerna

1276-83

21

Llibre dels àngels

 

1276-83 (?)

22

Lo pecat d’Adam

 

1276-83 (?)

23

 

Liber de petitionibus, principiis et solutionibus

1276-83

24

 

Liber de doctrina principum

1279-83 (?)

25

Art demostrativa

Ars demonstrativa

1283 ca.

26

 

Liber de quattuordecim articulis catholicae fidei Romanae Ecclesiae …

1283-5 (?)

27

 

Ars inveniendi particularia in universalibus

1283-7 (?)

28

 

Liber propositionum secundum Artem demonstrativam compilatus

1283-7 (?)

29

 

Introductoria Artis demonstrativae

1283-5 (?)

30

 

Liber de quaestionibus per quem modus Artis demonstrativae patefit

1283-7 (?)

31

 

Ars juris

1285-7 (?)

32

 

Ars compendiosa medicinae

1285-7 (?)

33

 

Lectura super figuras Artis demonstrativae

1285-7 (?)

34

 

Liber chaos

1285-7 (?)

35

Regles introductòries a la pràctica de l’Art demostrativa

Regulae introductoriae in practicam Artis demonstrativae

1283-5 (?)

36

 

Liber exponens figuram elementalem Artis demonstrativae

1285-7 (?)

37

 

Liber super Psalmum “Quicumque vult”

1288

38

 

Disputatio fidelis et infidelis

1287-9

39

 

Epistolae tres (ad Universitatem parisiensem, ad regem Franciae, ad quendam amicum)

1287-9

40

Llibre de meravelles
– Libre de meravelas (occità)

 

1287-9

41

 

Epistola dedicatoria ad ducem Venetorum

1289

42

 

Compendium seu commentum Artis demonstrativae

1289

43

 

Quaestiones per Artem demonstrativam seu inventivam solubiles

1289

44

 

Tractatus de retentiva

1283-7 (?)

45

 

Tractatus de anima

1285-9 (?)

46

 

Ars inventiva veritatis

1290

47

Art amativa

Ars amativa boni

1290

48

Taula d’esta Art

 

1290

49

 

Quaestiones quas quaesivit quidam frater minor

1290

50

Llibre de Santa Maria

Liber de sancta Maria

1290-2 (?)

51

Hores de nostra dona

 

1290-3 (?)

52

Plant de nostra dona santa Maria

 

1290-3 (?)

53

Cent noms de Déu

Liber de centum nominibus Dei

1292 (?)

54

 

Liber de passagio

1292

55

 

Quomodo Terra Sancta recuperari potest

1292

56

 

Tractatus de modo convertendi infideles

1292

57

Taula general

Tabula generalis

1293/94

58

Lo sisèn seny, lo qual apelam affatus

Liber de sexto sensu

1294

59

Flors d’amors e flors d’intel·ligència

 

1294

60

Disputació de cinc savis

Disputatio quinque hominum sapientium

1294

61

Petició de Ramon al papa Celestí V per a la conversió dels infidels

 

1294

62

Arbre de filosofia desiderat

Arbor philosophiae desideratae

1294

63

 

De levitate et ponderositate elementorum

1294

64

Art de fer e solre qüestions

Ars ad faciendum et solvendum quaestiones

1294-5

65

 

Lectura compendiosa Tabulae generalis

1295

66

 

Lectura super tertiam Figuram Tabulae generalis

1294-6

67

 

Petitio Raymundi pro conversione infidelium ad Bonifacium VIII papam

1295

68

Lo Desconhort

 

1295

69

Arbre de ciència

Arbor scientiae

1295/6

70

 

Liber Apostrophe seu De articulis fidei

1296

71

Llibre d’ànima racional

Liber de anima rationali

1296 (?)

72

Proverbis de Ramon

Liber proverbiorum

1296 (?)

73

 

Liber de potentia, objecto et actu

1296 (?)

