Teresa Pàmies

“Quatre anys abans i amb el títol La Xiqueta de Balaguer havia enviat el mateix text [Filla de pres] al premi Joaquim Ruyra […] No em contestaren, però mesos després vaig rebre una carta de Rafael Tasis, datada del gener de 1964. […] En la meva resposta del 8 de maig agraïa al senyor Tasis la seva informació i els comentaris d’estímul que contenia la seva carta: “Vull dir-vos –i vaig tenir-ne la sensació d’ençà d’haver llegit el vostre llibre– que hauríeu de perseverar en aquest camí”. Vaig perseverar no perquè m’ho aconsellés el president del jurat sinó perquè la seva opinió em revelava la raó principal per perseverar: “Doneu una estampa molt viva de l’evolució política i social d’una vila catalana en aquells vint anys tan carregats d’història que van precedir la nostra emigració (i dic nostra perquè suposo que sou una exiliada, com jo ho vaig ser, i al mateix París, entre 1938 i 1948, quan vaig tornar a Barcelona). Rafael Tasis no sabria mai que La Xiqueta de Balaguer (Filla de pres) va guanyar el Premi Lluís Companys als Jocs Florals de 1969. Va morir de sobte un any abans i precisament a París. N’hauria estat content. Content hauria estat que, enguany, m’hagin concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, instituïdes per Òmnium Cultural el 1961.

Teresa Pàmies

“L’honor d’un premi”, Avui, 9 de juliol de 2001

Teresa Pàmies
(Balaguer 1919 – Granada 2012)

Va publicar novel·la, dietaris, narrativa, articles i reportatges. És coneguda, també, per les seves col·laboracions en diversos mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals: Avui, Xarxa, El Temps, Catalunya Ràdio, entre d’altres. L’activisme polític i l’exili –que s’allargà fins el 1971– converteixen la seva obra en el testimoni viu de la Guerra Civil espanyola i de l’exili republicà.

Des de ben jove va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). En acabar la guerra civil, va haver de fugir del país perquè les represàlies haurien estat duríssimes —la mort o la cadena perpètua. Va anar-se’n amb el pare, Tomàs Pàmies, un dels dirigents del Bloc Obrer i Camperol. El camí de l’exili la portà a un camp de treball a França, a República Dominicana, a Cuba i a Mèxic, on va estudiar periodisme. Finalment, arribà a Praga, on va instal·lar-se durant 12 anys i on va morir el seu pare. Va ser companya sentimental de Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC, amb qui va tenir quatre fills: Tomàs, Pau, Antoni i el més petit, Sergi (l’escriptor Sergi Pàmies).

Als 51 anys inicià una imparable carrera literària i periodística que la portà a escriure una cinquantena de llibres. L’any 1970 envià el seu llibre Testament a Praga per correu postal al premi Josep Pla i el guanyà. Aquesta mateixa obra també va ser guardonada amb el premi Crítica Serra d’Or el 1972. Gràcies al visat que va aconseguir per anar a recollir el primer reconeixement va poder tornar a Barcelona, ciutat en la qual es va establir definitivament. El 1984 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1995 rebé el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes per l’obra Jardí enfonsat. L’any 2000 rep la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona, i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2001.

Fonts: AELC i Any Pàmies

NARRATIVA

Testament a Praga. Barcelona: Destino, 1971
Quan érem capitans. Barcelona: Dopesa, 1974
Quan érem refugiats. Barcelona: Dopesa, 1975
Gent del meu exili. Barcelona: Sagitario, 1975
Crònica de la vetlla. Barcelona: Selecta, 1975
Dona de pres. Barcelona: Proa, 1975
Records de guerra i d’exili. Barcelona: Dopesa, 1976
La reraguarda republicana. Barcelona: Edicions 62, 1977
Aquell vellet gentil i pulcre. Palma de Mallorca: Moll, 1978
Maig de les dones. Barcelona: Laia, 1980
Memòria dels morts. Barcelona: Planeta, 1981
Opinió de dona. Barcelona: Edicions 62, 1983
Cartes al fill recluta. Barcelona: Pòrtic, 1984
Mascles no masclistes. Barcelnoa: Plaza & Janés, 1987
Coses de la vida a ritme de bolero. Barcelona: Empúries, 1993
Cròniques de comiat. Barcelona: Empúries, 2000
Memòries de guerra i d’exili. Barcelona: Proa, 2000
Els anys de lluita. Barcelona: Columna, 2001
Carta a la néta sobre el comunisme. Els anys de lluita. Barcelona: Columna, 2001
L’aventura d’envellir. Barcelona: Empúries, 2002
Conviure amb la mort. Barcelona: Empúries, 2003
Informe al difunt. Barcelona: La Campana, 2008

