Gabriel Ferrater
«Quan escric poesia, l’única cosa que m’ocupa i em costa és de definir ben bé la meva actitud moral, o sigui la distància que hi ha entre el sentiment que la poesia exposa i el que en podríem dir el centre de la meva imaginació. Un dels motius que em fan escriure poesia és el desig de veure fins on podem aixecar l’energia emotiva del nostre llenguatge, i això ens duu a escollir temes insidiosos, molt aptes a subornar-nos i a obtenir de nosaltres un excés de participació. Pèrò no hi hem de consentir, i l’obligació primera del poeta davant d’un tema és de posar-lo al seu lloc, sense contemplacions.»
Gabriel Ferrater
Epíleg a Da nuces pueris. Barcelona: Les Quatre Estacions, 1960, p. 73.
Reproduït també a Gabriel Ferrater, Papers, Cartes, Paraules. A cura de Joan Ferraté. Barcelona: Quaderns Crema, 1986, p.18.
Gabriel Ferrater (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972)
Escriptor i lingüista.
Tingué els primers contactes amb les lletres en el medi familiar, puix que no anà a escola fins a 10 anys. Des del 1938 fins a l’ocupació alemanya s’estigué a Bordeus, on el seu pare era conseller del consolat d’Espanya, i allí cursà estudis d’ensenyament mitjà. Tornà a Catalunya, i a Barcelona cursà estudis de ciències exactes, que el feren apassionar per l’àlgebra. Vers el 1955 havia fet una gran amistat amb poetes com Riba, Gil de Biedma, etc., i es guanyava la vida escrivint sobre pintura i literatura i traduint i fent de lector d’editorials. El descobriment d’alguns escriptors anglesos (de Hardy a Auden i sobretot Shakespeare), alemanys (Brecht), francesos, italians i dels medievals (bàsicament Ausiàs Marc) el portà a escriure, en 1958-69, quasi tota la seva poesia publicada. El 1963 anà a Hamburg com a lector de l’editorial Rowohlt. En tornà a finals d’aquell mateix any, i es casà, a Gibraltar; es divorcià el 1969.
L’obra poètica consta de tres llibres: Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), recollits, amb algunes supressions i poques addicions, en Les dones i els dies (1968). L’aportació de Ferrater a la poesia catalana és l’observació detallada i despullada d’estupefaccions de l’experiència moral de l’home, al pol oposat de l’estètica romàntica. Bé que l’erotisme és una constant en la seva poesia, exposat amb una notable franquesa, la seva preocupació per definir la pròpia actitud moral —o sia, la distància que hi ha entre el sentiment que la poesia exposa i el que se’n podria dir el centre de la imaginació del poeta— aconsegueix, en poemes com In memoriam i Poema inacabat , de donar un dels testimoniatges més valuosos de la guerra civil i de les seves conseqüències.
Vers el 1963 cursà la carrera de filologia romànica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment fou professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona. La vocació lingüística de Ferrater no es pot deslligar de la poètica i matemàtica, car sabia fins a quin punt el treball del poeta pot dependre de l’interès pels mecanismes i les possibilitats de la llengua i del manlleu al rigor científic. Estudià els texts positivistes dels junggrammatiker , fins a arribar al transformacionalisme de Chomsky passant per l’estructuralisme de Meillet, Benveniste i Bloomfield, juntament amb Sapir, Bally i Kurylowicz. Traduí Language , de Bloomfield, i Cartesian linguistics , de Chomsky, obres per a les quals preparava una anotació adaptant la teoria al català. En 1969-72 publicà una sèrie d’articles lingüístics a Serra d’Or sota el títol ‘De causis linguae’, que tracten temes diversos; es destaquen l’esbós d’una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativotransformacional proposada per Chomsky i Halle i un estudi de les gramàtiques de Pompeu Fabra. Impartí també classes a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, a l’estiu del 1971, i part del curs 1971-72 a la Universitat de Barcelona sobre gramàtica transformacional del català, formulació que havia d’ésser la seva obra lingüística de més alè. Escriví articles de crítica, que foren publicats com a pròlegs d’edicions de Carner, de Foix i de Hölderlin, i traduí al català Der Prozess, de Kafka. En castellà havia traduït Hemingway, Weiss, Södeberg, Gombrich i Bierwisch.
