“El territori de l’erotisme en la literatura es trobaria en la forma de vivència que l’autor és capaç de suggerir en el lector a través de les paraules. I són les paraules les que compten i, amb elles, la recerca d’espais afins a través dels quals suggerir el prohibit o l’ocult, sigui per la via còmica amb el desplaçament cap el terreny de l’equívoc, de la duplicitat o del joc; sigui en un esforç per traduir el sagrat, situant-se en el terreny de la religió o de les experiències místiques. Remarquem dues coses: la primera, que tots aquests llenguatges han variat considerablement al llarg del temps i que seria una injustícia envers el passat i, alhora, una considerable demostració d’innocència pensar-nos que estem vivint actualment vivències eròtiques o eròtico-literàries superiors o més riques que les dels nostres avantpassats, simplent pel fet que vivim en una societat més permissiva.”

Jordi Castellanos, “Narrativa catalana i erotisme 1862-1936” (L’Avenç, núm. 123, Barcelona, febrer de 1989, p. 28)