Santiago de Xile
“Ens trobem realment en una gran ciutat. Una gran ciutat almenys pel seu perímetre. Tan extens —algú ens adverteix— com el de París. Per impressionar-nos, ens porten al cim del Sant Cristòbal que la domina d’una mica més a la vora que Barcelona el nostre Tibidabo. Els seus carrers, dibuixats en la fosca pels punts lluminosos dels voltaics, es perden en l’horitzó vers l’infinit. Al centre d’aquesta gran lluminària, mena de monstruoses graelles al roig viu, les taques roents com brases fantàstiques dels anuncis lluminosos, li presten encara una major reverberació. Potser el contrast d’haver viscut a Barcelona, entre les tenebres que imposava la guerra, potser la impressió darrera d’aquell París entenebrit per la por dels avions i l’haver hagut de viatjar protegits per la fosca, ens feia més colpidora aquella humanitat.”

Fragment de Ruta d’Amèrica (del carnet d’un exiliat) de Domènec Guansé, recollit a París-Santiago de Xile. Quatre visions d’un mateix exili (Barcelona : La Magrana, 1994)