Manuel de Pedrolo
“Per què sóc escriptor? Per què escric? Únicament per donar resposta una «resposta» a la meva societat, per «contestar-la»? De segur que no. Però també per això. Em trobo en una societat que no m’agrada, que m’emprenya, que en molts aspectes és inhumana, o no m’hi sento ben integrat. Podries dir que és culpa meva, això. Però resulta que objectivament és terriblement imperfecta, i això justifica de sobres que hom no la pugui aprovar. Jo, com a novel·lista, sento la necessitat de denunciar-la i de recrear-la, i, per això, la reflecteixo. La seva manera de ser constitueix un estímul que m’empeny a donar una resposta. Una resposta determinada; si fos una altra, la resposta també ho seria… Tots els escriptors donen la seva, encara que no s’ho proposin. Però, al meu entendre, no ha de servir per a reforçar els conformismes, sinó que ha de tenir un caràcter revulsiu… Això no es pot aconseguir tan eficaçment quan, com entre nosaltres, hi ha tota una sèrie de controls que sovint t’escapcen el text. Cada element que te’n treuen disminueix el possible impacte de l’obra. Fins i tot si es tracta de coses que poden semblar secundàries, per exemple una escena de tipus eròtic. A través d’aquesta escena es pot expressar una manera de ser dels personatges, de la seva actutud davant la moral «convinguda» del moment…
– Creus que la teva obra és perillosa?
– Pot ser perillosa, i aquesta és la meva intenció, que ho sigui, en el context d’una societat inhibida i fonamentalment amoral, si no immoral del tot, que en definitiva és el que penso jo. Però, per desgràcia, aquesta societat té molts recursos i ho va digerint tot, o gairebé tot, sense immutar-se gaire. En el fons, jo sóc un aspirant a utopies…
Manuel de Pedrolo
l’Aranyó 1918 – Barcelona 1990
Nascut al castell de l’Aranyó, pertanyia a una família de la noblesa, els Pedrolo. Va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l’any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la Guerra Civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L’any 1943, es casà i s’instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi – Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l’ha convertit no tan sols en l’escriptor més prolífic, sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L’any 1979 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l’Esquerra Independentista. Mostra d’aquest compromís, quedà demostrat en l’adhesió a diverses campanyes de solidaritat i la signatura de diferents manifests de suport. Així, doncs, l’any 1979 s’oposà a l’extradició des de França del militant independentista Manuel Viusà i, l’any 1982, sotscrigué la demanda perquè els cinc independentistes catalans del nou cas Batista i Roca fossin jutjats en territori català, en comptes de Madrid, tal com acostumava a fer l’Audiència Nacional espanyola.
Durant la Guerra Civil espanyola es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d’artilleria de l’Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i, des de llavors, va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual. També col·laborà en publicacions catalanes com Ariel, Canigó, Oriflama o Serra d’Or.
Pedrolo va assajar tota mena d’innovacions en les seves novel·les, en les quals, independentment del tema, dibuixà, sempre amb un fort realisme, l’aventura de l’individu subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l’absurd. Fou un escriptor ambiciós i va escriure una gran quantitat d’obres, les quals pertanyen a una gran quantitat de subgèneres. L’obra de Pedrolo va des de novel·les realistes fins a novel·les amb un gran idealisme simbòlic, passant per policíaques i psicològiques. Malgrat que va cultivar tots aquests estils, Pedrolo va saber donar molt de si, fent que totes les seves obres siguin d’una gran qualitat. No li van importar les censures dels editors ni les maneres de pensar contradictòries a la seva, sinó que va ser fidel a les seves idees i va renunciar a publicar en castellà, encara que li hagués pogut portar millors beneficis econòmics. Finalment, cal destacar que Pedrolo va saber combinar i utilitzar amb gran destresa multitud de diferents estils, en va crear de nous i en tota la seva obra va mantindre la seva manera de pensar i la seva personalitat.
Fou soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que durant sis anys, del 1984 al 1989, va convocar el Premi Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a causa d’un càncer, a l’edat de setanta-dos anys.
