Aurora Bertrana

“Un novel·lista, home o dona, amb seny, prudència, discreció, esperit pràctic i mà esquerra podrà escriure novel·les, editar-les, ser premiat en concursos i fins molt llegit pel públic, però no serà mai un bon novel·lista. Jo tenia, i tinc, la convicció que el seny i tots els accessoris de tan preciosa qualitat són una nosa per viure. El primer que s’ha de fer amb la vida és «viure-la»  i després, si de cas, «escriure-la»  amb coneixença de causa”.

Aurora Bertrana

Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (Barcelona: Pòrtic, 1975)

Aurora Bertrana 
(Girona 1892- Berga 1974)

Aurora Bertrana, nascuda a Girona l’any 1892, és una de les figures més singulars de la literatura catalana del segle XX. El seu esperit aventurer i la seva personalitat independent la van convertir en una gran coneixedora d’altres cultures i, sobretot, en una ferma defensora dels drets de la dona. Especialment coneguts són els seus llibres de viatges els quals van propulsar la construcció de la imatge literària d’una escriptora que es caracteritza per l’inconformisme, la curiositat i la perseverança.

Malgrat el seu interès pel món literari, Bertrana va rebre una educació essencialment musical i, sota la protecció de l’escriptora Carme Karr, va viatjar a Barcelona i a Ginebra per consolidar aquests coneixements. Durant l’estada a Suïssa, publica els seus primers textos a La Veu de Catalunya i és precisament al llarg d’aquesta etapa que viu el cúmul d’experiències que l’aniran convertint en la dona cosmopolita que es reflecteix en les seves obres.

L’any 1930, després d’una estada de tres anys a Tahití, surt a la llum Paradisos oceànics, un llibre atrevit que remou la societat de l’època i esdevé un èxit comercial que permet a l’escriptora fer-se un lloc com a intel·lectual a la Catalunya dels anys trenta. Tot i que va tractar diversos temes i conrear molts gèneres literaris com l’assaig, la traducció o la narrativa infantil, l’exotisme i els viatges van ser una constant en la seva obra. En aquesta línia es troben, entre d’altres, el recull de contes sobre la Polinèsia Peikea, princesa caníbal (1934), la novel·la d’aventures escrita conjuntament amb el seu pare Prudenci Bertrana L’illa perduda (1935) i el llibre de viatges El Marroc sensual i fanàtic (1936).  Gràcies a la repercussió de les seves obres, Bertrana es va convertir en un personatge públic i durant anys va participar en els cercles polítics i culturals catalans.

L’esclat de la guerra civil no va frenar el seu activisme però, finalment, va haver d’exiliar-se a Suïssa i allà va conèixer de primera mà les penúries de la postguerra europea. Impregnada d’aquesta realitat va donar forma a les novel·les Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958). Va retornar a Catalunya l’any 1948 i, malgrat l’ambient de repressió franquista, va aconseguir sorprendre de nou al públic amb Vent de grop (1967). Les seves Memòries, publicades en dos volums (1973 i 1975), són l’última gran obra de Bertrana i repassen la seva trajectòria vital i acaben de donar forma a una de les personalitats més potents i insòlites del segle XX. Va morir a Berga el mes de setembre de l’any 1974.

Text: Aïda Ayats
Font: AELC

Novel·la

Edelweiss. Barcelona: Mediterrània,1937.
Tres presoners. Barcelona: Albertí, 1957 / Barcelona: Club Editor, 2007.
Entre dos silencis. Traducció de Joan Sales. Barcelona: Aymà, 1958 / Barcelona: Club Editor, 1988 i 2006.
Ariatea. Barcelona: Albertí, 1960.
Fracàs. Barcelona: Alfaguara, 1966.
Vent de grop. Barcelona: Alfaguara, 1967.
La ciutat dels joves. Barcelona: Pòrtic, 1971.

Prosa

Paradisos oceànics. Barcelona: Proa, 1930 / Barcelona: La Sal, 1988 [introducció de M. Aurèlia Capmany] facsímil de l’edició de 1930 / Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1993 [introducció de Catalina Bonnín].
El Marroc sensual i fanàtic. Barcelona: Mediterrània, 1936 / Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1991 [amb pròleg de Maria-Antònia Oliver] / Barcelona: Columna, 2000 [pròleg de Maria-Antonia Oliver].
Memòries fins al 1935. Barcelona: Pòrtic, 1973.
Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 1975.
Memòries fins al 1935 i Memòries. Del 1935 fins al retorn a Catalunya. Girona: Diputació de Girona, 2013.

Narrativa 

Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics. Barcelona: Imp. La Ibèrica – C. Gisbert, 1934 / Alella: Pleniluni, 1980 / Barcelona: Lumen, 1991.
L’enamorada del silenci, dins VVAA: Tots els contes del premi Condal. Barcelona: Dalmau, 1963.

Narrativa infantil i juvenil

L’illa perduda [amb Prudenci Bertrana]. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1935 / Barcelona: Pòrtic, 1988.
Camins de somni. Barcelona: Albertí, 1955.
La nimfa d’argila: apunts sobre la infància fracassada d’un noi babau i sentimental. Barcelona: Albertí, 1959.
Oviri i sis narracions més. Pròleg de Domènec Guansé. Barcelona: Selecta, 1965.

Crítica literària o assaig

Prudenci Bertrana. Una vida. dins Prudenci Bertrana Proses bàrbares. Els herois. Barcelona: Vergara, 1965.
Prudenci Bertrana en la intimitat, dins Aurora Bertrana, Osvald Cardona i Josep Iglésies: En el centenari de Prudenci Bertrana: la vida, el llenguatge i l’àmbit geogràfic, Barcelona: Rafael Dalmau, 1968.

Traces. Febrer 2017

 Acte institucional de l’Any Bertrana (Lletres Catalanes, 1 de març, 2017)
Acte institucional de l’Any Bertrana celebrat el dia 1 de març al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

 

Lady travellers – Aurora Bertrana (1892-1974) (Televisió italiana Rai Storia, 14 de gener, 2017)
Aquest documental dedicat a Aurora Bertrana té com a fil conductor una entrevista a Mariàngela Vilallonga, catedràtica de filologia llatina a la Universitat de Girona i directora de la Càtedra universitària de Patrimoni Literari M. Àngels Anglada – Carles Fages de Climent.

 

 

© TRACES | Març 2017 |

Font: ©Biblioteca de Catalunya (D’ací d’allà. Vol. 20, Núm. 160, abril 1931)

Aurora Bertrana

com a autora a TRACES

Aurora Bertrana

com a matèria a TRACES

“Bertrana es va autoconstituir en un exemple perfecte d’intel·lectual femenina moderna per la simbiosi absoluta entre la seva vida, la seva personalitat i la seva literatura. Si la seva producció significava una contribució rellevant a les lletres catalanes en termes de gènere —en l’accepció literària (la prosa de viatges i la narració d’aventures situada en mons exòtics) i en l’accepció sexual (engruixia una nòmina de dones escriptores més aviat limitada fins aleshores i aportava una obra novedosa a la tradició femenina existent), la seva vida i el seu capteniment la convertien en un prototipus de la nova dona del segle XX”.

Neus Real

“De la xocolata amb melindros a la mostassa alemanya”, dins Aurora Bertrana: una dona del segle XX (Barcelona : Abadia de Montserrat, 2001), p. 34-35

Totes les cerques guiades