74

 

De contemplatione Raymundi

1297

75

Tractat d’astronomia

Tractatus novus de astronomia

1297

76

 

Declaratio Raimundi per modum dialogi edita contra aliquorum philosophorum et eorum sequacium opiniones

1298

77

 

Investigatio generalium mixtionum secundum Artem generalem

1298

78

 

Disputatio eremitae et Raymundi super aliquibus dubiis omnibus quaestionibus Sententiarum Petri Lombardi

1298

79

Arbre de filosofia d’amor

Arbor philosophiae amoris

1298

80

 

Consolatio Venetorum et totius gentis desolatae

1298

81

 

Ars compendiosa

1299

82

De quadratura e triangulatura de cercle

De quadratura et triangulatura circuli

1299

83

 

De arte electionis

1299

84

 

Liber de geometria nova et compendiosa

1299

85

 

Quaestiones Attrebatenses

1299

86

Oracions de Ramon

 

1299

87

Dictat de Ramon i Coment del dictat

Dictatum Raymundi i Dictati commentum

1299

88

 

Tractatus compendiosus de articulis fidei catholicae

1300

89

Començaments de filosofia

Principia philosophiae

1299/1300

90

Cant de Ramon

 

1300

91

Medicina de pecat

 

1300

92

Llibre de l’és de Déu

Liber de est Dei

1300

93

Llibre de coneixença de Déu

Liber de cognitione Dei

1300

94

Llibre d’home

Liber de homine

1300

95

Llibre de Déu

Liber de Deo

1300

96

Aplicació de l’Art general

 

1301

97

Proverbis de la Retòrica nova

Rhetorica nova

1301

98

 

Liber de natura

1301

99

Llibre què deu hom creure de Déu

 

1302

100

Mil proverbis

Liber de mille proverbiis

1302

101

Lògica nova

Logica nova

1303

102

 

Disputatio fidei et intellectus

1303

103

 

Liber de lumine

1303

104

 

Liber de regionibus sanitatis et infirmitatis

1303

105

 

Ars juris naturalis

1304

106

 

Liber de intellectu

1304

107

 

Liber de voluntate

1304

108

Llibre de memoria

Liber de memoria

1304

109

 

Lectura Artis quae intitulatur Brevis practica Tabulae generalis

1304

110

 

Liber ad probandum aliquos articulos fidei catholicae per syllogisticas rationes

1304

111

 

Liber de significatione

1304

112

 

Liber de consilio

1304

113

 

Liber de investigatione actuum divinarum rationum

1304

114

 

Liber de praedestinatione et libero arbitrio

1304

115

 

Liber de praedicatione

1304

116

 

Liber de ascensu et descensu intellectus

1305

117

 

Liber de demonstratione per aequiparantiam

1305

118

Llibre de fine

Liber de fine

1305

119

 

Liber praedicationis contra judaeos

1305

120

 

Liber de Trinitate et Incarnatione

1305

121

Art breu

Ars brevis

1308

122

 

Ars brevis de inventione juris

1308

123

 

Liber de venatione substantiae, accidentis et compositi

1308

124

 

Ars generalis ultima

1305/8

125

 

Disputatio Raimundi christiani et Homeri saraceni

1308

126

 

Liber de centum signis Dei

1308

127

 

Liber clericorum

1308

128

 

Ars compendiosa Dei

1308

129

 

Liber de novis fallaciis

1308

130

 

Liber de aequalitate potentiarum animae in beatitudine

1308

131

 

Liber de investigatione vestigiorum productionis divinarum personarum

1308

132

 

Liber de experientia realitatis Artis ipsius generalis

1308

133

 

Liber de refugio intellectus

1308

134

 

Excusatio Raymundi

1308-9

135

Proverbis d’ensenyament

 

1309

136

 

Epistola Raymundi ad Regem Aragoniae

1309

137

 

De majori agentia Dei

1309

138

 

De convenientia fidei et intellectus in objecto

1309

139

 

De convenientia duodecim syllogismorum concludentium duos actus finales

1309

140

 

Liber de acquisitione Terrae Sanctae

1309

141

 

Liber de exemplo unissimae unitatis et volissimae voluntatis

1309

142

 

