Maria Barbal

Quantes “Maries Barbals” hi ha en els seus textos? Quants períodes de canvi reconeix que ha sofert la seva literatura? Quines creu que serien les obres cruïlla, si n’hi ha alguna?

«Si hagués de dir ara sense pensar gaire, faria una primera part on hi ha quatre llibres que serien molt propers als món del Pallars i als temes de la guerra civil i de la immigració; quatre o cinc llibres si incloem Camins de Quietud, que és un llibre dedicat a pobles del Pallars. Aquest seria un grup. Després ve un altre grup que jo diria d’expansió —Emma, Ulleres de sol, fins i tot diria Carrer Bolívia. Llibres amb temes que també m’interessen molt i que, d’alguna manera, tenen enllaços amb el primer grup, perquè això sempre és així. I després un altre període que és ara, d’una maduresa de persona ja gran que beu de l’anterior i que continua. Però potser sí que es podrien fer tres grups tenint en compte també les edats: trenta —quaranta— cinquanta i seixanta, més o menys. Tot això és una mica relatiu. I ja et dic, sempre hi ha lligams; entre Carrer Bolívia i Càmfora, per exemple, hi ha molt clarament el tema de la família i la immigració. I una sí, és una família del Pallars que van a Barcelona i una altra és una família de Linares que van a Barcelona. No és la mateixa situació però sí que hi ha temes molt propers en aquests dos llibres. Per tant, mai hi ha un trencament absolut i radicals dels lligams; en altres paraules, no hi ha tres persones diferents que estan escrivint, responent a la primera pregunta, sinó que és una trajectòria amb matisos naturalment diferents però amb un lligam comú.»

Maricel Oró-Piqueras

"Escriure és viure amb més intensitat": conversa sobre la creativitat i el pas del temps amb Maria Barbal, Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies, Núm. 9 (2019), p. 91-100

Maria Barbal (Tremp, setembre 1949)

El 1964 passà a viure a Barcelona per a cursar el batxillerat. Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona (1971), es dedicà professionalment a la docència al segon ensenyament. Es donà a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (1985, premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), història d’un desarrelament que té com a punt de referència el seu Pallars nadiu, on ambientà la seva obra fins a la dècada de 1990. De Pedra de tartera, publicada a Laia, se’n faran més de seixanta edicions, setze traduccions a altres idiomes (2018 i dues adaptacions teatrals.

Ha publicat també els reculls de contes La mort de Teresa (1986), Pampallugues (1986), Ulleres de sol (1994), Bari (1998), La pressa del temps (2010) i Cada dia penso en tu (2013), les novel·les Mel i metzines (1990), Càmfora (1992, premi de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de literatura 1993), Cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999, premi Cavall Verd-Blai Bonet 2000), Bella edat (2003), País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005), Emma (2008), En la pell de l’altre (2014), L’amic escocès (2019) i Tàndem (premi Josep Pla 2021), a més del llibre Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu (2001), i l’obra teatral L’helicòpter (2000).

L’any 2001 fou guardonada amb la Creu Sant Jordi, el 2009 amb el premi Memorial Jaume Fuster de l’AELC, el 2010 amb el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català i el 2021 amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Els manuscrits de la seva obra literària es conserven al Fons Maria Barbal de la Biblioteca de Catalunya.

Fonts: Enciclopèdia Catalana i AELC

NOVEL·LA

Pedra de tartera. Barcelona: Laia, 1985.
Mel i metzines.
Barcelona: La Magrana, 1990.
Càmfora.
Barcelona: La Magrana, 1992.
Escrivia cartes al cel.
Barcelona: Edicions de La Magrana, 1996.
Carrer Bolívia.
Barcelona: Edicions 62, 1999.
Cicle de Pallars. Barcelona: La Magrana, 2002.
Bella edat. Barcelona: Edicions 62, 2003.
País íntim. Barcelona: Columna, 2005.
Emma. Barcelona: Columna, 2008.
En la pell de l’altre. Barcelona: Columna, 2014.
A l’amic escocès. Barcelona: Columna, 2019.
Tàndem. Barcelona: Destino, 2021.

NARRATIVA BREU

La mort de Teresa. Barcelona: Empúries, 1986.
Pampallugues. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991.
Ulleres de sol. Barcelona: La Magrana, 1994; Barcelona: Columna, 2008.
Bari. Barcelona: La Magrana, 1998.
La pressa del temps. Barcelona: Columna, 2010.
Cada dia penso en tu. Barcelona: Columna, 2011.
Dolça companyia, cara sol·litud. Barcelona: Labutxaca, 2013.

NARRATIVA INFANTIL I JUVENIL

Des de la gàbia. Madrid: Edelvives, 1992.
Espaguetti Miu. Barcelona: La Magrana, 1995; Barcelona: Barcanova, 2008.

PROSA

Camins de quietud: Un recorergut literari per pobles abandonats del Pirineu. Barcelona: Edicions 62, 2001.

TEATRE

L’helicòpter. Barcelona: Edicions 62, 2000.

SOBRE MARIA BARBAL I LA SEVA OBRA

Entrevistes a Maria Barbal
Els contes de Maria Barbal
Les novel·les de Maria Barbal

La ideologia literària de Maria Barbal
Els personatges de la seva obra
Els espais literaris (el Pallars, els Pirineus, Barcelona…)
El tractament literari, les tècniques, l’estil, la veu narrativa
La llengua literària
Alguns temes i motius: la guerra civil, la identitat, la memòria, la mort, la dona, el silenci,…

Maria Barbal: “No he paït el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes” (Diari Ara, 22 d’abril de 2021)
Presentació del llibre Tàndem a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm.