Se suïcidà el 27 d’abril de 1972. Pòstumament, el seu germà, Joan Ferraté, li publicà un voluminós conjunt de texts —molts d’ells inèdits— en els reculls Sobre literatura (1979), La poesia de Carles Riba (1979), Sobre pintura (1981), Sobre el llenguatge (1981) i Papers, cartes, paraules (1986).
Font: Enciclopèdia Catalana
Poesia
Da nuces pueris. Barcelona: Josep Pedreira, Editor, 1960 (Les Quatre Estacions, 2) / Barcelona: Empúries, 1987 / Barcelona: Edicions 62, 1998
Menja’t una cama. Barcelona: Joaquim Horta Editor, 1962 (Signe de poesia i assaig, 7) / Barcelona: Edicions 62 – Empúries, 1997
Teoria dels cossos. Pròleg de Josep M. Castellet. Barcelona: Edicions 62, 1966 (Antologia Catalana, 21) Lletra d’Or 1967 / Barcelona: Empúries, 1989
Les dones i els dies. Barcelona: Edicions 62, 1968 (Cara i Creu, 10) Premi Crítica Serra d’Or de poesia 1976 / Barcelona: Edicions 62 – La Caixa, 1979; Edicions 62, 2010; Edicions 62, 2018 (a cura de Jordi Cornudella)
Vers i prosa. A cura de Jordi Cornudella i Joan Ferraté. València: Tres i Quatre (Eliseu Climent Editor), 1988 (L’Estel, 5)
Poema inacabat . A cura d’Oriol Ponsatí i Jordi Cornudella. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003
Prosa, assaig i crítica literària
Aproximaciones a la pintura de Miguel Villà. Barcelona: Laye, 1952
Sobre literatura: assaigs, articles i altres textos 1951-1971. A cura de Joan Ferraté. Barcelona: Edicions 62, 1979 (Cara i Creu, 26)
La poesia de Carles Riba. A cura de Joan Ferraté. Barcelona: Edicions 62, 1979 (L’Escorpí, 39)
Sobre pintura. A cura de Joan Ferraté. Barcelona: Seix Barral, 1981 (Biblioteca Breve, 477)
Sobre el llenguatge. A cura de Joan Ferraté. Barcelona: Quaderns Crema, 1981
Papers, cartes, paraules. A cura de Joan Ferraté. Barcelona: Quaderns Crema, 1986 (Sèrie Gran, 10)
Foix i el seu temps. A cura de Joan Ferraté. Barcelona: Quaderns Crema, 1987 (Assaig Minor, 1)
Vers i prosa. A cura de Jordi Cornudella i Joan Ferraté. València: Tres i Quatre (Eliseu Climent Editor), 1988 (L’Estel, 5)
Escritores en tres lenguas. A cura de José Manuel Martos. Barcelona: Antártida – Empúries, 1994 (La Caja de Pandora, 4)
Cartes a l’Helena i residu de materials dispersos. A cura de Joan Ferraté i José Manuel Martos. Barcelona: Empúries, 1995 (Biblioteca Universal Empúries, 75)
Noticias de libros. Barcelona: Península, 2000 (Ficciones, 28)
Tres prosistes. Joaquim Ruyra, Víctor Català i Josep Pla. A cura d’Oriol Ponsatí-Murlà. Barcelona: Empúries, 2010 (Biblioteca Universal Empúries, 238)
Curs de literatura catalana contemporània. A cura de Jordi Cornudella. Barcelona: Empúries, 2019 (Biblioteca Universal Empúries, 263)
Donar nous als nens. A cura de Marina Porras. Barcelona: Comanegra, 2022
Novel·la
Un cuerpo, o dos. Amb José María de Martín. Barcelona: Sirmio, 1987 (Biblioteca Menor, 2)
Gabriel Ferrater i la seva obra
Articles de i sobre Gabriel Ferrater
Parts de monografia (capítols, miscel·lànies, actes de congressos) sobre Gabriel Ferrater
Monografies
Estudis
la poesia (la veu poètica, la poesia de l’experiència,…)
l’assaig
la crítica literària i la crítica artística
la traducció
la lingüística
la ideologia literària
els motius literaris: desig, silenci, mort, pietat, cambra, riure, identitat, canibalisme, etc.