Liber de propriis et communibus actibus divinarum rationum

1309

143

 

Liber de esse Dei

1309

144

 

Liber de potestate divinarum rationum

1309

145

 

Liber de trinitate in unitate permansive in essentia Dei

1309

146

 

Liber de probatione quod in Deo sunt tres personae divinae et non plures neque pauciores

1309

147

 

Ars mystica theologiae et philosophiae

1309

148

 

Liber de perversione entis removenda

1309

149

 

Metaphysica nova et compendiosa

1310

150

 

Liber novus physicorum et compendiosus

1310

151

 

Liber de ente infinito

1310

152

 

Liber correlativorum innatorum

1310

153

 

Liber de praedestinatione et praescientia

1310

154

 

Liber de modo naturali intelligendi

1310

155

 

Supplicatio Raymundi venerabilibus et sublimis sacratissimae theologiae professoribus ac baccalariis studii Parisiensis

1310

156

 

De conversione subjecti et praedicati et medii

1310

157

 

Liber reprobationis aliquorum errorum Averrois

1310

158

 

Liber in quo declaratur quod fides sancta catholica est magis probabilis quam improbabilis

1310

159

 

Liber in quo declaratur quod fides sancta catholica est magis probabilis quam improbabilis

1310

160

 

Liber de possibili et impossibili

1310

161

 

De fallaciis quas non credunt facere aliqui, qui credunt esse philosophantes

1310

162

 

Disputatio Raymundi et Averroistae

1310

163

 

Liber natalis pueri parvuli Christi Jesu

1311

164

 

Liber lamentationis Philosophiae

1311

165

 

Liber contradictionis

1311

166

 

Liber de syllogismis contradictoriis

1311

167

 

Liber de divina unitate et pluralitate

1311

168

 

Sermones contra errores Averrois

1311

169

 

Liber de efficiente et effectu

1311

170

 

Liber facilis scientiae

1311

171

 

Liber de Deo ignoto et de mundo ignoto

1311

172

 

Liber de forma Dei

1311

173

 

Liber de divina existentia et agentia

1311

174

 

Liber de quaestione valde alta et profunda

1311

175

 

Liber de ente quod simpliciter est per se et propter se existens et agens

1311

176

Vida coetània

Vita coaetanea

1311

177

Del concili

 

1311

178

Llibre de la disputa de Pere i de Ramon, el Fantàstic

Liber disputationis Petri et Raimundi

1311

179

 

Liber de ente reali et rationis

1311

180

 

Liber de divina habentia

1312

181

 

Liber de ente simpliciter absoluto

1312

182

 

Liber de locutione angelorum

1312

183

 

Liber de participatione christianorum et saracenorum

1312

184

 

Liber differentiae correlativorum divinarum dignitatum

1312

185

 

Liber de quinque principiis

1312

186

 

Liber de novo modo demonstrandi

1312

187

 

Liber qui continet confessionem

1312

188

 

Liber de secretis sacratissimae Trinitatis et Incarnationis

1312

189

 

Liber de sermonibus factis de decem praeceptis

1312

190

 

Liber de septem sacramentis sanctae Ecclesiae

1312

191

 

Liber de Pater noster

1312

192

 

Liber de Ave Maria

1312

193

Llibre de virtuts e pecats

Liber de virtutibus et peccatis sive Ars major praedicationis

1313

194

 

Liber de septem donis Spiritus sancti

1313

195

 

De operibus misericordiae sermones

1313

196

Art abreujada de predicació

Ars abbreviata praedicandi

1313

197

 

Liber per quem poterit cognosci quae lex sit magis bona, magis magna et etiam magis vera

1313

198

 

De virtute veniali et vitali et de peccatis venialibus et mortalibus

1313

199

 

Testamentum Raymundi Lulli

1313

200

 

Liber de compendiosa contemplatione

1313

201

Llibre de consolació d’ermità

Liber de consolatione eremitarum

1313

202

 

Liber de definitionibus Dei

1313

203

 

Liber de accidente et substantia

1313

204

 

Liber de ente absoluto

1313

205

 

