Marià Villangómez Llobet
(Ciutat d’Eivissa 1913 – 2002)

Poeta i traductor. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1933), inicia els estudis de lletres el 1935, estudis que abandona el 1938 en ser destinat al front. Fou mestre durant vint-cinc anys a Palma, a Cornellà de Llobregat i a Eivissa. Apareixen els primers poemes en diaris i revistes dels anys trenta com Diario de Ibiza, L’Almanac de les Lletres i La Nostra Terra. Publica nou poemaris: Sonetos mediterráneos (1945), Terra i somni (1948), Elegies i paisatges (1949), Els dies (1950), Els béns incompartibles (1954), Sonets de Balansat (1956, premi de poesia de les Festes Pompeu Fabra de Cantonigròs 1955), Ceguesa de l’estel (1956), inclòs a La miranda (1958), El cop a la terra (1962), i Declarat amb el vent (1963). El 1986 apareixen els tres volums de tota la seva obra poètica a càrrec d’Edicions del Mall. Destaca també com a traductor de poesia, tasca que inicia amb Versions de poesia moderna (1971), i continua, entre d’altres, amb Recull de versions poètiques (1974), Darrers versos i altres poemes, de Jules Laforgue (1979), Poemes, de Guillaume Apollinaire (1983), Trenta-quatre poemes, de W.B.Yeats (1983), Isabel o el test d’alfàbrega i La vigília de Santa Agnès, de John Keats (1984), Altres ales sobre una veu, amb poemes de Leopardi, Baudelaire, Valéry, etc. (1985), i Vint-i-un poemes de Thomas Hardy (1988). El 1991 l’editorial Columna publica les seves versions de poesia en tres volums. En prosa escriu L’any en estampes (1956) i les síntesis Llibre d’Eivissa (1957) i Eivissa. La terra, la història, la gent (1974), D’adés i d’ahir (1998), Parlar i escriure (1994), i El llambreig en la fosca (2000). És autor també d’un Curs d’iniciació a la llengua (1972), d’una multitud d’articles i opuscles, i d’obres i adaptacions teatrals, signant a voltes amb el pseudònim de Marc Arabí, entre les quals destaca Les germanes captives (1998, premi Cavall Verd el 1999).

Se li atorga la Creu de Sant Jordi (1984) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1989). El 1995 la Universitat de les Illes Balears l’investeix doctor honoris causa.

Font principal: Enciclopèdia Catalana