Gabriel Ferrater i el realisme històric
Òrbites:
Gabriel Ferrater i Joan Ferraté
Gabriel Ferrater i Carles Riba
Gabriel Ferrater i Josep Carner
Gabriel Ferrater i Salvador Espriu
Gabriel Ferrater i J.V. Foix
Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma
Gabriel Ferrater i José Agustín Goytisolo
Gabriel Ferrater i Helena Valentí
Premi Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrate de poesia
Simposi Gabriel Ferrater, in memoriam
Gabriel Ferrater a la Viquipèdia
Gabriel Ferrater a l’Enciclopèdia Catalana
Gabriel Ferrater a Música de Poetes
Gabriel Ferrater a la Poeteca (Fundació Mallorca LiteRàriA)
Gabriel Ferrater: Corpus Literari Digital (Càtedra Màrius Torres)
Gabriel Ferrater: Corpus Literari Ciutat de Barcelona
Fons Gabriel Ferrater (Biblioteca del Centre de Lectura de Reus)
Zona Gabriel Ferrater (Biblioteques Municipals de Reus)
Propostes didàctiques sobre poemes de Gabriel Ferrater (Viu la Poesia)
De l’amor i del temps (Gabriel Ferrater musicat per Joan Artigas)
Gabriel Ferrater a Catorze.cat
ARTICLES I BLOGS
Un fres de móres negres: Apunts sobre Gabriel Ferrater (Blog sobre Gabriel Ferrater d’Enric Blanes)
Carlota Rubio: 5 claus de l’Any Ferrater (Núvol)
Andreu Jaume: Ferrater, un llegat que encara batega (política&prosa)
Pep Antoni Roig: La pàtria de Gabriel Ferrater explicada als qui la neguen (ElNacional.cat)
Montserrat Serra: El perquè de Gabriel Ferrater. Una conversa amb Jordi Cornudella (Vilaweb)
Bernat Bella: Ferrater, 45 anys “In Memoriam” (Tot Sant Cugat)
Jordi Amat: “Ferrater era trágicamente conciente de no capitalizar su talento” (elDiario.es)
Ma. Ángeles Cabré: Gabriel Ferrater en su desmesura (Letras Libres)
David Castillo: Gabriel Ferrater, reportatge en el record (El Punt Avui)
Taula Rodona: Gabriel Ferrater, un professor excel·lent i singular (Associació Gabriel Ferrater. 27 d’abril, 2022)
Amb Mila Segarra, Enric Sullà i Jordi Cornudella.
Presentació del poemari Da nuces pueris de Gabriel Ferrater (Centre de Lectura de Reus. 12 d’abril, 2022)
Any Gabriel Ferrater: Presentació de l’edició il·lustrada de poemari, a càrrec d’Eduard Arnal (editor), Alba Domingo (il·lustradora) i Fina Masdéu (prologuista).
Celebració del Dia Mundial de la Poesia, dedicat a l’Any Gabriel Ferrater (Centre de Lectura de Reus. 21 de març, 2022)
Celebració del Dia Mundial de la Poesia, dedicat a l’Any Gabriel Ferrater. Amb la col·laboració de l’Associació Gosar Poder i la participació de l’INS Gabriel Ferrater.