Liber de actu majori

1313

206

 

Liber de divinis dignitatibus infinitis et benedictis

1313

207

 

Liber propter bene intelligere, diligere et possificare

1313

208

 

Liber de medio naturali

1313

209

 

Liber de scientia perfecta

1313

210

 

Liber de infinita et ordinata potestate

1313

211

 

Liber de minori loco ad majorem

1313

212

 

Liber de infinito esse

1313

213

 

Liber de Trinitate trinitissima

1313

214

 

Liber de sanctitate Dei

1313

215

 

Liber de divina unitate

1313

216

 

Liber de inventione Dei

1313

217

 

Liber de quinque praedicabilibus et decem praedicamentis

1313

218

 

Liber de divina natura

1313

219

 

Liber de essentia et esse Dei

1313

220

 

Liber de creatione

1313

221

 

Liber de concordantia et contrarietate

1313

222

 

Liber de potestate pura

1314

223

 

Liber de intelligere Dei

1314

224

 

Liber de divina voluntate infinita et ordinata

1314

225

 

Liber de Deo majore et Deo minore

1314

226

 

Liber de affirmatione et negatione

1314

227

 

Liber de affirmatione et negatione

1314

228

 

Liber de fine et majoritate

1314

229

 

Liber de vita divina

1314

230

 

Liber de perfecto esse

1314

231

 

Liber de objecto finito et infinito

1314

232

 

Liber de memoria Dei

1314

233

 

Liber de multiplicatione quae fit in essentia Dei per divinam trinitatem

1314

234

 

Liber de perseitate Dei

1314

235

 

De ostensione per quam fides catholica est probabilis atque demonstrabilis

1313/4

236

Llibre de la ciutat del món

Liber de civitate mundi

1314

237

 

De sapientia Dei absoluta et ordinata

1313-4

238

 

Ars consilii

1315

239

 

Liber de Deo et suis propriis qualitatibus infinitis

1315

240

 

Liber de inventione majore

1315

241

 

Liber de agentia majore

1315

242

 

Liber de bono et malo

1315

243

 

Liber de majori fine intellectus, amoris et honoris

1315

244

 

Liber de Deo et de mundo

1315

245

 

Epistola Raymundi ad regem Aragoniae

1314

246

 

Opuscula tuniciana deperdita

1314-5

247

 

Liber de unitate majore

1314-5

248

 

Liber de essentia majori

1314-5

249

 

Liber de pertinentia majori

1314-5

250

 

Liber de objectatione majori

1314-5

251

 

Epistola Raymundi ad regem Aragoniae

1315

252

Carta als jueus de Barcelona

   

253

 

Ars navigandi

 

254

 

Liber de proprietatibus Dei

 

255

 

Liber de beatitudine

 

256

 

Liber de divina et individua majestate

 

Phantasticus. El cant de Ramon (El Documental TV3, 14 de març del 2008)
Nascut a Ciutat de Mallorques, Ramon Llull és una figura universal de la cultura catalana. Tot i així, encara és, per a molta gent, un desconegut. Aquest documental ens descobreix la figura de l’home que va voler escriure el millor llibre del món per combatre i convèncer dels seus errors els infidels. Va dedicar la seva vida a elaborar un mètode, a elucubrar un Art basat en el raonament. 

 

Qui va ser Ramon Llull? (Signes del Temps, TV3. 1 de novembre de 2015)
L’Any Ramon Llull s’ha convocat amb motiu del setè centenari de la mort del beat mallorquí. Escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor, missioner… són molts els qualificatius que es fan servir a l’hora de parlar de la figura més universal de la cultura catalana. Entrevista a Albert Soler, professor de literatura medieval de la UB i membre del Comitè Organitzador de l’Any Llull 2016.

qui-va-ser-ramon-llull_signes-del-temps

 

Ramon Llull: personatge, autoritat i il·luminat (Ateneu Barcelonès, 22 de maig de 2015)
Lola Badia, professora de Filologia de la UB i estudiosa de Llull, explica com aquest gran pensador del XIII va posar la seva prosa al servei d’un ideal: la conversió de la població al cristianisme mitjançant un complex sistema filosòfic. La seva monumental obra (més de 265 títols han arribat als nostres dies) encara avui crida l’atenció d’incomptables especialistes en literatura, filosofia i teologia de tot el món.


