Jesús Moncada

“La mirada irònica de Moncada, el seu somriure entremaliat d’un cronista digne successor dels dos Honorats, d’aquell que prenia el cafè i de l’altre que s’estimava més un vaset de rom, ens ajuda a veure amb uns altres ulls el passat de la nostra topografia personal i ens ensenya a riure de tot cor de l’estupidesa humana, que és igual arreu.”

Simona Škrabec

“'Camí de sirga' que no es pot recórrer a peu”, Els Marges, núm. 76, Primavera 2005, p. 105-118

Jesús Moncada i Estruga
(Mequinensa 1941 – Barcelona 2005)

Jesús Moncada i Estruga va néixer l’1 de desembre de 1941 a Mequinensa, Baix Cinca. Amb vocació d’escriptor des de ben jove, al llarg de la seva vida va bastir l’obra que fa que se’l consideri un dels millors escriptors de la segona meitat del segle XX de les lletres catalanes.

El 1953, Jesús Moncada va partir de Mequinensa per anar a estudiar el batxillerat i Magisteri a Saragossa, ciutat en què va viure fins al 1958. Va ser al col·legi Santo Tomás de Aquino on va rebre el seu primer premi literari, per la recreació que va fer d’una llegenda que té l’origen en l’espai que ocuparia després gran part de l’obra moncadiana: la seva vila natal, Mequinensa.

En haver acabat els seus estudis exercí de mestre durant uns anys fins que se’n va anar a Barcelona buscant la possibilitat de dedicar-se professionalment a les seves dues passions: la literatura i la pintura. Així va ser com començar a Montaner i Simon, editorial en la qual treballaria des dels anys seixanta fins al seu tancament el 1981. Al departament de producció de l’editorial va topar amb un altre dels altres grans de la literatura catalana del moment, Pere Calders, que el va guiar i esperonar perquè comencés a presentar-se a concursos literaris. Després d’haver-se presentat al premi Joan Santamaria amb Històries de la mà esquerra i altres narracions i haver-lo guanyat (1971), la seva carrera d’escriptor començava a encaminar-se. També la seva obra plàstica anava trobant lloc a algunes exposicions d’arreu de Catalunya, però la impossibilitat de dedicar-se a ambdues disciplines tan detingudament i meticulosament com desitjava, va fer que s’acabés decantant per la literatura. Després del tancament de Montaner i Simon, combinà l’ofici d’escriptor amb el de traductor per a l’editorial La Magrana.

Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992), Estremida memòria (1997)  són les tres novel·les que té publicades. Com a contista, li van ser publicats els reculls Històries de la mà esquerra i altres narracions (1981), El cafè de la granota (1985), Calaveres atònites (1999) i Contes (2001). També li va ser publicat un recull d’articles, Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003). La seva obra ha estat traduïda a més de vint llengües. Ha rebut premis tan destacats com el Joan Crexells (1988 i 1997), el Premi Ciutat de Barcelona (1989), el Premi Crítica Serra d’Or de novel·la (1989 i 1998), el Premi Nacional de la Crítica (1989) i el Premi de les Lletres Aragoneses (2005). El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Va morir a Barcelona el 13 de juny de 2005, ara fa 10 anys.

Fonts:
AELC
Jesús Moncada: Espais literaris
Xènia Bussé: “Els Jesús Moncada per conèixer” (Serra d’Or, núm. 665, maig 2015, p. 36-40)

OBRA NARRATIVA

Camí de sirga. Barcelona: La Magrana, 1988
La galeria de les estàtues. Barcelona: La Magrana, 1992
Estremida memòria. Barcelona: La Magrana, 1997

NARRATIVA BREU

Històries de la mà esquerra i altres narracions. Barcelona: Gràfiques Diamant, 1973: Barcelona : La Magrana, 1981
El Cafè de la Granota. Barcelona: La Magrana, 1985
Calaveres atònites. Barcelona: La Magrana, 1999
Contes. Barcelona: La Magrana, 2001

CRÍTICA LITERÀRIA O ASSAIG

Cabòries estivals i altres proses volanderes. Fraga : Calaceit : Institut d’Estudis del Baix Cinca : Associació Cultural del Matarranya, 2003

TRADUCCIONS DE JESÚS MONCADA

Jesús Moncada i les traduccions

Anònim, Educació secreta, obra anònima, Barcelona: La Magrana, 1993. Traducció signada amb el pseudònim Palemó Llamborda.

Anònim. Una Dama victoriana, obra anònima, Barcelona: La Magrana, 1995. Traducció signada amb el pseudònim Gualteri Llumdivina.

Apollinaire, Guillaume: Les proeses d’un jove don Joan. Barcelona: La Magrana, 1988; 1995

Bourdel, P. du, La senyoreta de Mustelle i les seves amigues.  Barcelona: La Magrana, 1988. Traducció signada amb el pseudònim Benigne Rosselló.

Chimo,  Les paraules de Lila. Barcelona: La Magrana, 1997. Traducció signada amb el pseudònim Fídies Pamboli.

