Joan Brossa

“Des de fa poc, a la Fundació Joan Brossa (a Barcelona; carrer Provença, 318) hom pot veure força poemes-objectes d’aquest mag enyorat. Són bones o dolentes, aquestes peces? El cas és que no admeten aquesta pregunta, ja que precisament qüestionen totes les escales de valors, fetes, com és lògic, de prejudicis estètics, artístics, literaris, comercials, i assenyats i, doncs, ideològicament correctes. Brossa posa a la picota el bon i el mal gust dominants i, atenció!, també els no dominants. Amb la sornegueria gruixuda que els és immanent, aquests objectes esdevenen paradigmes de l’estètica de la poca-solta, que vol dir del poc sentit o del no-sentit, paradoxalment carregat de sentit contra el sentit comú dels entesos i dels no-entesos en art i en poesia, dos gèneres del no-res que en Brossa es barregen i s’anihilen. Els seus objectes són antiart i antipoesia; defugen el seny per anorrear els esquemes crítics cultes i populars.”

Carles Hac Mor

"L’antipoeta Brossa". Avui Cultura (7 de desembre de 2006, p. 8)

Joan Brossa 
(Barcelona, 1919 – Barcelona, 1998)

Joan Brossa neix el 19 de gener de 1919 al carrer Wagner del barri de Sant Gervasi de Barcelona. Fill d’un gravador, de ben jove, es trasllada a viure amb la família de la seva mare. Als disset anys s’allista a l’exèrcit republicà i serveix en el front de Lleida durant la Guerra Civil. Allí escriu els primers treballs adreçats als companys, a mig camí de la crònica i de l’apologia, demostrant ja els ideals catalanistes i d’esquerres que mantindria al llarg de seva vida.


En tornar a Barcelona treballa esporàdicament com a gravador i més tard sobreviu com a venedor de llibres prohibits. Comença a escriure la seva obra i entra en contacte amb els ambients artístics de la ciutat, on fa coneixença de dos dels artistes més significatius de l’avantguarda catalana, Josep Vicenç Foix i Joan Miró. A mitjans de la dècada de 1940 Joan Brossa coneix els artistes Arnau Puig, Joan Ponç i Antoni Tàpies, amb els quals col·labora en l’edició de l’únic número de la revista Algol (1947). Un any més tard Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies, J. J. Tharrats i el mateix Brossa, funden el grup artístic “Dau al Set”, que edita una revista mensual propera al surrealisme i a l’existencialisme.
 Durant tot aquest període Joan Brossa viu en una gran precarietat material, i la majoria de la seva obra, que comença ja a ser d’una dimensió considerable, resta inèdita. Continua entregat a la producció artística i utilitza l’escriptura com a mitjà d’investigació del llenguatge i d’experimentació de les formes tradicionals. Investiga formalment amb el sonet, aprofundeix en el surrealisme, i experimenta amb els gèneres literaris. Aquesta experimentació el porta a interessar-se pel teatre, que anomena “poesia escènica”, en la qual el diàleg, fortament literaturitzat, ho condueix tot .

L’any 1951 surt publicat el recull de poemes Em va fer Joan Brossa, volum que suposa un gir de la seva obra cap a temes més relacionats amb la denúncia política i social, que tindrà continuïat en obres com El pedestal són les sabates, escrit el 1955. Tot i així mai deixarà de banda l’experimentació formal dels diferents gèneres com el sonet, l’oda sàfica, la prosa poètica, els sainets o el teatre-cabaret.

A finals de la dècada de 1950, aquesta constant recerca metalingüística i l’interès pel cinema i la filosofia oriental l’encaminen cap a un progressiu sintetisme, a buscar l’essència del llenguatge i a plantejar-se els codis de comunicació. Utilitza els recursos de la ironia, la descontextualització, l’associació fonètica i el refús de la diferenciació entre la paraula i l’objecte. Així doncs, entre la paraula, l’objecte i la seva representació, Joan Brossa arriba a la poesia visual, que integra progressivament en la seva obra. Amb el temps, Joan Brossa trenca definitivament amb les fronteres entre les diferents disciplines artístiques i col·labora cada cop més amb artistes plàstics. Aprofundeix en la poesia visual i inicia l’experimentació amb objectes, les instal·lacions i el happening, que anomena “accions espectacle”.