Ramon Llull, ciència i acció
(Viure i Escriure. Edu3.cat, TV3,  1996)
Lul·listes de relleu internacional -Lola Badia, Antoni Bonner, Fernando Domínguez, Jocelyn N.Hillgarth, Charles Lohr, Amador Vega- remarquen la importància de l’obra del beat a la història del pensament i de la literatura occidentals, així com l’actualitat extraordinària del missatge lul·lià.

 

Ramon Llull: de l’Ars Magna al càlcul d’acords (Residència d’Investigadors. 20 de juny de 2016)
El Dr. Carles Sierra (IIIA-CSIC) analitza el sistema de pensament lul·lià dins del cicle “Dilluns de Ciència: L’avui i el demà de la intel·ligència artificial”. Segons Sierra, l’Ars lul·liana és una peça clau en el desenvolupament del pensament artificial.


Ramon Llull, representacions gràfiques des de la complexitat (Complèxica 9, 23 de maig de 2016)
Albert Soler, estudiós de Llull i professor de la UB, parla de les representacions gràfiques lul·lianes i de com transmeten la complexitat del pensament i del sistema filosòfic de Llull.

 

Una presentación de Ramón Llull en vísperas de su 700 aniversario (Biblioteca Nacional de España, 9 d’octubre de 2015)
Julia Butiñá Jiménez s’aproxima a la figura de Ramon Llull, amb vocació de síntesi, per tal de donar-ne una idea general i fidedigna. La conferenciant s’ajuda de les reproduccions gràfiques contemporànies a Llull que il·lustraven la Vita coetanea, l’obra biogràfica que ell mateix va dictar. L’estudiosa també tracta la recepció espanyola de Llull dels últims anys i detalla els principals textos lul·lians conservats a les biblioteques de Madrid.


Escribir el mejor libro del mundo: Ramón Llull, maestro en la producción y distribución de libros (Biblioteca Nacional de España. 16 de febrer de 2016)
Antoni Bordoy —professor de la Universitat de les Illes Balears, especialista en Filosofia Antiga i Medieval, amb més d’una quarantena de publicacions sobre el tema—analitza un seguit de qüestions fonamentals al voltant de Llull, com ara la redacció de l’Ars, la predicació i la fundació de centres d’ensenyament per a missioners.


Conferència: Vida i obra de Ramon Llull (Blanquerna Centre Cultural. 25 de febrer de 2016)
Aquesta conferència proposa un recorregut per la vida de Llull, amb una atenció especial als seus títols més destacats (Llibre del gentil e dels tres savis, Romanç d’Evast e Blaquerna, Llibre de meravelles, etc.). Amb Joan Santanach, Comissari de l’Any Llull i Ferran Mascarell, Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid.


Ramon Llull (IB3 Televisió. Del 25 de novembre de 2015 al 27 de gener de 2016)
Una sèrie de sis capítols explora la figura de Ramon Llull, el mallorquí més universal. La sèrie és presentada per Joan Miquel Artigues i inclou entrevistes amb personatges destacats, gràfics il·lustratius, imatges úniques de la geografia lul·liana i connexions de Llull fins a l’actualitat. Tot plegat amb una aproximació polièdrica i temàtica.

 

Jo, Ramon Llull (TV3, 11 de setembre de 2016)
Jo, Ramon Llull és una docuficció que combina l’apassionant vida de Ramon Llull  i el món medieval que li va tocar viure. Jordi Bosch interpreta un Llull ancià que fa un repàs de la seva vida entre cristians i musulmans per demostrar al Papa les seves raons. Paral·lelament, el periodista Toni Tortajada ens porta pels escenaris reals de l’època de Llull i entrevista els principals experts en el que és considerat el primer català universal.

jo-ramon-llull_tv3


Sessió acadèmica d’homenatge al Beat Ramon Llull en el VII centenari de la seva mort (1316-2016) (Aula Magna, 25 d’abril de 2016)

L’Ateneu Universitari de Sant Pacià organitza aquesta jornada d’homenatge a Ramon Llull amb motiu de la seva beatificació. En un acte de més de dues hores, diverses veus aporten el seu punt de vista i coneixements al voltant de la vida i obra de Llull.