Extret de: Viquipèdia
POESIA
Ésser en el món. Reus: Torrel de Reus, 1949.
Simplement sobre la terra. 1950; Barcelona: Taller Picasso, 1983
Arreu on valguin les paraules, els homes. Barcelona: Proa, 1975.
Obra poètica completa. 2 volums. Lleida : Pagès Editors, 1996.
NOVEL·LA
Elena de segona mà. 1949; Barcelona: Selecta, 1967.
Cendra per Martina. Barcelona: Proa, 1965.
Mister Chase, podeu sortir. Barcelona: Albertí, 1955.
L’inspector fa tard. Palma: Moll, 1960.
Balanç fins a la matinada. Barcelona: Selecta, 1963.
Avui es parla de mi. Barcelona: Edicions 62, 1966.
Es vessa una sang fàcil. Barcelona: Albertí, 1954.
Les finestres s’obren de nit. Palma de Mallorca: Moll, 1957.
Estrictament personal. Barcelona: Selecta, 1955.
Una selva com la teva. Barcelona: Destino, 1960.
Nou pams de terra. Barcelona: Pòrtic, 1971.
Violació de límits. Barcelona: Albertí, 1957.
La mà contra l’hortizó. Barcelona: Nova Terra, 1961. Barcelona: La Llar del Llibre, 1985.
Joc brut. Barcelona: Edicions 62, 1965.
A cavall de dos cavalls. Barcelona: Alfaguara, 1967.
M’enterro en els fonaments. Barcelona: Proa, 1967.
Totes les bèsties de càrrega. Barcelona: Edicions 62, 1967.
Solució de continuïtat. Palma de Mallorca: Moll, 1968.
Un camí amb Eva. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968.
Se’n va un estrany. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968.
Elements d’una desfeta. Palma de Mallorca: Moll, 1968.
Falgueres informa. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968.
Entrada en blanc. Barcelona: Cadí, 1968.
Mossegar-se la cua. Barcelona: Edicions 62, 1968.
Un amor fora ciutat. Barcelona: Aymà, 1970.
Situació analítica. Barcelona: Edicions 62, 1971.
Si són roses, floriran. Barcelona: Nova Terra, 1971.
Pas de ratlla. Barcelona: Proa, 1972.
Des d’uns ulls de dona. Barcelona: Edicions 62, 1972.
Cops de bec a Pasadena. Barcelona: Nova Terra, 1972.
Unes mans plenes de sol. Barcelona: Edicions 62, 1972.
Introducció a l’ombra. Barcelona: Proa, 1972.
Espais de fecunditat irregulars. Barcelona: Aymà, 1973.
Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62, 1974.
L’ordenació dels maons. Barcelona: Edicions 62, 1974.
Algú que no hi havia de ser. Barcelona: Proa, 1974.
Viure a la intempèrie. Barcelona: Nova Terra, 1974.
Text/Càncer. Barcelona: Dopesa, 1974.
Sòlids en suspensió. Barcelona: Nova Terra, 1975.
Detall d’una acció rutinària. Barcelona: Sagitario, 1975.
Acte de violència. Barcelona: Edicions 62, 1975.
Perquè ha mort una noia. Barcelona: Galba, 1976.
Milions d’ampolles buides. Barcelona: Laia, 1976.
Procés de contradicció suficient. Barcelona: Edicions 62, 1976.
S’alcen veus del soterrani. Barcelona: Edicions 62, 1976.
Les portes del passat. Barcelona: Laia, 1977.
La paraula dels botxins. 1957. Laia, 1977.
Pols nova de runes velles. Barcelona: Edicions 62, 1977.
Lectura a banda i banda de paret. Barcelona: Aymà, 1977.
Hem posat les mans a la crònica. Barcelona: Edicions 62, 1977.
Tocats pel foc. Barcelona: Edicions 62, 1977.
S’han deixat les claus sota l’estora. Barcelona: Edicions 62, 1978.
D’esquerra a dreta, respectivament. Barcelona: Edicions 62, 1978.
Cartes a Jones Street. Barcelona: Edicions 62, 1978.