 L’any 1970 l’editorial Ariel publica Poesia rasa, un recull de poemes escrits entre el 1943 i el 1959, amb pròleg de Manuel Sacristán i una portada d’Antoni Tàpies. Fins llavors la seva obra havia estat publicada molt parcialment, i és amb aquest volum que es dona a conèixer al gran públic. L’any 1973 Edicions 62 inicia la publicació de la seva obra teatral completa, sota el títol Teatre complet. Poesia escènica que, amb sis volums, continuarà publicant durant deu anys.


L’any 1986 la Fundació Joan Miró li dedica la primera exposició antològica, anomenada “Joan Brossa o les paraules són les coses”, que li obre les portes del reconeixement internacional. Rep diversos premis, entre els quals el premi Ciutat de Barcelona (1978, pel tercer volum del Teatre complet), el Crítica Serra d’Or de teatre (1979), el Crítica Serra d’or de poesia (1980, per Rua de Llibres), la Lletra d’Or (1981), el Premi Nacional de Cultura d’arts plàstiques (1992), els premis Nacional de la Crítica de poesia (1995), el Crítica Serra d’Or de poesia (1996, pel recull Passat festes), el Premi Nacional de Cultura (1998), i el Premi Nacional de Teatre (1998). L’any 1999 la Universitat Autònoma de Barcelona el declara Doctor Honoris Causa.

L’any 1997 obre les portes a Barcelona l’Espai Escènic Joan Brossa, un espai de creació a l’entorn de l’univers escènic i poètic de Joan Brossa. I l’octubre de 1999 neix la Fundació Joan Brossa, amb l’objectiu de conservar, exhibir i difondre l’obra polièdrica de l’escriptor i artista.

Font principal: AELC

POESIA I PROSA POÈTICA

TEATRE

[Referències bibliogràfiques extretes de l’AELC i de Visat]

SOBRE JOAN BROSSA I LA SEVA OBRA

Joan Brossa i el pensament literari
Joan Brossa i la poesia: la poesia visual, la poesia experimental
Joan Brossa i el teatre: la poesia escènica, la màgia i l’il·lusionisme
Joan Brossa i les avantguardes
Joan Brossa i el surrealisme
Joan Brossa: el sonet i la sextina
Joan Brossa i el cinema

JOAN BROSSA I ELS ALTRES

Joan Brossa i la revista Algol
Joan Brossa i Dau al Set, amb Arnau Puig, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats
Joan Brossa i J.V. Foix
Joan Brossa i Joao Cabral de Melo
Joan Brossa i Joan Miró
Joan Brossa i Leopoldo Fregoli
Joan Brossa i Josep M. Mestres Quadreny
Joan Brossa i Pepa Llopis
Joan Brossa i  Christa Leem
Joan Brossa i Pere Portabella
Joan Brossa i Hauson (Jesús Julve)

EXPOSICIONS I ESPAIS

Joan Brossa: exposicions
La Fundació Joan Brossa
L’Espai Escènic Joan Brossa, l’Escenari Joan Brossa

 

 

Brossa, la insurrecció poètica (2019. TV3)
Recorregut artístic i biogràfic sobre la figura del poeta Joan Brossa. Des dels seus inicis en el món de la literatura a través de la coneixença de JV Foix fins a la influència i mestratge que ha tingut en l’àmbit artístic a través d’experiències avantguardistes cabdals com la revista Dau al Set. 

