Antoni M. Badia i Margarit
«És una evolució inevitable, almenys des del segle XVIII, i em sembla de primera: cal que molts sàpiguen molt sobre molt poc. […] Perfecte: resignadament perfecte, què hi farem, això és la ciència, siga la biologia o la filologia. Allò que s’ha acabat, però, allò que sembla impossible, és que algú sàpiga molt sobre moltes coses. I això era el Dr. Badia i Margarit: un savi que sabia molt sobre moltes coses. Tant, i sobre tantes coses, que si algú repassa simplement la seua bibliografia –els seus llibres i treballs innombrables en els camps de la lingüística històrica, la teoria gramatical, la lingüística estructural i comparativa, la dialectologia o la sociolingüística– és quedarà fascinat i astorat davant dels aproximadament sis-cents títols. Des de la relació entre el romanç i el llatí (un article deliciós del que en podríem dir “sociolingüística medieval”) fins a la llengua dels barcelonins, o els volums sòlids de gramàtica i de gramàtica històrica. El Dr. Badia devia ser l’últim filòleg que sabia tant, i sobre tantes coses, que ja ens semblarà per sempre inconcebible. A més de ser un mestre excepcional, mestre de mestres, que, a partir de la seua càtedra a Barcelona –que ocupà joveníssim, als vint-i-vuit anys– havia de retornar la dignitat i el crèdit universitari a la filologia catalana, i havia de salvar-ne la continuïtat acadèmica i el desenvolupament científic sota el franquisme. Sense ell, el desert de les dècades de postguerra, en aquest el camp extens de la nostra filologia seria un buit immens.»
Estudis i assajos
Los complementos pronominalo-adverbiales derivados de IBI e INDE en la Península Ibérica. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1947.
Estudios de fonética y fonología catalanas [amb Armando de Lacerda]. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1948.
Contribución al vocabulario aragonés moderno. Saragossa: Estación de Estudios Pirenaicos, 1948.
Programa de gramática histórica de la lengua española. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1948.
El habla del Valle de Bielsa (Pirineo Aragonés). Barcelona: Instituto de Estudis Pirenaico, 1950.
Gramática histórica catalana. Barcelona: Noguer, 1951.
Gramática catalana. Madrid: Gredos, 1962.
Llengua i cultura als Països Catalans. Barcelona: Edicions 62, 1964.
La Llengua dels barcelonins: resultats d’una enquesta sociològico-lingüística. Barcelona: Edicions 62, 1969.
La llengua catalana ahir i avui. Barcelona: Curial, 1973.
Cap a una sociolingüística catalana. Lleida: Instituto de Estudios Ilerdenses, 1976.
Vint-i-cinc anys d’estudis sobre la llengua i la literatura catalanes (1950-1975). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1976.
Ciència i passió dins la cultura catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1977.
Formulari administratiu aplicat especialment a la universitat. Barcelona: Curial, 1979.
La formació de la llengua catalana: assaig d’interpretació històrica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981.
Gramàtica històrica catalana. València: Tres i Quatre, 1981.
Llengua i societat: etapes de la normalització. Barcelona: Indesinenter, 1982.
Llengua i poder. Textos de sociolingüística catalana. Barcelona: Laia, 1986.
La llengua catalana: un procés multisecular. Sant Cugat del Vallès: Anthropos, 1988.
Sons i fonemes de la llengua catalana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1988.
Llavor de futur: vuit anys de Rectorat de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989.
Gramàtica de la llengua catalana: descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.
Les Regles d’esquivar vocables i la «qüestió de la llengua». Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1999.
Moments clau de la història de la llengua catalana. València: Universitat de València, 2004.
Apologia i vindicació de la llengua catalana. Valencia: Universitat de València, 2004.
Entre manuscritos y encuestas: trabajos sobre el aragonés y el catalán de Aragón. Zaragoza: Alabrada Ediciones, 2016.