 

Del Pallars al món. Taula Rodona amb Maria Barbal i les seves traductores (Acció Exterior RI i Transparència. 20 d’abril, 2021)
Conversa entre l’escriptora Maria Barbal i les seves traductores a l’italià, l’eslovè, l’anglès, el serbi, l’hongarès, l’occità, el castellà i el neerlandès. Les conferenciants parlen sobre el procés de traducció de les obres, així com la situació de la literatura i la cultura catalana als països en qüestió. Modera el debat: Izaskun Arretxe, Directora de l’Àrea de Literatura de l’Institut Ramon Llull.

 

L’entrevista a Maria Barbal (Ràdio Tremp, 14 d’abril de 2021)

 

Maria Barbal presenta “Tàndem” (Ona Llibres, 24 de març de 2021)
Maria Barbal, acompanyada per Marc Artigau, presenta “Tàndem” a la Llibreria Ona

 

Maria Barbal. Tot el temps del món (TV3, 11 de març de 2021)
Parlem amb Maria Barbal de la felicitat, de la maduresa, de l’ofici d’escriure, de la seva evolució i és clar, de l’origen de tot: Pedra de tartera.

 

“Als pobles s’ha viscut amb por durant molts anys”, Maria Barbal, escriptora (“Molt personal”, Canal Taronja Central. 25 de juny, 2021)
Maria Barbal va ser coneguda pel públic l’any 1985 gràcies a Pedra de Tartera, un dels grans long sellers de la literatura catalana. Un llibre que ha superat les 60 edicions i que ha venut més de 300.000 exemplars. Amb A l’Amic Escocès ha tornat al seu escenari natal, el Pallars, i a la Guerra Civil.

 

Maria Barbal: de ‘Canto rodado’ a ‘A mi amigo escocés’ (Centre Cultural Llibreria Blanquerna. 29 de maig, 2019)
Taula rodona amb Maria Barbal, escriptora, Gustavo Martín Garzo, escriptor i Xavier Pla, catedràtic de literatura. Modera: Emili Rosales, editor

 

Diàlegs literaris: Maria Barbal + Clara Queraltó (Biblioteca de Catalunya. 5 d’octubre, 2015)
L’escriptora Bel Olid condueix aquest diàleg a través dels quals un escriptor ja consagrat i un altre que inicia la seva carrera conversen sobre les lectures que els han influït, com s’inspiren en el moment de començar una obra, com es documenten, quina és la seva metodologia de treball, què els ha donat o què esperen de la seva dedicació a la literatura.

 

Donasses: Maria Barbal (Institut Català de les Dones. 30 de gener de 2017)
Entrevista amb l’escriptora Maria Barbal dins de la sèrie “Donasses” produïda per l’Institut Català de les Dones, dirigida per la periodista Sandra Balagué i emesa per VilawebTV

 

“Escriure impostors”, Maria Barbal i Javier Cercas (MOT 2016) (MOT. Festival de Literatura. 17 d’abril, 2016)
El personatge Enric Marco (Barcelona, 1921) s’ha convertit en l’impostor per excel·lència. La seva controvertida representació del paper de deportat al camp de concentració Flossenbürg (Alemanya) és a la base de dues novel·les aparegudes gairebé simultàniament l’any 2014. Maria Barbal (Tremp, 1949) reconstrueix a En la pell de l’altre la figura velada de l’impostor, mentre que Javier Cercas (Ibahernando, Càceres, 1962) la situa en el centre mateix d’una de les seves “historias reales” a la novel·la El impostor.

 

Entrevista a Maria Barbal, escriptora (Cicle “Amb ulls de dona”) (Ateneu Barcelonès, 29 de setembre de 2015)
Presenta: M. Àngels Cabré, escriptora i directora de l’Observatori Cultural de Gènere. Amb el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català de les Dones i la Institució de les Lletres Catalanes.

 

Entrevista a Maria Barbal (PEN Català, juny 2015)
Maria Barbal, autora de “Pedra de tartera”, conversa amb Carme Arenas, coordinadora dels actes de commemoració del 30è aniversari de la publicació de la novel·la.

 

30 anys de “Pedra de Tartera” (PEN Català, 10 de juny de 2015)
Audiovisual sobre la novel·la de Maria Barbal en commemoració del 30è aniversari de la seva publicació. ©Jordi Llorens

 

Maria Barbal i Ramon Solsona – Conversa (Endrets – Geografia Literària dels Països Catalans, 16 de juny, 2014)

Temps per fer i desfer. Originals i edicions de Maria Barbal (Exposició a la Biblioteca de Catalunya. Del 10 de març al 15 d’abril, 2014)
L’exposició és una mostra del donatiu que l’escriptora va fer a la Biblioteca de Catalunya l’any 2010, dels seus originals i dels seus esborranys. Aquesta documentació variada il·lustra tant la seva evolució literària com també el curós treball de documentació que s’amaga
darrera la seva prosa precisa i planera.

 

Maria Barbal: l’escriptor del mes (L’Arxiu de la Paraula. Cicle l’Escriptor del mes, 1993)

© TRACES | Maig 2021 |

Foto: ©ACN (Nació Digital)
Maria Barbal

com a autora a TRACES

Totes les cerques guiades