 

Brossa, poeta transitable (Imprescindibles. Abril 2006. RTVE)
El documental “Brossa, poeta transitable” se centra en su producción plástica, pero se asoma también al resto de sus campos creativos. El hilo conductor es el propio Joan Brossa, a través de diversos programas que se le dedicaron. Para ello, el documental rescata del Archivo de RTVE entrevistas y reflexiones que hizo en el cénit de su reconocimiento como creador plástico. Tampoco faltan los testimonios de aquellos que le acompañaron en su camino creativo.

 

Joan Brossa per Brossa (Strómboli, TV3. 1994)

 

Literal – Joan Brossa (Maig 1992, Arxiu TVE Catalunya)
Raimon entrevista Joan Brossa

 
El periodista i escriptor Terenci Moix entrevista en estudi al poeta Joan Brossa. 
Direcció, guió i presentació de Terenci Moix, realització de Ramon Marcet; producció de Victoria de la Huerta.
 

Retalls de temps – Joan Brossa (TVE Catalunya, 1985)
Anna Llauradó entrevista el poeta Joan Brossa a la botiga El rei de la Màgia. Brossa fa jocs de mans i parla del seu interès pel transformisme i del seu creador, l’italià Leopoldo Fregoli

 

Joan Brossa al programa ‘A fondo’ (1979. RTVE)
Entrevista de Joaquín Soler Serrano, director i presentador del programa ‘A fondo’, a Joan Brossa l’any 1979.

 

Vídeos del canal de YouTube de la Fundació Joan Brossa

 

Joan Brossa: Accions i territori (6 vídeos) (2015. Fundació Joan Brossa)
El projecte “Joan Brossa: Accions i territori” és una iniciativa creativa que neix de la Fundació Joan Brossa. Amb un caràcter polièdric i interdisciplinari, pretén ser una síntesi del que ha estat l’esperit català del segle XX representat per Joan Brossa i alhora ser capaç de projectar aquest alè cap al futur a partir de la seva relectura i actualització. Glòria Bordons, Moisès Maicas i Toni Giró en són els responsables des d’una triple mirada: literària, teatral i artística.

 

Joan Brossa ens parla (19 vídeos) (Fundació Joan Brossa)
Petits extractes o entrevistes en què Joan Brossa ens presenta la seva particular visió de la poesia i del món, les seves aficions i les seves preocupacions.

 

La creació poètica de Joan Brossa (11 vídeos)

 

A Escena. Universos brossians (12 vídeos)
Representacions teatrals, performances i espectacles a partir de peces teatrals del poeta o bé inspirats en l’imaginari creatiu brossià.

 

Molinets Brossa (4 vídeos) (1990-1991. Canal 33)
Conjunt de poemes visuals i objecte de Joan Brossa, animats i amb so, que es van passar al Canal 33 entre 1990 i 1991.

 

 

© TRACES | Juliol 2019

Joan Brossa

com a autor a TRACES

Sonet de paper

Agafes i doblegues el sonet,
que formi quatre gruixos de paper,
i hi marques tres rectangles A B B
A de manera que s’aguanti dret.

Després, i quan els tinguis doblegats,
ajunta’ls per la línia de punts
D D; plegats els tres quartets ben junts,
retalla’n el que sobri pels costats.

Llavors has de tallar l’apariat;
Fes-ho pel llarg i, quan el tinguis pla,
aguanta bé la forma amb una mà
i amb l’altra deixa el fons en llibertat.

Veuràs com el poema i cada vers
mouen les ales pel teu univers.

Joan Brossa

"Llumenerada (1961-1963)", Dins: Poemes de seny i cabell. Barcelona : Ariel, 1977

“El joc s’ha de transcendir. El teatre s’ha de reinventar (encara som a la tragèdia grega). La il·lusió és un motor que no s’ha de perdre. La màgia s’ha d’entendre com una necessitat de canvi. El somni no s’ha d’acolorir. L’absurd s’ha d’apedeçar. I a la realitat se li han d’obrir finestres; ha de ser un punt de partida, no pas d’arribada”. 

Joan Brossa

Glòria Bordons: estudi introductori. Dins: Poesia i prosa (València: Tres i Quatre, 1995, p. 55)

Totes les cerques guiades