Prudenci Bertrana

“I ara parlem una mica del periodista subaltern. En qüestió de categoria abunden els aspirants a escriptors. Un aspirant a escriptor, tant pot ésser jove com vell, com casat, com solter. Un aspirant a escriptor té la mateixa gana i gasta la mateixa roba i el mateix calçat que els aspirants a grans càrrecs i prevendes, però cobra un jornal de murcià propens a secundar les ordres de la FAI. Si pot passar-se amb la mesada que li dóna el diari, és que no té criatures ni malalties (…), en menjar en taula de marbre sense estovalles ni tovalló i en entendrir alguna dona del carren. Viurà la bohèmia autèntica i finirà en satíric rebentador i en pispar estilogràfiques i paraigües dels companys, que és un mitjà com un altre d’assolir fama. Altrament, es veurà obligat a cercar una ocupació suplementària, i si amb una ocupació en té massa per fer la seva obra en puresa, què passarà amb dues?”

Prudenci Bertrana

Fragment d’%22El calvari d’un escriptor”, conferència pronunciada el 22 de maig de 1933 a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i reproduïda al Diari Mercantil (24-27 de maig, 1933).

Prudenci Bertrana
(Tordera, 1867 – Barcelona, 1941)

Fill d’un propietari rural, estudia batxillerat a Girona i un any d’enginyeria industrial a Barcelona. S’hi instal·la a partir de 1911 i hi exerceix de periodista i de professor de pintura. Dirigeix L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia i col·labora amb El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya. Escriu la seva primera novel·la, Violeta, el 1899 i diversos relats breus durant els primers anys del segle XX.  El 1906 publica Josafat, la novel·la que havia estat presentada a la Festa de la Bellesa de Palafrugell i havia disputat al premi a L’home bo, de Josep Pous i Pagès, per al qual s’havia inclinat el jurat«per raons morals».
Més tard, veuran la llum les novel·les Nàufrags (1907), Jo! Memòries d’un metge filòsof (1925), Tieta Claudina (1929), L’illa perduda (1935) i, sobretot, la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols, formada per les novel·les L’hereu (1931), El vagabund (1933) i L’impenitent (1939). També publica reculls de contes com La lloca vídua i altres contes (1905), Els herois (1920) o El meu amic Pellini i altres contes (1923). 
President dels Jocs Florals de Girona el 1935 i dels de Barcelona el 1936, publica encara En Rossinyol que jo he tractat (1937). L’any 1965 Selecta publica les Obres completes i, a partir del 1968, apareix per subscripció popular el premi de novel·la que porta el seu nom.

NOVEL·LA

Josafat. Palafrugell: Joanola i Ribas, 1906 / Barcelona: Imp. L’Avenç Gràfic, 1923 / Barcelona: Edicions 62, 1971 / Barcelona: Barcanova, 1990 / Girona: Universitat de Girona, 2012 / Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2014 (a cura de Xavier Pla).

Nàufrags. Barcelona: E. Domenech, 1907 / Barcelona: Proa, 1930 / Barcelona: Edicions 62, 1986 / Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2015 (a cura d’Oriol Ponsatí-Murlà).

L’illa perduda. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1920 / Barcelona: Pòrtic, 1988.

Jo! Memòries d’un metge filòsof. Barcelona: Llibreria Catalònia,1925 / Barcelona: Edicions 62, 1978 / Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2015 (a cura de Guillem Molla; introducció de Víctor Pérez).

Tieta Claudina. Barcelona: Mentora, 1929 / Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2015 (a cura d’August Rafanell).

L’Hereu. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1931 / Barcelona: Selecta, 1947 / Barcelona: Edicions 62, 1990 / Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2016.

El vagabund. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1933 / Barcelona:Selecta, 1965 / Barcelona: Planeta, 1988 / Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2017.

L’impenitent. Barcelona: Dalmau i Jover, 1948 / Barcelona: Destino, 1988.

Violeta. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2013 (a cura de Guillem Molla).

NARRATIVA BREU

Tard! Mataró: Imp. F. Horta, 1903.

Crisàlides. Barcelona: L’Avenç, 1907.

Proses bàrbares. Barcelona: Societat Catalana d’Edicions, 1911 / Barcelona: Bruguera, 1984.

La lloca de la vidua i altres narracions. Barcelona: Societat Catalana d’Edicions, 1915.

Els Herois. Barcelona: Editorial Catalana, 1920.

La Bassa roja: una aventura en l’estepa. Barcelona: Imp. l’Avenç Gràfic, 1923.

El meu amic Pellini i altres contes. Barcelona: Editorial Catalana, 1923.

L’orgue del diputat. Barcelona: Imp. l’Avenç Gràfic, 1924.

El desig de pecar. Barcelona: Imp. L’Avenç Gràfic, 1924 / Barcelona: Edicions 62, 1988.

Una nit de nuvis al bosc. Barcelona: [s.n.], 1924.

L’Ós benemèrit i altres bèsties. Barcelona: Edicions Enllà, 1932 / Barcelona: Lumen, 1980.

Contes. Barcelona: Edicions 62, 1981.

Bestiaris. Barcelona: Edicions 62, 1990.

Tots els contes. Edició d’Agnès Prats. Introducció de Xavier Pla. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2016.

TEATRE

Josep II rei: drama en 2 actes.

