Bartomeu Rosselló-Pòrcel
“Si ho mirem amb calma, amb l’esguard tradicional, l’evolució de Rosselló- Pòrcel és inversa a la considerada normal: un pintor, un músic o un poeta en els seus inicis titubeja, cerca la seva personalitat a través d’altres i acaba trobant la seva veu, una forma, uns accents personals que el fan inconfusible. En canvi, Rosselló-Pòrcel, a través de la seva obra, sembla que procedeixi al revés: és a dir, en el primer llibre, Nou poemes, hi ha un to que s’inicia, es consolida en el Quadern de sonets —entre el conceptisme i la poesia pura—, i, de sobte, en Imitació del foc, tot això es trenca en mil bocins i apareixen tants de Rosselló-Pòrcels com poemes hi ha en el llibre. En això, crec que és moderníssim. […] Aquesta diversitat essencial no existia en la poesia catalana del seu temps.
Aquesta va esser i és la gran aportació de Rosselló-Pòrcel, allò que el fa per sempre un valor inqüestionable en la línia de la nostra lírica.”
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Palma de Mallorca 1913 – el Brull 1938)
Bartomeu Rosselló-Pòrcel neix a Palma el 13 d’agost de 1913. El 1923 ingressa a l’Institut de Palma, on és alumne de Gabriel Alomar. Becat per la Diputació de les Illes Balears, el 1931 marxa a Barcelona per cursar la carrera de Filosofia i Lletres a Barcelona. Llicenciat amb premi extraordinari, el 1935 marxa a Madrid per doctorar-se en l’estil de Gracián i treballar de professor a l’Escola Plurilingüe. Una mostra de la seva voluntat de vehicular la poesia mallorquina als cercles castellans és l’edició que va dur a terme el 1930, Antología de poetas mallorquines, que també prologa i parcialment tradueix. A l’esclat de la guerra es troba a Madrid, mentre prepara les oposicions per càtedra d’institut. Mor d’una tuberculosi el 1938 al sanatori del Brull, Osona. La seva prematura i sobtada mort contribuïren a la seva mitificació com a símbol d’una generació perduda.
En vida li són publicats Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934). La culminació de la seva obra poètica arriba amb el pòstum Imitació del foc (1938), caracteritzat per la seva àmplia diversitat estilística i la presència d’imatgeria ígnia. Sovint s’ha considerat la seva moderna i singular poesia una mostra de ruptura amb la tradicionalista Escola Mallorquina, malgrat que aquesta interpretació ha estat matisada per estudiosos que neguen la radicalitat d’aquesta ruptura. Rosselló-Pòrcel també es dedica a la traducció: del francès tradueix El Prometeu mal encadenat d’André Gide, l’anònim Nicoleta i Aucassí i Història del soldat de Charles-Ferdinand Ramuz; del llatí deixa inacabada la traducció de Verrines de Ciceró. La seva obra crítica consta de Notas a Guillén i En torno a la poesía de Quevedo.
Font principal: Enciclopèdia Catalana, AELC i Història de la literatura catalana, volum X (Barcelona: Ariel, p. 301-309)
Obra
SOBRE L’OBRA
POESIA
Nou Poemes. Barcelona : Impremta Altés, 1933
Quadern de sonets. Barcelona: Nagsa, 1934
Imitació del foc. Barcelona : Edicions de la Residència d’Estudiants, 1938 / Barcelona : Edicions 62, 1991
TRADUCCIONS
El Prometeu mal encadenat. André Gide. Barcelona : Edicions de la Rosa dels Vents, 1937; Quaderns Crema, 1982
Nicoleta i Aucassí. Anònim medieval francès. Palma de Mallorca : Caixa de Balears , 2001
Bartomeu Rosselló-Pòrcel: estudis
Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu
Motius literaris de Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(l’àngel, la mort, el foc, el vent, la llum, la dama que es pentina, la creació poètica…)
Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Recepció de la literatura
Bartomeu Rosselló-Pòrcel: cartes i epistolaris
(Gabriel Alomar, Miquel Àngel Colomar, Salvador Espriu, Gabriel Fuster i Mayans, Josep M. López-Picó, Joan Llacuna, Joan Mascaró…)
Les influències de Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Postsimbolisme, la Generació del 27, el Barroc, la poesia popular, Carles Riba, Paul Valéry, Gabriel Alomar, Jorge Guillén, Rainer Maria Rilke…) i Bartomeu Rosselló-Pòrcel en l’obra d’altres autors (Joan Llacuna, Salvador Espriu, Bartomeu Fiol, Maria-Mercè Marçal, Josep Palau i Fabre…)
Bartomeu Rosselló-Pòrcel a l’AELC
Bartomeu Rosselló-Pòrcel a Lletra
Bartomeu Rosselló-Pòrcel a Mag Poesia
Bartomeu-Rosselló-Pòrcel a Endrets, Geografia lierària dels Països Catalans
Josep Bargalló, “El sonet a l’obra de Rosselló-Pòrcel”
Montserrat Serra, “Bartomeu Rosselló-Pòrcel, símbol d’una generació perduda (Vilaweb Lletres)”
Maria del Mar Bonet presenta l’obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel cantada i musicada (324.cat)
Biel Mesquida recita “A Mallorca durant la guerra civil” (Parcs de Catalunya – Diputació de Barcelona – ILC, setembre 2012)
Dins el programa poètic ‘Poesia als parcs’, promogut per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.
L’empremta de Rosselló-Pòrcel (TV3, telenotícies, abril 2012)
Sobre l’ exposició a l’històric Col·legi Major Ramon Llull de Barcelona, residència d’estudiants, on Rosselló-Pòrcel va viure durant els anys d’universitari.
Inici de campana: Rosselló Pòrcel (Televió de Catalunya, Canal 33, 2006)
Especial del programa “Tons: poesia per cantar”, amb recull de poemes del poeta recitats i cantats per diversos artistes.
Primera part
Dia de la poesia catalana a Internet (Catalunya Ràdio, Març de 2013)
Podcast, àudios i vídeos del programa dedicat a Rosselló-Pòrcel, en el Dia de la poesia catalana a Internet
Música de poetes (UOC, 2007)
Recull de poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, musicats per Maria del Mar Bonet: “A Mallorca, durant la guerra civil”, “En la meva mort”, “Inici de campana” i “Sóller”
© TRACES | Abril 2013 | Revisió: setembre 2014