Cortada i Sala, Joan, Llorenç. Barcelona: Curial, 1987

Crébillon, Claude Jolyot de, Retaule dels costums del temps. Barcelona: La Magrana, 1989. Traducció signada amb el pseudònim Metodi Cefalònia

Donville, Disbauxes. Barcelona: La Magrana, 1996. Traducció signada amb el pseudònim Pius Pi.

Dumas, Alexandre, El comte de Montecristo. Barcelona: La Magrana, 2002

Duponchel-Hankey, L’Escola de les amants. Barcelona: La Magrana, 1994. Traducció signada amb el pseudònim Màxim Petit.

Hardellet, André, Feixugues, lentes… Barcelona: La Magrana, 1989. Traducció signada amb el pseudònim Gedeó Ge.

Hoffmann, E.T.A, Sor Monika. Barcelona: La Magrana, 1992. Traducció signada amb el pseudònim Gaudemi Gelabert.

Mairobert, Pidansat de, Confessió de la senyoreta Safo. Barcelona: La Magrana, 1992. Traducció signada amb el pseudònim Petroni Santapau.

Malte, Léo, Carrer de l’estació. Barcelona: La Magrana, 1991

Martin du Gard, Roger, Confidència africana. Barcelona: La Magrana, 1995

Saint Amour, Hippolyte, Memòries d’una puça. Barcelona: La Magrana, 1997. Traducció signada amb el pseudònim Jeremies Flit.

Schröeder-Devrient, Wilhelmine, Memòries d’una cantant alemanya.  Barcelona: La Magrana, 1988. Traducció signada amb el pseudònim Pitàgoras Fontcalda.

Verne, Jules, Els fills del Capità Grant. Barcelona: La Magrana, 1996

Verne, Jules, L’illa misteriosa. Barcelona: La Magrana, 2001

Verne, Jules, La volta al món en vuitanta dies. Barcelona: La Magrana, 2000

Vian, Boris, Tots el morts tenen la mateixa pell. Barcelona: La Magrana, 1993

Vian, Boris, Mort als lletjos. Barcelona: La Magrana, 1994. Traducció signada amb el pseudònim Baldomer Cerdanyola.

Walter, Osman, El fiacre. Barcelona: La Magrana, 1998. Traducció signada amb el pseudònim Indíbil Tastaboires.

SOBRE JESÚS MONCADA I LA SEVA OBRA

Entrevistes a Jesús Moncada

Estudis sobre l’obra de Jesús Moncada

Els espais literaris de l’obra de Jesús Moncada

Jesús Moncada i Mequinensa

La ironia en l’obra de Jesús Moncada

La llengua literària de Jesús Moncada

La recepció de l’obra de Jesús Moncada

Jesús Moncada i Pere Calders

Jesús Moncada. La veu viva I (Ajuntament de Mequinensa, març 2015)
‘Jesús Moncada. La veu viva’: inclou una glossa de la figura de Moncada a càrrec de Marc Biosca i la lectura i teatralizació de textos de l’escriptor, amb la  participació dels grups de lectura de la Biblioteca Pública de Lleida i de Mequinensa i de les compayies Remember Company d’Alcarrás i Garbinada Teatre de Mequinensa.


Jesús Moncada. La veu viva II (Ajuntament de Mequinensa, març 2015
)


Alexandria, amb Jesús Moncada (Canal 33, octubre 2011
)
Màrius Serra conversa amb l’escriptor Jesús Moncada del seu llibre “Camí de Sirga”.


La Mequinensa de Jesús Moncada, en imatges (TV3, Telenotícies. Juny 2005)
Fa gairebé quaranta anys, el poble vell de Mequinensa va quedar submergit sota les aigües del pantà de Riba-roja. El record d’aquells carrers ha quedat retratat en les pàgines de “Camí de sirga”, la novel·la de Jesús Moncada, i en unes imatges inèdites que el mateix escriptor va rodar. La seva germana les ha descobert. Les imatges complementen la seva tasca per preservar la història de les Terres de l’Ebre a través de la narració. moncada_tv3

Vídeos sobre l’escriptor a “Espais Literaris de Jesús Moncada”
La pàgina recull entrevistes al mitjans de comunicació i l’opinió dels traductors de l’obra de Jesús Moncada a diverses llengües: Judith Willis (anglès), Simona Šrabec (eslovè), Bernard Lesfargues (francès), Krisztina Nemes (hongarès), Adri Boon (neerlandès), Witold J. Maciejewski (polonès) i Igor Marojevic (serbi).

moncada_videos

© TRACES | Juliol 2015

Jesús Moncada

com a autor a TRACES

Jesús Moncada

com a matèria a TRACES

“Es diu sovint que Moncada feia una literatura de la memòria (i em sembla encertat, tot i que una mica obvi: quina literatura no inclou la memòria al seu fonament?), però potser val la pena matisar una mica més per dir que, en el cas de Moncada, es tracta de la memòria més fonda, que és la memòria dels morts.”

Sebastià Alzamora

“Calaveres atònites”, Avui, 17 juny de 2005, p. 21

Totes les cerques guiades