Feliu Formosa
“Com que he fet tantes coses, jo crec que em definiria com un poeta i dietarista. És a dir, com un escriptor de no ficció, que he publicat una dotzena de llibres de poesia. Jo vaig començar a escriure poesia l’any 1972, quan ja tenia 38 anys i una trajectòria considerable en el món del teatre, que és el que més m’interessava. El que passa és que la traducció sempre és al fons de les activitats, i n’és l’estímul. És l’activitat damunt la qual se sustenta tota la resta, perquè és una font de llenguatge, és una manera de conèixer la literatura i d’utilitzar-la per a la pròpia creació. I sempre m’ha servit.” (p. 17)
Com definiria, però, la seva poesia?
“Sempre dic que hi ha quatre paraules que la defineixen: cultura, experiència, metàfora i música. La meva poesia és molt musical, sempre.” (p. 21)
L’any 2002, per la seva dedicació a l’escena catalana li va ser atorgat el premi Nacional de Cultura de teatre. A partir d’aleshores es dedica a enllestir la publicació de la seva obra poètica reunida que, sota el títol Darrere el vidre. Poesia 1972-2002, veurà la llum a Edicions 62/Empúries l’any 2004. Més recent encara és la continuació dels seus diaris, A contratemps (Perifèric Edicions, 2005), una circumstància que ha posat de nou l’autor entre els prosistes més destacats de la nostra literatura. D’altra banda, arran de la seva activitat com a actor, dramaturg i traductor teatral, el 2003 es va publicar el llibre d’homenatge Feliu Formosa, teatre i paraula, a càrrec de Laura Fernández.
Entre els guardons per la seva obra, destaquen: la Creu de Sant Jordi, 1988, atorgada per la Generalitat de Catalunya, el premi Carles Riba, el premi Ciutat de Barcelona, el premi d’honor de l’Institut del Teatre o el premi de la Institució de les Lletres Catalanes, de literatura infantil i juvenil. Però a més de l’obra pròpia s’ha de recordar que Feliu Formosa s’ha dedicat intensament a la traducció de textos literaris i que ha rebut en aquest àmbit diverses distincions, entre elles el premi nacional de traducció del Ministeri de Cultura.
És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i ha sigut degà de la Institució de les Lletres Catalanes.
Font: Feliu Formosa a l’AELC
POESIA
Albes breus a les mans. Pròleg de Josep M. Carandell. Barcelona: Proa, 1973
Llibre de les meditacions. Barcelona: Edicions 62, 1973
Raval. Barcelona: Edicions 62, 1975
Cançoner. Barcelona: Vosgos, 1976
Llibre dels viatges . Pròleg d’Agustí Bartra. Barcelona: Proa, 1978
Si tot és dintre. Barcelona: Crítica, 1980
Semblança . Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1986
Amb efecte (amb Joan Casas i Fuster) . Barcelona: Empúries, 1987
Pols al retrovisor (amb Joan Casas i Fuster). València: Tres i Quatre, 1989
La campana de vidre. Barcelona: Cafè Central, 1991
Impasse. Barcelona: Cafè Central: Eumo, 1992
Per Puck. Pròleg de Jordi Coca. Barcelona: Columna, 1992
Al llarg de tota una impaciència. Barcelona: Edicions 62, 1994
Immediacions. Barcelona: Edicions 62 / Empúries, 2000
Cap claredat no dorm. Pròleg d’Antoni Martí. Lleida: Pagès Editors, 2001
Darrere el vidre. Poesia 1972-2002. Pròleg d’Enric Sullà. Barcelona: Edicions 62 / Empúries, 2004
Centre de brevetat. Barcelona: Meteora, 2006
Núvols d’acer. Amb pintures d’Albert Novellon. Terrassa: l’autor, 2008
Pedra insòlita (amb Sandra Morera). Fotografies i pròleg d’Anna Vila. Barcelona: Meteora, 2009
PROSA
El present vulnerable. Diaris I (1973-1978). Barcelona: Laia, 1979
A contratemps. Diaris. Introduccióde Xulio Ricardo Trigo. Catarroja: Perifèric Edicions, 2005
El somriure de l’atzar. Diaris II. Catarroja: Perifèric Edicions, 2005
Sala de miralls. Catarroja: Perifèric Edicions, 2012
Sense nostàlgia. Barcelona: Proa, 2015
TEATRE