Els atropellats: comèdia en tres actes. 1918; Barcelona: El nostre teatre, 1935.

¡Enyorada solitud!: comèdia en dos actes. Barcelona: Impr. Ràfols., 1918.

Les ales d’Ernestina: drama en tres actes.La Novel·la Teatral Catalana (Barcelona), núm. 47, 1921.

La dona neta: comèdia en tres actes. Barcelona: R. Durán Alsina, 1924.

El comiat de Teresa: comèdia en tres actes. Barcelona: Llibreria Verdaguer, 1932.

El fantasma de Montcorb: comèdia en tres actes. Barcelona: Llibreria Millà, 1933.

Els aprensius: farsa en un acte; Josep II, rei. Barcelona: Llibreria Millà, 1934.

ASSAIG

La locura de Álvarez de Castro [amb Diego Ruiz]. Girona: Impremta Dalmau, 1910.

En Rossinyol que jo he tractat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Publicació de l’Institut del Teatre, núm. 15, 1937.

Dibuixant Bertrana: pintar després de Bertrana (Òmnium Gironès, 21 de març, 2017)
Taula Rodona organitzada per Òmnium Gironès i Cultura de la Generalitat de Catalunya, dins de les activitats de l’Any Bertrana. Amb: Glòria Granell, filòloga, especialista en l’obra de Prudenci Bertrana; Agnès Prats, filòloga, editora de Prudenci Bertrana, i Jordi Falgàs, historiador de l’art, director de la Fundació Rafael Masó. Modera: Gemma Clarissó.

 

Dibuixant Bertrana: Reviure Bertrana (Òmnium Gironès, 21 de març, 2017)
Taula Rodona organitzada per Òmnium Gironès i Cultura de la Generalitat de Catalunya, dins de les activitats de l’Any Bertrana. Ponents: Toni Sala, escriptor Xavi Puebla, director de cinema, adaptador de Josafat, Miquel Martín, escriptor Modera: Oriol Ponsatí-Murlà.

 

Oriol Ponsatí-Murlà: Prudenci Bertrana: l’urbanita bàrbar (Cicle “El meu clàssic”, Institució de les Lletres Catalanes, 31 de març, 2017)
Oriol Ponsatí, escriptor i comissari de l’Any Bertrana, imparteix la conferència “Prudenci Bertrana: l’urbanita bàrbar”, dins el cicle  “El meu clàssic”, un programa de la Institució de les Lletres Catalanes que vol fomentar la lectura fent servir de prescriptors als nostres escriptors actuals.

 

 

Acte institucional de l’Any Bertrana (Lletres Catalanes, 1 de març, 2017)
Acte institucional de l’Any Bertrana celebrat el dia 1 de març al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.


Maria Barbal: Josafat de Prudenci Bertrana: el desig de crear (Ateneu Barcelonès, 2006)

Conferència sobre la novel·la escrita per Prudencia Bertrana l’any 1906, Josafat, en plena època del modernisme català. Es tracten temes com l’heroi, la natura o l’individu i la massa. El protagonista Josafat, prové d’una família pagesa, i això fa que també es presenti la dualitat món rural-món urbà.

 

Jordi Castellanos: Homenatge a Prudenci Bertrana als 40 anys de la seva mort (Ateneu Barcelonès, 1981) 
Conferència organitzada per la Secció de Literatura i Lingüística de l’Ateneu Barcelonès, en que l’autor parla sobre la vida i la obra de Prudenci Bertrana.

 

Josafat (TVE, 1976), amb Ovidi Montllor
Aquesta producció de TVE Catalunya va ser dirigida per Mercé Vilaret i interpretada per Ovidi Monllor, Maife Gil, Àngels Moll, Jordi Serrat, Joan Borràs, Alfred Lucchetti, i amb adaptació de Josep Maria Benet i Jornet. Es va emetre a la ‘Segona cadena’ de TVE el 13 de desembre del 1976. Posteriomemnt es va reemtre el setembre del 1983


© TRACES | Abril 2017

Prudenci Bertrana

com a autor a TRACES

Prudenci Bertrana

com a matèria a TRACES

“Amb la instrumentalització de la seva imatge pública, Bertrana se servia d’estratègies retòriques per donar més versemblança a la seva obra, per associar-la a una veritat personal. És a dir, en la seva literatura, s’hi fa molt present un ethos identificable i diferenciat d’altres escriptors de l’època: una veu narrativa d’arrel romàntica, entre ingènua i despreocupada, d’ironia benèvola i amb un sarcasme desencaixat, amb complexitat psicològica evident, una violència i un erotisme més que explícits, i un gust per l’emoció i la impressió subjectiva. Presentant-se com un narrador sincer i apassionat, però alhora rude, tosc, poc sofisticat i fins i tot violent, Bertrana pretenia donar una pàtina d’autenticitat i, sobretot, de credibilitat a la seva literatura. Aquestes estratègies antiintel·lectuals responien a la voluntat d’un veritable escriptor amb majúscules com ho era Bertrana, el qual –acabés vencent o fracassant en la seva aposta– era molt més conscient del que pretenia mostrar sobre el funcionament de les regles de la literatura de la seva època.”

Xavier Pla

“La novel·la de la vida de Prudenci Bertrana. La seva posició en la literatura catalana contemporània”, Revista de Girona, núm. 301, març-abril 2017, p. 72-73

Totes les cerques guiades