Les fronteres interiors. Barcelona: Laia, 1978.
Anòmin I. Barcelona: Proa, 1978.
La nit horitzontal. Barcelona: Laia, 1979. [Fundació Pedrolo: Laia 1978.
Aquesta matinada i potser per sempre. Barcelona: Sagitario, 1980.
Baixen a recules i amb les mans alçades. Barcelona: La Magrana, 1980.
Conjectures, de Daniel Bastida. Barcelona: Edicions 62, 1980.
Successimultani. Barcelona: Laia, 1981.
Anònim II. Barcelona: Edicions 62, 1981.
Anònim III. Barcelona: Edicions 62, 1981.
Apòcrif u: Oriol. Barcelona: Edicions 62, 1982.
Exemplar d’arxiu, únicament persones autoritzades. Barcelona: La Magrana, 1982.
Apòcrif dos: Tina. Barcelona: Edicions 62, 1983.
No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall a Tàrrega. Barcelona: Laia, 1984; Barcelona: La Llar del Llibre, 1990.
Apòcrif tres: Verònica. Barcelona: Edicions 62, 1984.
Domicili permanent. Barcelona: La Magrana, 1984.
Els quaderns d’en Marc. Barcelona: El Llamp, 1984.
Joc tapat. València: Eliseu Climent / 3i4, 1985.
Apòcrif quatre: Tilly. Barcelona: Edicions 62, 1985.
Crucifeminació. Barcelona: Edicions 62, 1986.
La creació de la realitat, punt i seguit. Barcelona: Edicions 62, 1987.
Tot o nul. Barcelona: Edicions 62, 1988.
Obres púbiques. Barcelona: Edicions 62, 1991.
Tants interlocutors a Bassera. Barcelona: Edicions 62, 1992.
Doble o res. Barcelona: Edicions 62, 1997.
PROSA
Reserva d’inquisidors. Barcelona: Laia, 1979.
Caus a cada cantonada. Barcelona: Edicions 62, 1985.
100 pàgines triades per mi. Barcelona: La Campana, 1988.
NARRATIVA BREU
El premi literari i més coses. Barcelona: Selecta, 1952.
Cinc cordes. 1954.
Un món per a tothom. Barcelona: Albertí, 1956.
Domicili provisional. Palma: Moll, 1956.
Crèdits humans. Barcelona: Selecta, 1957.
Històries i ficcions. El premi literari i més coses. L’interior és el final. Domicili provisional. Barcelona: Edicions 62, 1973.
El temps a les venes. Barcelona: Edicions 62, 1974.
Contes fora recull. Barcelona: 1975.
Trajecte final. Barcelona: Edicions 62, 1975.
Paraula dels botxins. Barcelona: Laia, 1980.
7 regals d’intriga i ficció. Barcelona: L’Atzar, 1980.
Les civilitzacions són mortals. Barcelona: L’Atzar, 1984.
Múltiples notícies de l’Edèn. Barcelona: Edicions 62, 1985.
Patologies diversament obscures. Barcelona: La Magrana, 1986.
Internacional setting. Barcelona: Edicions 62, 1986.
Disset contes i una excepció. Barcelona: 1990.
Gairebé ningú i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1991
TEATRE
Cruma. Barcelona: Nereida, 1950.
La nostra mort de cada dia. Palma de Mallorca: Moll, 1958.
Homes i No. Barcelona: Horta, 1959.
Tècnica de cambra. Palma de Mallorca: Moll, 1964.
Situació bis. Barcelona: Occitània, 1965; Barcelona: Millà, 1976.
Darrera versió, per ara. Barcelona: Edicions 62, 1971.
Sóc el defecte. Palma de Mallorca: Moll, 1975.
Algú a l’altre cap de peça. Palma de Mallorca: Moll, 1975.
Pell vella al fons del pou. Palma de Mallorca: Moll, 1975.
L’ús de la matèria. Barcelona: Edicions 62, 1977.
Aquesta nit tanquem. Barcelona: Edicions 62, 1978.
Bones notícies de sister. Barcelona: Millà, 1979.