L’encens i la carn. Barcelona: Edicions 62, 1968
Cel·la 44. Barcelona: Edicions 62, 1970
El miracle de la vaca cega. Lleida : Pagès Editors, 1998
No hauries d’haver vingut. Revista Artilletres, 2007
INFANTIL I JUVENIL
Faust. Barcelona : Proa, 1989
Les nits del Llamp. Barcelona : La Magrana, 1996
CRÍTICA LITERÀRIA O ASSAIG
Per una acció teatral. Barcelona: Edicions 62, 1970
L’auca del senyor Esteve (dins Guia de lectura catalana contemporània. Barcelona: Edicions 62, 1973)
TRADUCCIÓ
Ideologia literària de Feliu Formosa
Feliu Formosa i el teatre independent
Feliu Formosa i Bertolt Brecht
AUTORS TRADUÏTS PER FELIU FORMOSA
Anton Txèkhov
Feliu Formosa a Poetarium (Institut Ramon Llull)
Feliu Formosa a la Gran Enciclopèdia Catalana
Feliu Formosa (Col·lecció Homenatges, Ajuntament de Terrassa)
Antoni Martí Monterde: Feliu Formosa (Col·lecció Retrats, AELC)
Roser Pros entrevista a… Feliu Formosa (Tarragona21.cat)
Laia Carbonell: Entrevista a Feliu Formosa (Llibròfags)
Entrevista amb el poeta, dramaturg i traductor Feliu Formosa, 37è premi d’Honor de les Lletres Catalanes, per una obra literària de referència.
Aparador de poesia. Feliu Formosa, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (Com Radio, Febrer 2014)
La Paraula Viva: Feliu Formosa (Vilaweb TV, agost 2008)
Entrevista amb Feliu Formosa de la sèrie ‘La paraula viva’, de l’exposició ‘Cultura catalana, singular i universal’, que es va veure l’octubre del 2007 dins la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Imatges cedides per l’Institut Ramon Llull.
Veus Literàries: Feliu Formosa (Edu3.cat, 2006)
Feliu Formosa (Sabadell, 1934) es defineix modestament com un “tastaolletes” en referir-se a les seves activitats polifacètiques. Per un cantó, s’ha dedicat intensament al teatre, tant independent com professional: ha fundat grups escènics, ha fet d’actor i de director i ha exercit de professor de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Altrament ha excel·lit en la traducció literària, sobretot de textos alemanys, amb més d’un centenar de títols traduïts, principalment de dramaturgs, però també de novel·listes i poetes.
Lectura de Feliu Formosa a L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC, Abril 2014)
Poetarium: Feliu Formosa (Institut Ramon Lull, Març 2010)
Feliu Formosa recita “Veure la pròpia fi”, “Meditació última” i “Darrere del vidre”. I una entrevista prèvia on parla de la seva poesia.
Dilluns de poesia a l’Arts Santa Mònica amb Feliu Formosa(Arts Santa Mònica, octubre 2014)
Feliu Formosa ens avisa ja d’entrada que allò que ell fa no és important, no és transcendental, és senzillament la seva manera d’enfrontar-se al món, d’observar-lo, d’interrogar-lo, i de fer-nos-en partícips. Però m’atreviria a dir que és aquesta voluntat d’intranscendència, defensada llibre rere llibre amb uns versos que es neguen tossudament a brillar, a enlluernar, a meravellar, i que componen un estil –sí, un estil– inconfusible, allò que farà transcendir la poesia de Feliu Formosa com una de les més personals, autèntiques i honestes dels anys setanta ençà.
“He escrit d’una manera bastant esporàdica. Jo no escric contínuament. Tradueixo, i de tant en tant escric i ho faig a partir d’un inici de poema. Es tracta de trobar la idea, fer els primers textos i treballar fins a completar el llibre. Hi ha llibres que surten per una necessitat, i gairebé et sorprenen després d’haver-los fet, com Cançoner. És el llibre de la pèrdua d’una persona i, potser, l’únic que es pot qualificar estrictament de poesia de l’experiència, perquè els altres tenen sempre uns referents culturals. Moltes vegades escric a partir de les lectures. De vegades, busco les lectures per poder escriure”.
Totes les cerques guiades