ANTONI M. BADIA I MARGARIT I LA LLENGUA
– la història de la llengua
– la gramàtica històrica
– la sociolingüística
– la ideologia lingüística
– la normativa de la llengua
– els tractats gramaticals
– la codificació lingüística i la llengua estàndard
– la variació lingüística
– els registres lingüístics
– les llengües romàniques i la romanística
– els atles lingüístics
– el lèxic
– l’onomàstica
– la llengua literària
ANTONI M. BADIA I MARGARIT I LES INSTITUCIONS
– la universitat
– la Secció Filològica de l’IEC
ESTUDIS EN HONOR A ANTONI M. BADIA I MARGARIT
– Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit
(8 volums, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984-1988; només articles de temàtica sobre filologia catalana):
– Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit
(3 volums, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995-1996; només articles de temàtica sobre filologia catalana):
Antoni M. Badia i Margarit a l’AELC
Recull d’articles d’Antoni M. Badia i Margarit (IEC)
Bibliografia sobre Antoni M. Badia i Margarit. Bibliografies Selectives del Centre de Documentació de Política Lingüística
Bibliografia d’obres d’Antoni M. Badia i Margarit. Bibliografies Selectives del Centre de documentació de Política Lingüistica
Fons personal Antoni M. Badia i Margarit a la Biblioteca de Catalunya
Antoni M. Badia i Margarit a la Viquipèdia
Antoni M. Badia i Margarit a l’Enciclopèdia Catalana
Exposició “Badia i Margarit, 100 anys” (UB)
Exposició “Antoni M. Badia i Margarit. El lingüista optimista” (UAB)
Antoni M. Badia i Margarit (Societat d’Onomàstica)
Antoni M. Badia i Margarit (Datos BNE)
Antoni M. Badia i Margarit, Doctor Honoris Causa (URV)
Antoni M. Badia i Margarit. Doctor Honoris Causa (UV)
Antoni Badia i Margarit a Endrets. Geografia literària dels Països Catalans
ARTICLES I BLOGS
Rafael Roca, Òscar Pérez: “Entrevista a Antoni Maria i Margarit” (Revista Saó)
Joan Francesc Mira: “La humanidad del doctor Badia” (El País)
Brauli Montoya Abat: “En els cent anys d’Antoni M .Badia i Margarit (1920-2020)” (Nosaltres La Veu)
Griselda Oliver i Alabau: “Una cartografia lingüística del domini català” (Núvol)
Jaume Corbera Pou (El do de la paraula): “Antoni Mª Badia i Margarit, l’elegància de la llengua”, i “Antoni Mª Badia i Margarit, dialetòleg”
Aureli Argemi: “Antoni Maria Badia i Margarit, veu per al català a Europa” (Nationalia)
José Enrique Gargallo Gil: “Necrología: Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014)
“Badia i Margarit: el català no morirà” (Catorze.cat)
Antoni Badia i Margarit (Entrevista d’Isabel Quiñones, UNED)
Badia i Margarit, ciència i passió al servei de la llengua catalana. Directe (11 de novembre, 2020)
Conferència a càrrec de Carles Duarte, comissari de l’Any Badia i Margarit, lingüista, poeta i gestor cultural i educatiu. La conferència tracta de la vida i de l’obra d’un lingüista amb una profunda vinculació a la Garrotxa i que va fer una contribució fonamental a l’estudi i la projecció de la llengua catalana.
#TestimonisBadiaiMargarit (DGPL, Maig 2020)
Sèrie de vídeos sobre el filòleg i lingüista a càrrec de coneixedors de la figura i l’obra de Badia i Margarit. Iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística en el marc de la commemoració de l’Any Badia i Margarit.
Homenatge a Antoni M. Badia i Margarit (IEC, 6 de setembre de 2011)
En el marc de la vint-i-quatrena edició del Congrés Internacional del Consell Internacional de Ciències Onomàstiques (ICOS), el 6 de setembre de 2011 es va retre homenatge al lingüista i membre de la Secció Filològica de l’IEC Antoni M. Badia i Margarit, de qui es va destacar la seva aportació en l’àmbit de l’onomàstica.
(S)avis: Antoni M. Badia i Margarit (TV3, 5 d’octubre de 2019)
Núria Solé conversa amb un dels filòlegs més importants de Catalunya, el doctor Antoni M. Badia i Margarit, a la seva segona casa: la Universitat de Barcelona. El doctor Badia ha passat gairebé mig segle en aquesta institució, primer com a alumne, després com a professor i catedràtic i, finalment, com a rector. També és el lloc on va viure la repressió franquista i on va decidir lluitar a través de l’ensenyament de la llengua catalana en una universitat que l’any 1939 “feia pena”.
Acte d’homenatge al Dr. Antoni Badia i Margarit (Paranimf de la UB, 13 de desembre de 2007)
Antoni M. Badia i Margarit: Tres lecciones sobre la lengua catalana (Cicle de conferències. Fundació Juan March. Novembre 1987)
Àudios del cicle «Tres lecciones sobre la lengua catalana», que Badia i Margarit va impartir a la Fundación Juan March el novembre de1987: «Descripción de la lengua», «Formación e historia» y «La situación actual». Aquí podeu llegir un resum del cicle.
© TRACES | Novembre 2020

Foto: ©Julián Martín (EFE)
«Molta gent m’ha definit com un especialista en gramàtica històrica. I tenen part de raó. Però, ben mirat, jo em definiria com una mica tastaolletes. De fet, sempre he tirat cap a àmbits d’estudi inèdits, mogut pel desig que les diverses metodologies s’expressessin en català. En aquesta línia estic orgullós d’haver aconseguit que l’estructuralisme, per dir-ho d’alguna manera, parlés català. Com també d’haver-me dedicat a la fonètica experimental, la sociolingüística, la toponímia o la dialectologia.» «Per principi, els intel·lectuals de la llengua no hem de defugir els debats que se susciten entorn d’allò que és, al cap i a la fi, el nostre objecte d’estudi. Ben al contrari: ens hem d’afrontar conscients del nostre paper i de la nostra responsabilitat, i amb independència de les conjuntures i de les circumstàncies del moment. Ha arribat un punt, avui dia, que en nom del que s’anomena “políticament correcte”, un concepte absolutament ambigu i imprecís, s’emparen moltes actituds oportunistes o claramanet dimissionàries. Però, malgrat tot, no podem acceptar resignadament aquesta situació. Hi ha en joc, en el fons, una qüestió de dignitat científica elemental.»