Acompanyo qualsevol cos. Barcelona: Millà, 1979.
Els hereus de la cadira. Barcelona: Millà, 1980.
D’ara a demà: comèdia en un acte. Barcelona: Millà, 1982.
CRÍTICA LITERÀRIA I ASSAIG
Cita de narradors [amb altres autors]. Barcelona: Selecta, 1958.
El llegir no fa perdre l’escriure: escrits sobre literatura 1951-1974. Lleida: Pagès, 1994
SOBRE MANUEL DE PEDROLO I LA SEVA OBRA
La ideologia literària de Manuel de Pedrolo
Les influències literàries
Pedrolo i l’existencialisme
Pedrolo i la novel·la negra
Pedrolo i la literatura de ciència-ficció
Pedrolo i la Cua de Palla
La recepció de l’obra de Manuel de Pedrolo
Pedrolo traductor
Pedrolo i la novel·la
Pedrolo i el conte
Pedrolo i la poesia
Pedrolo i el teatre
Pedrolo i els gèneres prosístics
Manuel de Pedrolo al Qui és Qui
Manuel de Pedrolo a Espais Escrits
Manuel de Pedrolo a la Viquipèdia
Manuel de Pedrolo a la Gran Enciclopèdia Catalana
Manuel de Pedrolo al Corpus Literari Ciutat de Barcelona
Twitter de Manuel de Pedrolo (Fundació Pedrolo)
I també:
Monogràfic sobre Pedrolo de la revista Alambique
Entrevista a Adelais de Pedrolo (Cristina Vilà, Empordà, 29-11-2016)
Manuel de Pedrolo. Trencant l’oblit (El documental, TV3, abril 2017)
Manuel de Pedrolo va ser un dels escriptors més prolífics i atrevits dins de la literatura catalana de la segona meitat del segle vint. Però malgrat aquesta obra tan àmplia i variada, a Pedrolo se l’associa normalment a un únic llibre: Mecanoscrit del Segon Origen. Per què un gran nombre de lectors desconeix la resta de la seva obra? Quin paper va tenir Pedrolo en la recuperació i l’impuls de la literatura catalana? 25 anys després de la seva mort, Manuel de Pedrolo és un escriptor oblidat?
Els Castells de Sió, a la Segarra, terra natal de l’escriptor Manuel de Pedrolo (Empordà TV, 1món.cat. Abril 2017)
Retrat de la figura de l’escriptor Manuel de Pedrolo a través de la seva filla Adeláis de Pedrolo, que ens parla també de la Fundació Pedrolo i l’espai dedicat a l’escriptor que hi ha al Castell de Concabella. I és que Pedrolo és fill de l’Aranyó, un dels nuclis que formen part del municipi dels Plans de Sió, i precisament el 2018 se celebraran els 100 anys del seu naixement.
Entrevista a Josep Maria Forn (Premi Literari 7lletres. Fundació Manuel de Pedrolo. Abril 2017)
Entrevista a Josep Maria Forn, realitzada el 20/04/2017 a Barcelona, per la periodista Bel Zaballa.
En motiu de la projecció de la película “M’enterro en els fonaments” dins de les activitats de la 12a edició del premi literari 7lletres
La ciència-ficció de Manuel de Pedrolo més enllà del Mecanoscrit (CAT) (Eurocon 2016)
Taula rodona amb Antoni Munné-Jordà i Anna Moreno.
Si són roses, floriran (Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya,22 d’abril del 2016)
Enmig d’un ambient sòrdid i mesquí, dues persones intenten donar sentit a la seva vida. Interpretació coreogràfica a partir de l’obre literària de Manuel de Pedrolo. Gemma Peramiquel va ser seleccionada per l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya per el projecte Balla’m un Llibre, per presentar la peça a la Biblioteca de Guissona el 22 d’Abril del 2016. Amb: Elisenda Vallès, Nacho Càrcaba, Marina Arias, Pablo Arias i Mireia Llorach.