 

Bonus Llull a CatRàdio (Catalunya Ràdio, des del 4 d’abril de 2016)
Tretze entrevistes a tretze estudiosos i escriptors catalans que il·luminen la figura polièdrica de Llull des de punts de vista diversos. De Lola Badia a Enric Casassas, passant per Josep Batalla, Albert Soler o Francesc Serés.

bonus-llull


Folls per Llull. Ramon Llull en els seus llibres (Catalunya Ràdio, des del 29 de febrer de 2016)
Deu reportatges sobre les aventures literàries i vitals d’aquest gran geni de la nostra cultura i figura fascinant de l’edat mitjana europea: místic, pensador, missioner, poeta… Els reportatges, basats en obres de Llull, inclouen cites dels seus textos i opinions de lectors experts.


1994. “Homenots”: Ramon Llull (Catalunya Ràdio, 16 de maig, 2008)
Catalunya Ràdio ofereix un perfil biogràfic i intel·lectual d’un dels homenots més prominents de la cultura catalana: Ramon Llull. Descobreix els racons de la seva singular biografia.

Ramon Llull: En guàrdia! (Catalunya Ràdio, 25 de novembre de 2007)
Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d’Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, el programa repassa la influència de la figura de Ramon Llull en la cultura catalana, tant des d’una vessant històrica com des d’un punt de vista més lúdic i aventurer.

Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres (Catalunya Ràdio, des del 18 de juliol de 2016)
“Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres” és un espai que presenta i dirigeix Dolors Martínez amb la col·laboració de Joan Anton Ramoneda, que interpreta el savi mallorquí. L’espai, que s’emetrà diàriament fins al desembre a dos quarts de dues del migdia, ha tingut el suport de l’especialista en Ramon Llull Joan Santanach. La durada de cada espai és d’uns dos minuts.

 

© TRACES | Setembre 2016

Font: Miniatura Ars Magna Ramon Llull (Viagallica.com)

 

Ramon Llull

com a autor a TRACES

 

Ramon Llull

com a matèria a TRACES

A totes les històries de la literatura catalana, la figura de Llull ve sistemàticament admirada, més i tot potser per la seva entitat ‘literària’ stricto sensu, importantíssima, pel fet d’haver ‘creat’ la nostra prosa. D’haver-la creada, encara, ‘adulta’: amb una extraordinària flexibilitat sintàctica, amb un lèxic culte i esmolat, amb una capacitat expressiva –intel·lectualment– excepcional“.

Joan Fuster

"El cas de Ramon Llull”, Serra d'Or, núm. 280, gener de 1983, p. 45

En parlar del paper de Llull com a primera gran figura de la cultura catalana, convé precisar que, més que un literat com són Cervantes, Goethe, Shakespeare o Dante, Llull és l’autor del primer programa personal d’escriptura de l’àmbit cultural de la llengua catalana. […] Entendrem millor la figura de Ramon Llull si acceptem que per a ell la literatura no és mai una finalitat en ella mateixa, sinó un instrument expressiu i persuasiu, que fa accessibles continguts didàctics amb la finalitat de transmetre un poderós missatge salvífic. Es troba, doncs, sempre, al servei de l’Art, el cor de la missió de Llull. L’Art permet d’arribar de manera immediata a la «primera intenció», és a dir a conèixer, estimar i lloar Déu; la literatura adquireix sentit tan sols com a «segona intenció», com a instrument que fa possible la primera“.

Lola Badia, Joan Santanach i Albert Soler

"Llengua i literatura segons Ramon Llull”, Mot so razo, núm. 10-11, 2011-2012, p. 85

Totes les cerques guiades