NOVEL·LA

Va ploure tot el dia. Barcelona: Edicions 62, 1974
Si vas a París, papà… (diari de maig, 1968). Barcelona: Nova Terra, 1975
Amor clandestí. Barcelona: Sagitario, 1977
Cròniques de nàufrags. Barcelona: Destino, 1977
Massa tard per a Cèlia. Barcelona: Destino, 1984
Segrest amb filipina. Barcelona: Destino, 1986
La primavera de l’àvia. Barcelona: Destino, 1989
La filla del Gudari. Barcelona: Empúries, 1998

NARRATIVA BREU

Aventura mexicana del noi Pau Rispa. Barcelona: Pòrtic, 1985
La vida amb cançó. Barcelona: Empúries, 1999
Estem en guerra. Escrits 1936-1939. Valls: Cossetània, 2005

ALTRES

Vacances aragoneses. Barcelona: Destino, 1980
Busqueu-me a Granada. Barcelona: Destino, 1981
Matins de l’Aran. Barcelona: Pòrtic, 1982
Rosalia no hi era. Barcelona: Destino, 1982
La Noguera. Barcelona: Dissenys Culturals, 1994
Nadal a Porto. Barcelona: Empúries, 1994
Jardí enfonsat. Viatge a Castella-Lleó. Barcelona: Destino, 1995
Allí em trobareu: viatges. Barcelona: Destino, 2002
Opinió inconformista: Vuitanta-set dilluns a l’Avui. Badalona: Ara llibres, 2003
Cap de setmana a ciutat. Badalona: Ara llibres, 2005

SOBRE TERESA PÀMIES I LA SEVA OBRA

Teresa Pàmies i la literatura del jo: el record, l’autobiografia i la crònica
Teresa Pàmies i la novel·la
Teresa Pàmies i el periodisme
Teresa Pàmies i l’exili
Teresa Pàmies i la condició de la dona

ALTRES

Records sobre Teresa Pàmies amb motiu de la seva mort

Any Teresa Pàmies

Teresa Pàmies a l’AELC

Teresa Pàmies a la Viquipèdia

Teresa Pàmies a Espais Escrits – Mapa Literari Català

Teresa Pàmies a Endrets

L’Any Pàmies a Twitter

Els ulls de la Pàmies (Web cuinada des de la Noguera)

Teresa Pàmies a l’Enciclopedia Catalana

Monogràfic dedicat a Teresa Pàmies (Centre de Lectura de Reus)

Josepmiquel Servià: “Teresa Pàmies 1975: una bella i significativa entrevista”

Montse Barderi: Teresa Pàmies contra l’oblit (Catorze14)

Acte d’homenatge a Teresa Pàmies. Sergi Pàmies conversa amb Josep Cuní sobre Teresa Pàmies (4 de juny de 2019)
Hi ha un Sergi Pàmies i un Sergio Pàmies, el primer és fill i el segon és net de Teresa Pàmies. Sergi Pàmies dialoga amb Josep Cuní i els boleros els toca Sergio Pàmies. Junts rememoren i fan el seu particular homenatge al llegendari programa “A ritme de bolero” de Teresa Pàmies al Matí de Josep Cuní de Catalunya Ràdio.

Teresa Pàmies (Cicle Grans Catalanes). A càrrec de Patricia Gabancho (Ateneu Barcelonès. 24 de novembre de 2014)
Enregistrament de l’acte “Teresa Pàmies (Cicle: Grans catalanes)”, celebrat el 24 de novembre del 2014 a l’Ateneu Barcelonès, amb motiu del cicle Grans Catalanes de l’Ateneu, coordinat per M. Àngels Cabré.

Teresa Pàmies. Personal i intransferible (TV3. 3 de març del 1994)
L’escriptor Josep Maria Espinàs entrevista Teresa Pàmies.

Crear i viure: Teresa Pàmies (TVE Catalunya. 18 de juny de 1984)
Entrevista biogràfica a l’escriptora Teresa Pàmies enregistrada en escenaris naturals. El guionista és Josep Maria Carandell, amb qui l’escriptora conversa mentre passegen. Veiem Pàmies llegint uns fragments de la seva obra Memòria dels morts i a casa seva, amb fotografies dela seva joventut, escrivint, arreglant les coses que ha comprat al mercat del Ninot mentre escriu a màquina.