Acte institucional d’obertura de l’any Gabriel Ferrater | REUS (Teatre Bartrina. 24 de febrer, 2022)
Qüestió de fons. 177 – L’any Gabriel Ferrater (Canal Reus TV. 18 de febrer, 2022)
Aquest any es commemoren 50 anys de la mort de Gabriel Ferrater i 100 anys del seu naixement, per aquest motiu, se celebra l’any Ferrater. Parlem de la figura del poeta reusenc amb el filòleg i traductor, Josep Murgades, Montserrat Corretger, historiadora de la literatura, i David Figueres, president de Gosar Poder.
Marina Porras i Andreu Subirats comenten Ferrater (Associació Gabriel Ferrater. 8 de febrer, 2022)
Gil de Biedma i Ferrater, per Carlota Casas (Associació Gabriel Ferrater. 1 de juliol, 2021)
«El Reus que va fer a Gabriel Ferrater» (Centre de Lectura de Reus. 21 de març, 2021)
Acte commemoratiu del 135è aniversari de la Cambra de Comerç de Reus. Conferència a càrrec de l’escriptor Jordi Amat.
Pervivència de Gabriel Ferrater (Ateneu Barcelonès. 14 de setembre, 2018)
Conversa i lectura de poemes de Les dones i els dies. Amb Maria Cabrera, poeta; Jaume Coll Mariné, poeta i contrabaixista del grup de pop-rock “Obeses”; Jordi Cornudella, poeta i editor, i Núria Martínez-Vernis, poeta. Presenta: Joan Safont, ponent de la Secció.
Conferencia de Justo Navarro – Gabriel Ferrater. Por una poesía sensata (Facultad de Poesía Valente. 16 de novembre, 2017)
Conferencia impartida por el escritor y traductor Justo Navarro. Presenta José Manuel de Amo. Esta conferencia forma parte del Ciclo Académico de la Facultad de Poesía José Ángel Valente, que este año lleva por título “La amistat del braç: la generación del 50”.
Imprescindibles: Gabriel Ferrater (RTVE. 21 de març, 2014)
El documental aborda la figura y la obra de un excelente crítico literario, conferenciante, poeta y escritor, que en la última etapa de su proceso creativo se entregó a la lingüística, la última pasión de su inteligencia, para posteriormente terminar suicidándose antes de cumplir los cincuenta.
Metrònom Ferrater (Televisió de Catalunya i Bellveure. Gener 2010)
Aquest documental, dirigit per Enric Juste, ens permet acostar-nos a la complexa figura d’un dels intel·lectuals més rellevants de la cultura catalana del segle XX i ho fa, sobretot, parlant de les múltiples facetes de la seva tasca creativa i científica, així com de pinzellades de la vida personal de Gabriel Ferrater a partir dels testimonis de familiars i amics, de filmacions i fotografies procedents de diversos arxius, tant familiars com institucionals.
© TRACES | Maig 2022 |
«Ferrater llegeix amb una penetració admirable, cercant sempre d’entendre el sentit del text i de fer-nos-el entendre; és una lectura que sovint parafraseja i que presta una atenció limitada als problemes formals, tot i les referències constants a la llengua literària dels escriptors analitzats. Però és quan interpreta que Ferrater aconsegueix cotes més altes; hi ajuda el fet que, en relacionar l’obra o l’escriptor amb contextos successius i més amplis, en determinar les línies de producció i adquisició de sentit, Ferrater demostra una percepció formidable i una cultura vastíssima (…). Davant d’una obra, Ferrater usa dades històriques i biogràfiques, parafraseja o tradueix a termes d’experiència moral, relaciona amb la llengua literària, la tradició i la cultura; el resultat és un discurs crític rigorós i sòlid, molt ben articulat».
Enric Sullà
“Sobre la crítica literària de Gabriel Ferrater”, Els Marges, Núm. 18-19 (1980), p. 114-115
Totes les cerques guiades