La nostra mort de cada dia (TNC, Maig 2015)
Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. Direcció: Marta Gil Polo. Amb: Bruna Cusí, Marc Garcia Coté, Montse Garcia Sagués, Victor Pi, Alba Ribas, Anna Sabater i Teresa Urroz.
“El bon ciutadà”, de Manuel de Pedrolo (Tecla Smit, 2014)
Muntatge escènic a partir de l’obra de Manuel de Pedrolo. Companyia Tecla Smit.
D’ara a demà, de Manuel de Pedrolo. Lectura dramatitzada (AADPC, 22 de juliol, 2013)
Vídeo íntegre de la lectura dramatitzada “D’ara a demà” de l’escriptor Manuel de Pedrolo, dirigida per Teresa Canas i organitzada per l’AADPC, Fundació Romea i AISGE. La lectura va tenir lloc al Teatre Akadèmia i els seus intèrprets van ser Queralt Albinyana, Àngels Bassas, Pere Molina, Pep Ferrer, Manuel Veiga, Pep Miràs, Albert Alemany i Marc Barbena.
Pas a pas, mot a mot. una ruta vídeogràfica per la Tàrrega del Mecanoscrit de Pedrolo (Intersecció, 2011)
Tàrrega va ser un lloc important per a l’escriptor Manuel de Pedrolo (L’Aranyó 1918 – Barceona, 1990). Hi va passar l’infantesa i desrpés, molts estius. Es poden trobar referències al paisatge targarí (tant rural com urbà) en les seves novel·les i contes, i especialment, en una de les seves principals obres, el Mecanoscrit del segon origen. El riu Ondara, el parc de Sant Eloi i una font prop de casa seva hi són subtilment mencionats. La fictícia Benaura és en realitat Tàrrega.
Manuel de Pedrolo 1918-1990. Semblança d’un apassionat (Fundació Pedrolo, 2010)
Muntatge basat en la composició poeticomusical “Mai no és de nit” de Jaume Calatayud i Vicente Monera.
Avui es parla de mi: Manuel de Pedrolo (Arxiu TVE Catalunya, 18 d’agost, 1997)
Documental biogràfic sobre l’escriptor Manuel de Pedrolo (Aranyó, La Segarra 1919 – Barcelona, 1990), que al 1979 va rebre el “Premi d’Honor de les Lletres Catalanes”.
Manuel de Pedrolo amb el Temps obert (Col·lecció: “Viure i escriure. Els grans noms de la literatura catalana”, 1996)
Manuel de Pedrolo és el novel·lista més ambiciós de tota la nostra literatura. En aquest documental també s’ofereix un apropament a la dimensió humana i política de Pedrolo. Descendent de família noble, insubornable defensor dels drets dels Països Catalans, Pedrolo se’ns mostra com un apassionat defensor de la literatura entesa con un vehicle clar de compromís. Estudiosos i amics, admiradors i crítics (Jordi Arbonés, Joaquim Carbó, Jordi Castellanos, Josep Faulí, Maria Ginés, Guillem-Jordi Graells, Joan M. Gual), ens mostren el poeta secret, l’autor teatral, l’articulista i el traductor que hi ha darrera del novel·lista popular que ha fet de l’escriptura del segle XX una escriptura per a tothom.
Joaquim M. Puyal entrevista Manuel de Pedrolo (“Vostè Pregunta”, TVE Catalunya, 1983)
Manuel de Pedrolo entrevistat per Joaquim M. Puyal l’any 1983 al programa “Vostè pregunta” del circuit català de TVE.
Homes i no, de Manuel de Pedrolo (“Lletres Catalanes”, Arxiu TVE de Catalunya, 26 d’abril de 1978)
‘Homes i No’ es va estrenar a TVE Catalunya el 26 d’abril del 1978 i es va reemetre el dia 29 de juny del 1990 com a homenatge pòstum a Manuel de Pedrolo. Amb realització d’Orestes Lara i producció de Joan Guasch. Amb els actors i actrius Sergi Mateu, Joan Miralles, Josep Maria Lana, Pep Munné, Carme Elias, Àngels Moll i Núria Duran.
© TRACES | Abril 2018
Totes les cerques guiades
